Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  04.01.2015  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

'La Comunidad Valenciana ha sufrido mucho'

Men?ame
 

Amb aquestes paraules, el president Alberto Fabra ha estat molt encertat. I és que amb les seues declaracions el sr. Fabra té més raó que un sant. Ha dit una gran veritat. Però li ha faltat repondre’s ell mateix (i dir als valencians), per què els ciutadans del País Valencià estan patit tant, i qui ha estat el responsable (o responsables) d’aquest patiment.

Amb aquestes declaracions, el president Fabra ha estat més honrat que el sr. Rajoy, qui també la setmana passada deia: 'Predije un 2014 mejor y se ha cumplido con creces'. I no content amb aquestes declaracions del tot insultants per a tanta gent que pateix, encara afegia: 'Y el 2015 será el año del despegue definitivo'.

Segurament que el 2014 ha estat 'mejor' per al sr. Florentino Pérez i el projecte Castor i per als qui s’han aprofitat de les targetes opaques. I també haurà estat 'mejor' per als ministres d’Espanya i per als Consellers de la Generalitat del País Valencià, que no han de patir pel sou que cobren. Però per a la gran majoria dels valencians, el 2014 ha estat un any de sofriment. I si no, que el sr. Rajoy ho pregunte als ancians i als pensionistes, als mestres, als aturats, als immigrants, als llauradors...

El sr. Alberto Fabra, en reconéixer el patiment dels valencians, hauria de donar explicacions de per què la vigilància de les seus de RTVV costarà 566.000 euros. O per què el partit amistós de bàsquet que Espanya va jugar a Castelló de la Plana li va costar al Consell 280.000 euros.

I al costat d’aquests diners malgastats, hem començat l’any amb un salari mínim de 648,6 euros. Com viurien un mes el sr. Fabra, o els sr. Rus o Castellanos o la sra. Rita Barberà amb 648,6 euros? Per no parlar de la 'dimitida' o destituïda ex-ministra Ana Mato, després d’haver estat imputada pel cas Gürtel (una més) i que ha estat ascendida al Congrés amb la vice-presidència de la Comissió de Cooperació. Això vol dir 1.000 euros més al mes al seu sou mensual de 4.730,91. O el sr. Ruiz Gallardón, que en dimitir de ministre de Justícia ha passat a ocupar una butaca al Consell Consultiu de Madrid, on cobra uns 5.000 euros al mes. No és això un insult a aquells que pateixen la crisi econòmica?

I al costat d’aquests sous indecents, com és possible que el centre de la Fundació Síndrome de Down de Castelló de la Plana tanque per falta de recursos, després de catorze anys prestant un servei a aquestes persones?

Com és possible que, si segons el sr. Rajoy, el 2014 ha esta 'mejor', la Casa de Caritat de València haja atès durant aquest any 'mejor' una xifra rècord de 420.000 persones? O que el Banc d’Aliments del meu poble, l’Alcúdia, haja atès 400 famílies? Per no parlar de Caritas o de la Creu Roja, que fan miracles, mentre el Govern del País Valencià i el de l’Estat s’ocupen de partits de bàsquet i d’altres indecències? O que fins i tot Sanitat haja admès que va deixar baixes sense cobrir a l’ambulatori del meu poble? O que el Centre de Diàlisi de Cullera haja tancat a causa de les retallades?

I mentrestant, els bisbes del País Valencià no són capaços d’alçar la veu per a denunciar la indecència i la immoralitat d’aquest Govern valencià que margina i menysprea els ciutadans més vulnerables. Per no parlar dels jóvens que han hagut de deixar el nostre País i buscar un futur a l’estranger.

L’arquebisbe de San Juan de Puerto Rico, Roberto González Nieves, fa només uns dies exigia al govern que acabara la seua política de càrrega d’impostos als pobres, i, amb valentia, deia: 'No més arbitris als aliments i a les medecines. Hi ha moltes persones que per l’alt cost de la vida no poden pagar els serveis bàsics de llum i d’aigua'. I alhora exigia a Washington l’abolició de la llei de cabotatge, per tal de fer possible una economia solidària, ja que amb aquesta llei s’està asfixiant el poble de Puerto Rico.

I al País Valencià els nostres bisbes no són capaços d’alçar la veu per a denunciar la política de balafiament del PP i els seus negocis bruts i indecents. Com també els sous que cobren, amb els quals insulten la gent que no pot arribar a final de mes.