Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  05.02.2015  10:09

Autor/s: Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa

Llibres de segona, lectures de primera

El boom de les llibreries de segona mà a Barcelona es reafirma dins del sector i sobreviu a la crisi

Men?ame
 

Sembla que l’experiència de comprar en llibreries de segona mà agrada. Al mig centenar d’establiments d’aquests tipus existents de ja fa temps a Barcelona, s’hi sumen en aquests dos últims anys almenys una quinzena de negocis més. La crisi econòmica ha tocat, i de molt a prop, el món de les llibreries de nou. Tot i això no ha pogut enfonsar aquest nínxol del mercat; de fet el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya explica que cap llibreria agremiada ha tancat per manca de clientela o per motius econòmics. El llibre vell està passant per sobre del fantasma de la crisi que planeja sobre les llibreries de nou d’avui.

“De sobte ens vam adonar que el negoci del llibre estava en crisi, i vam haver de reinventar-nos. Aquí va començar tot.” Nicolás Weber, director de Re-Read, té clar que el llibre de segona mà ha trobat el seu nínxol en el mercat gràcies a dos motius: els preus econòmics i el fet de trobar un producte que en una llibreria convencional moltes vegades ha deixat d’existir. La proliferació de llibreries de segona mà s’ha fet patent darrerament a Barcelona, amb actualment 42 establiments d’aquest tipus agremiats; a més de tots aquells que no es comptabilitzen dins del Gremi. Aquests negocis es dediquen bàsicament a la compra i revenda de l’excedent de llibres que té el particular a casa, i això ha estat la clau de l’èxit que n’ha ocasionat el boom.

Llibres vius i llibres morts

La institució que des de fa aproximadament cinc-cents anys aglutina tots els establiments que comercialitzen llibres és el Gremi de Llibreters. Ara bé, aquest Gremi s’encarrega de tot allò referent al món del llibre viu. “Un llibre viu és tot aquell que continua catalogat per l’editorial que el va fabricar. En el moment en que aquesta el descataloga, es diu que el llibre mor i ja no es trobarà a les llibreries de nou”, explica Marià Marín, Secretari Tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. A partir d’aquest moment, aquest exemplar passa a formar part del món del llibre vell. Però aquest món no només inclou llibres descatalogats, és a dir, “llibres de taulell” tal i com es coneixen dins del sector; sinó que també en formen part el llibre bibliòfil, el d’artista i l’antic.

“Nosaltres tenim uns cinc-cents anys, però ells en tenen aproximadament dos-cents; així que fa temps ja que existeix aquesta pràctica.” comenta Marín, referint-se als seus companys del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Albert Obradors n’és el President: “Ens encarreguem del llibre vell parlant en termes generals; hi ha llibres antics de col·leccionista que tenen més de cent anys i poden ser peces preuades, és a dir, llibres de bibliòfil. Llavors trobem aquells que no arriben als cent anys, els llibres d’artista (concebuts com a veritables obres d’art) i finalment el llibre de taulell o de segona mà.”

Com que la majoria d’aquestes publicacions ja han donat la volta al circuit econòmic del món del llibre no hi ha fiscalitats sobre aquests productes. És a dir, el llibre nou té un preu fix de venda al públic (al qual es prohibeix aplicar descomptes); mentre que el llibre vell varia el preu segons l’establiment que el ven. Cada llibreter valora les obres que exposa i els hi dóna un preu de sortida. El problema ve quan llibres nous regalats des de l’editorial o la llibreria acaben venent-se en una llibreria de segona mà sense haver pagat el preu fix del mercat. Així, pot ocórrer que un llibre recentment publicat estigui venent-se a meitat de preu en una llibreria de segona mà quan abans ningú ha pagat per ell.

Antiquaris de pàgines centenàries i obres d’art

“Diga’m què vens i et diré qui ets”. La diversitat de llibres vells fa que siguin igual de diversos els establiments que els comercialitzen. En el cas de l’antiga Canuda, al Gòtic, la idea era clara: un espai mig subterrani, amb les parets cobertes per prestatgeries carregades de lloms de mil i un colors. Era una llibreria antiquari en tota regla. Quan aquest centre neuràlgic dels bibliòfils barcelonesos tancà les seves portes, va ser l’Aquitània (València 160) la que en recuperà l’essència i decidí continuar en la seva línea. Aquesta és molt menys polsosa, més petita i s’hi respira un altre ambient. Pere Antón Torres, propietari des de fa un any de l’Aquitània, explica que quan la Canuda va tancar va tenir molt clar que volia seguir en aquest sector. “A l’Aquitània cada llibre té un preu diferent, i les existències de material provenen bàsicament de col·leccions particulars. Es ven sobretot llibre de taulell però de tant en tant també alguna obra més especial.”

En obres especials és en el que s’ha centrat majoritàriament la Llibreria Casals, l’establiment familiar del President del Gremi de Llibreters de Vell, Albert Obradors. Als prestatges hi ha volums dels segles XVI i XVII, primeres edicions de col·leccionista i llibres de taulell. Com l’Aquitània, estableix el preu del llibre en funció del valor d’aquest, un 80% del seu  s’abasteix bàsicament de fons particulars, i el 20% restant l’adquireix en subhastes. “Internet està revolucionant aquest sector com mai abans havia passat. Per una banda, xarxes com Iberlibro han fet arribar els nostres stocks a tot el món, però per una altra banda, ara  la competència és global, i a més particulars que venen des de casa són també rivals nostres.”

Llibreries de vell que semblen de nou

Un altre model que sembla que està tenint molt d’èxit és la proposta de Re-Read, una llibreria de segona mà que un any després del seu naixement i sota el paraigües del seu nom ja aglutina onze botigues a Catalunya i dues més a la resta de l’Estat (a Màlaga i Madrid).  “La Mercedes Zendrera i jo vam decidir fer un experiment amb un establiment al carrer Muntaner ara fa una mica més d’un any. L’èxit va ser rotund i de seguida van proliferar més Re-Reads per tota la ciutat”, diu Nicolás Weber.

La proposta d’aquesta cadena es basa en gran mesura en una cura exhaustiva del disseny i la imatge. “Vaig viatjar arreu d’Espanya i Europa recollint idees de diferents llibreries de segona mà i en tornar ens vam encomanar al professionals del disseny per crear un espai únic.” Ho tenien clar, volien fer de la compra d’un llibre una experiència sexy. De fet, l’estètica els ha valgut dos prestigiosos guardons: els Premis Laus de Disseny 2014. A més, complementen l’ interiorisme amb frases enginyoses que juguen amb la imatge corporativa. “Better than read, re-read.”

Mentre parlem amb Weber al mig de la llibreria, entra un senyor amb un carretó de la compra carregat de llibres, igual que la banyera de l’entrada, farcida de tot tipus de publicacions. Sentim que parla amb la Judit, la dependenta. Ve a vendre llibres de segona mà. Aquesta escena es repeteix al llarg del dia. “Re-Read ha sabut trobar un bon nínxol al mercat. Treballem de la mà dels nostres companys de les llibreries de vell i adquirim el què ells no es poden quedar: novel·la moderna, sobretot best-sellers, en bon estat o quasi nova i editada a partir dels 90.” Compren els llibres a vint cèntims, fet que els permet oferir sucoses ofertes de cinc llibres a deu euros. Són fermes defensors del preu fix. “Ho vam tenir clar des del principi: tots els llibres havien de tenir el mateix preu” explica Nicolás. Però és que per Re-Read, no només es tracta de vendre llibres, sinó de fer arribar la cultura a tothom: pel mòdic preu de tres euros qualsevol pot sortir amb un llibre sota el braç.

Poden morir els llibres morts?

El mercat del llibre vell té segles d’antiguitat, tal i com ho demostra el seu Gremi. L’oferta i la demanda són constants, i l’adaptació a les noves tecnologies no ha suposat cap endarreriment en la facturació. El major problema sens dubte ha sigut la crisi, però tal i com comenta Marià Marín “la clientela no l’hem perdut. Vendre, seguim venent, però menys.” Per cada tipus de llibre vell hi ha un perfil de comprador. Els joves, i sobretot estudiants són els principals consumidors de llibres de taulell. Sota l’etiqueta de col·leccionista s’hi sol amagar una persona de mitjana edat, entre els quaranta i els cinquanta, amb un poder adquisitiu alt i generalment homes. Tots ells, amants dels llibres, contribueixen a que totes aquestes publicacions, encara que ja no estiguin vives, no es converteixin en part inamovible del mobiliari o pasta de paper.

Men?ame