Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  06.01.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Els Reis d'Orient de Salvador Espriu, recitats per Celdoni Fonoll

El rapsode regala als lectors de VilaWeb poemes recitats per Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis

Men?ame
 

La Nit de Reis és segurament un dels moments més màgics i bonics del calendari de festes tradicionals. Un dels grans poetes del país, Salvador Espriu, s'hi va inspirar per escriure el poema 'Els tres Reis d'Orient', que avui ens recita en Celdoni Fonoll, cantant, rapsode i patriota insubornable. El poema el trobem al recull 'Les cançons d’Ariadna', que és, en paraules de Joaquim Molas, un 'llibre ple de contrastos, entre la sàtira i l’esperpent, l’elegia i la lírica'. És en la línia de les narracions del llibre 'Ariadna al laberint grotesc' (primera edició 1935), i de l’obra de teatre 'Primera història d’Esther' (primera edició 1948), subtitulada 'Improvisació per a titelles'.

Fonoll ens ofereix aquestes festes un poema recitat per a cada dia assenyalat (Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis). Vegeu el vídeo de Fonoll recitant el poema d'Espriu:

Els tres Reis d'Orient

(Personatges de cartró,
d’una vella comèdia infantil.)



Tres que van sempre plegats,

mirant estrelles del cel,

per camins de vent i sorra.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 

Arriben davant un nen

ben igual al teu o a un altre.

En bolquers molt endreçats,

plora als braços de la mare.

També veuen una mula,

un bou ajaçat al sol

(enorme repòs del bou!)

i un home que pica claus

assegut en un escó,

amb gran aire de fatiga

i de no saber què passa.



―Ofrenem or, mirra, encens,

quasi un plus de vida cara.

Preneu-ne la voluntat,

dispenseu que sigui magra:

als arxius sacerdotals

no hi ha precedents legals.

Déu mantingui la salut

i no augmenti la mainada.

El viatge ja enllestit,

baró de florida vara,

acompanya’ns al cancell

i dóna’ns almenys les gràcies.


Els jerarques van tranquils,

per la calma de la tarda.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 



Salvador Espriu, Les cançons d'Ariadna (Primera edició, 1949)