17.01.2015 - 09:36
Joan Margarit torna a l’escena literària amb ‘Des d’on tornar a estimar’ (Proa), un recull de poemes engendrats des de la lucidesa de la senectut que, a estones, reculen fins a la innocència tendra dels seus primers anys de vida. Es tracta, segons Margarit, dels dos períodes vitals que aporten ‘serenitat’, una sensació que equipara amb la ‘tranquil·litat’ de la seva ciutat musa, Barcelona, ‘els dies nets que permeten de veure el mar’.
En una entrevista a l’ACN, reflexiona sobre el tram final de la vida, que és lluny de ‘grandiloqüències i mites’: ‘Qui té por de morir és el jove, perquè el cos se li revela. El vell és conscient que l’espelma s’acaba i això és un descans.’
Al seu entendre, la infància és un període ‘net perquè així te’l donen’, però la vellesa ‘serà neta només si no has estat net i clar al llarg de la vida’. D’aquesta manera el poeta viu més llegit de la literatura catalana posa a ‘Des d’on tornar a estimar’ la mirada en el passat per a reflexionar sobre el pas dels anys.
La vellesa té, per ell, el mateix problema que l’art, ‘on gairebé res no té solució’: ‘Quan l’espifies, ho has d’admetre i continuar.’ Així, ironitza que els errors ‘no serveixen per a res perquè mai no se n’aprèn’: ‘Mentre penses ara arreglaré aquell error, no te n’adones i ja en comets un altre.’
El pas dels anys també aporten una certa indiferència, explica. Un concepte que allunya de la connotació negativa i l’associa a la serenitat: ‘Amb els anys, cada vegada hi ha menys estacions per a baixar i el tren va més de pressa.’
El lloc per a tornar a estimar es busca tota la vida
De l’experiència, no sempre se n’aprèn. De fet, segons Margarit, quan estimes no serveixen les experiències anteriors, tot sempre és nou. Els factors que ens fan estimar algú, ‘la bondat i l’admiració’, es mantenen: ‘No pots estimar algú que no admiris i estimar no és senzill ni tou.’
Margarit ha hagut de tornar a estimar la seva ciutat, Barcelona, moltes vegades. La ciutat, que admira i el fa enfadar a parts iguals, el remunta als seus inicis i, per això, li dedica un poema en el nou recull, ‘Barcelona’.
Per Margarit, estimar és donar i no és fàcil: ‘És més fàcil rebre’, assegura, i per això recomana destinar totes les energies a l’amor.
Si pots llegir el diari, pots llegir poesia
Preguntat sobre per què costa que els joves s’interessin per la poesia, ho té clar: la interpretació que requereix la poesia no la reclama cap art més. Per això és lògic que hi hagi menys lectors de poesia, ‘perquè hi ha menys gent interessada a fer un esforç: en la poesia no es regala res’.
Malgrat això, creu que un poema no pot necessitar un lector especialment capacitat per a llegir. ‘Si és així ens hem equivocat’, assevera. Així, creu que si algú és capaç de llegir el diari pot llegir un poema, sempre que sigui conscient que el poema li requerirà més atenció.
Fer poemes, la manera d’estimar
Fer poemes és la manera com el poeta, arquitecte de formació, troba per ‘estimar a més gent’, aquella que no coneix. ‘Tots som iguals. Només he de saber buscar dins meu allò que no és sols meu, que és teu i meu’, exemplifica. Margarit que explica que ell sap ‘què li passa a un xinès quan perd un fill’ i, per això, pot escriure un poema sobre això sense preocupar-se per saber a qui va dirigit.
