Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  14.01.2015  06:00

Nani Guiu: 'Amb la independència podríem treure el màxim rendiment dels nostres esportistes'

Men?ame
 

Nani Guiu, entrenador de l'equip de waterpolo femení del Club Natació Sabadell, guanyador de dues copes d'Europa i una supercopa d'Europa, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

Per què i per a què voleu la independència?

―Per mi, és sobretot, una qüestió de sentiment. M'explico, jo vaig cursar tots els estudis en castellà, arran de la impossibilitat de fer-ho en la meva llengua a causa del franquisme. Per tant, vaig viure en primera persona la repressió cultural i política de Catalunya. 

Vull la independència perquè, bàsicament, no m'he sentit mai espanyol. Recordo, com a exemple, que malgrat que sempre m'he dit Ignasi, al meu DNI es feia constar imperativament 'Ignacio', nom que només feia servir quan havia de fer paperassa oficial o durant el servei militar (és clar!). De fet, no va ser fins que no vaig tenir una certa edat que vaig poder fer constar ―o 'traduir', per a qui vulgui veure-ho així― el meu nom de veritat.

Vull la independència del meu país perquè estic cansat de les falsedats que s'escampen; que es faci servir la constitució com a arma i no com a eina (de fet, una constitució que ni jo ni la majoria de gent que viu en aquest país no vam votar); que el Tribunal Constitucional al servei dels dos grans partits espanyols constantment faci interpretacions de la constitució i que sempre posi entrebancs a tot allò relacionat amb Catalunya; que es boicoti constantment qualsevol proposta feta pel parlament, encara que sigui aprovada per àmplia majoria. Val la pena de recordar com van tombar l'estatut, com ni tan sols han volgut discutir el pacte fiscal o el fet que cada any el pressupost de l'estat continuï essent tan deficitari per a nosaltres, etc.

D'una altra banda, òbviament, hi ha una qüestió cultural i un tarannà molt propi que, en lloc de ser valorat i potenciat com a font de riquesa, és menystingut. L'exemple més clar és potser el de la llengua: com es prova sistemàticament d'imposar el castellà com a llengua vehicular en algunes assignatures, amb l'excusa que perilla. El meu fill ha estudiat en escoles públiques i privades i no ha tingut mai cap problema per dominar el castellà. En fi, vull ser català i viure en català.

Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—Jo sóc un tècnic de l'esport i una Catalunya independent demostraria al món com són de bons els nostres esportistes. Tenim un nivell altíssim en qualsevol esport majoritari o minoritari, masculí o femení. Tenim esportistes que són referents mundials. Tenim tècnics preparadíssims i de moltíssima qualitat que han fet arribar els seus equips o els seus esportistes al capdamunt. Tampoc no hem de negligir que sabem organitzar molt bé grans esdeveniments esportius! De fet, un dels nostres aparadors més importants de cara al món és l'esport. Estic segur que un estat propi dotaria l'esport català de totes les condicions perquè el rendiment dels nostres esportistes fos òptim. Tothom s'adonaria del potencial que tenim i de com treure el màxim rendiment de tant de talent que hi ha dins l'esport català.