15.01.2015 - 09:30
La sanitat pública de Catalunya travessa temps difícils. Amb les retallades a l’ordre del dia, l’assistència sanitària arreu del país pateix mancances provocades per mesures com el tancament de quiròfans o les reduccions de salari i personal. Amb una opinió pública ja irritada per casos de corrupció com el cas Innova o el de l’Hospital de Sant Pau, no són pocs els ciutadans que al·leguen una mala gestió institucional i governamental. A la ciutat de Terrassa també hi ha moviment. Ja fa temps que molts egarencs s’organitzen i protesten en contra de la gestió opaca que duu a terme l’Hospital Mútua Terrassa.
Un gran projecte?
Mútua Terrassa va idear, ara fa uns mesos, un projecte que ha generat nombroses crítiques i desconfiança cap a la seva junta directiva. Es tracta d’una passera d’ús públic per sota el pont del parc de Vallparadís. La passera, que hauria de travessar les arcades del pont, uniria la torre de l’Hospital amb les noves instal·lacions de consultes externes, que es traslladaran a l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, encara no inaugurada, a l’altra banda del parc. L’Ajuntament socialista va aprovar, el juliol passat, la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que havia de permetre dur a terme la proposta de Mútua.
Les reaccions
Les entitats ciutadanes i les associacions de veïns han carregat contra el cost del projecte, que seria de tres milions d’euros, ja que el 2011 es va dur a terme un ERO que va afectar 838 treballadors de Mútua. La Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSPT) i Podem Terrassa van presentar al·legacions al projecte. Denunciaven la hipocresia que comportaria tirar endavant el projecte en un moment en què la qualitat dels serveis de l’Hospital està de capa caiguda, i en què les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques està clarament per sobre la mitjana de Catalunya. En aquesta situació, una trentena d’entitats i associacions, així com membres sindicals de Mútua, van donar suport el passat octubre a un manifest en contra de construir la passera, actuació que ella sola ja costaria un milió i mig d’euros.
El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), Ramon Clariana, puntualitza que la seva entitat no està en contra de la totalitat del projecte sinó que “només ens oposem a la passera, que costa un milió i mig d’euros i no és res més que un element sumptuari”. Per la seva part, el portaveu de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSPT), Jaume Pavía, considera que la passera és inútil donat que “no serviria només per a traslladar malalts, sinó que seria oberta a tots els vianants”. “No traslladaran malalts en cadira de rodes o llitera i punxats amb sèrum al costat d’un veí passejant”, ironitza Pavía “sinó que continuaran fent-ho amb ambulància”. Per tant, ambdues entitats argumenten que la passera serviria de ben poc.
D’altra banda, l’advocat i membre de l’Observatori dels Drets Socials Joan Tamayo, opina que la tramitació del projecte es va fer de manera molt precipitada i que l’aplicació de la normativa “s’ha d’agafar amb pinces”. “De cop i volta sembla que és molt necessari pels ciutadans construir aquesta passera sota el pont”, explica Tamayo, alhora que critica la velocitat amb la qual es va aprovar el projecte i desconfia de l’“interès supramunicipal”.
Fonts sindicals manifesten el seu descontent amb Mútua, i reivindiquen un salari digne ja que, expliquen, “ens estan apretant amb les jornades de treball, amb sous corresponents al 2006-2007”. A més, es queixen que “després, Mútua diu que és una empresa sense ànim de lucre”. Tanmateix, aquesta no és una simple protesta contra un projecte urbanístic que fa mal als ulls dels veïns i desagrada els treballadors, sinó que planteja un veritable qüestionament del denominat “model sanitari català”.
El model sanitari català, un bon model?
Tal i com s’explica a la pàgina web del Departament de Salut, la sanitat catalana és un “model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública”. En altres paraules, el model sanitari català està compost per vuit grans hospitals públics de Catalunya (entre els quals Bellvitge i Vall d’Hebron, per exemple) agrupats en l’Institut Català de la Salut (ICS), i per un gran nombre de centres privat o semiprivats, agrupats en la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). Tot plegat conforma el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), creat el 2010, que presta serveis a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), l’asseguradora pública dels catalans que “compra els serveis sanitaris a diferents proveïdors”, segons la seva presentació.
En aquest sopa de sigles, l’Hospital de Mútua Terrassa, de titularitat privada, s’emmarca dins la XHUP i el SISCAT. Ara bé, malgrat ser un hospital privat, el 85% dels seus ingressos provenen del pressupost públic. Per aquest motiu, els sectors crítics consideren que tenen prou arguments a l’hora d’exigir uns serveis de qualitat i, sobretot, una gestió transparent. El cas és que estem davant d’un veritable “holding” empresarial, amb un entramat d’empreses participades directament o indirecta per Mútua Terrassa, l’empresa matriu.
Les entitats mobilitzades dubten que una empresa d’aquestes característiques sigui capaç d’anteposar el servei públic que presta al seu propi ànim de lucre, motiu pel qual s’erigeixen en fervents defensores d’un nou model sanitari català per tal que “titularitat privada i fons públics no es barregin sense transparència i control ciutadà”, com diu el portaveu de la PDSPT.
Èxit temporal de la protesta: passera en stand-by
Ara per ara, la forta oposició per part de treballadors de Mútua i veïns de la zona, ha obligat l’Ajuntament a paralitzar el projecte de manera parcial. La regidora d’urbanisme de Terrassa, Carme Labòria, es va reunir el passat 17 de desembre amb les entitats autores d’al·legacions i amb Mútua Terrassa. En la trobada es va decidir tirar endavant elements del projecte “considerats prioritaris perquè suposarien una millora dels serveis sanitaris de la ciutat”, explica Labòria, mentre que la passera “es va considerar no prioritària i la seva construcció haurà d’esperar un major consens”.
En consonància amb les demandes de les entitats ciutadanes per millorar els serveis sanitaris de Mútua Terrassa, la regidora terrassenca també va confirmar que en aquesta reunió es va acordar “recuperar el Consell Municipal de Salut”. Es tractaria d’un òrgan que, amb representació de totes les parts, “ofereix un espai d’interlocució”. Val a dir que òrgans com aquest poden ajudar a gestionar problemes locals, però no representen una resposta global al debat sobre l’adequació del model sanitari. De fet, Labòria responsabilitza la Generalitat per tots aquests problemes: “és la Generalitat qui convé els serveis o fa les retallades”.
La gestió de diners públics amb fins lucratius és una part del model sanitari català que, donades les circumstàncies, caldria revisar. La gent demana transparència i una assistència digna, i reivindica el caràcter públic d’un servei tan elemental com ho és el sanitari.
En aquest reportatge no hi ha declaracions de cap membre de Mútua perquè s’han negat a participar-hi.
