01.01.2015 - 06:00
Més enllà de la confusió habitual entre país, nació i estat el càlcul de quantes entitats sobiranes hi ha al món no és tan senzill com sembla. Us oferim els còmputs actualitzats a primer de gener de 2015
-Estats universalment reconeguts com a estats independents: 187
Si agafem com a bàrem els estats membres de l’ONU que tenen un reconeixement total, és a dir que no hi ha cap estat que qüestiona la seva existència la xifra és de 187. Contra la impressió general de la gent hi ha estats membres de les Nacions Unides que, malgrat això, tenen un reconeixement parcial.
-Estats membres de les Nacions Unides: 193
Els estats membres de les Nacions Unides són 193, més Ciutat del Vaticà i Palestina, que tenen el reconeixement d’observadors però no en formen part completament.
Hi ha sis estats membres de les Nacions Unides que no tenen un reconeixement complet. Són els següents:
-Armènia (no és reconeguda pel Paquistan)
-República de Corea (no és reconeguda per Corea del Nord)
-República Popular de Corea (no és reconeguda ni per Corea del Sud ni pel Japó)
-Israel (hi ha 32 estats membres de les Nacions Unides que no reconeixen la seva existència)
-República Popular de la Xina (hi ha 21 estats membres de l’ONU que no reconeixen la seva existència)
-Xipre (Turquia no reconeix la seva existència)
-Estats amb un reconeixement parcial: 201
A banda dels 193 estats membres de l’ONU, hi ha vuit estats més que són reconeguts per altres estats. Per a convertir-te en estat no cal que ningú no et reconegui però s’entèn que un estat no és viable sense reconeixement internacional.
Els estats que tenen algun reconeixement parcial són:
–Abkhàsia (reconeguda per sis estats membres de l’ONU i tres que no en són)
–Kossove (reconeguda per 108 estats membres de l’ONU i un no membre)
–República de la Xina-Taiwan (reconeguda per 21 estats membres de l’ONU)
–República Turca del nord de Xipre (reconeguda per Turquia)
–Estat de Palestina (Reconegut per 135 membres de l’ONU, on té un estatut especial, i per un estat no membre)
–República Àrab Sahrauí Democràtica (reconeguda per 84 estats membres de les Nacions Unides)
–República d’Ossètia del Sud (reconeguda per quatre estats membres de l’ONU i tres no membres)
–Ciutat del Vaticà (que condueix les seves relacions internacionals a través de la Santa Seu, amb un estatut especial a l’ONU)
-Estats de fet: 205
Als estats anterior els cal afegir tres estats de fet, que controlen i governen el seu territori però que no són reconeguts de fet per cap estat membre de les Nacions Unides:
–Nagorno-Karabahk (reconeguda per tres estats que no són membres de l’ONU)
–Transnístria (reconeguda per tres estats que no són membres de l’ONU)
–Somalilàndia (estat que no reconeix ningú)
-Estat Islàmic de l’Irac i el Llevant (estat que no reconeix ningú)
-‘Nacions’ esportives: entre 205 i 209
La capacitat de competir en campionats internacionals esportius, especialment als Jocs Olímpics, té avui una gran importància simbòlica. El Comitè Internacional Olímpic reconeix 205 comitès nacionals. D’aquests 192 son estats membres de l’ONU (Sudan del Sud és l’únic que no en té de Comitè Olímpic), un (Palestina) és d’un estat observador de l’ONU, dos són estats parcialment reconeguts (Kossove i Taiwan) i hi ha, a més, deu comitès olímpics de territoris no independents: Aruba, Bermuda, les Illes Verges britàniques, les Illes Cayman, Puerto Rico, les Illes Verges americanes, Hong-Kong, la Samoa Americana, Guam i les illes Cook.
Això pel que fa als Jocs Olímpics. Però cada federació esportiva internacional té les seves pròpies regles. La FIFA, futbol, reconeix 209 nacions, 186 de les quals són membres de l’ONU. Entre els no membres de l’ONU destaquen les quatre nacions de la Gran Bretanya (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i el Nord d’Irlanda) i 17 ‘territoris dependents’, entre els quals hi ha les Illes Fare, Nova Caledònia, Tahití, Macau o Montserrat.
Catalunya és reconeguda per setze federacions internacionals esportives, de les quals només una, Korfbal, és membre del Comitè Internacional Olímpic.
-Territoris amb reconeixement ISO 3166-1: 249
La llista més ampla de totes és la que fa referència als territoris que tenen un reconeixement ISO 3166-1, un codi de dues o tres lletres que defineix el nom de països i territoris. Sobre aquesta llista es defineixen, per exemple, els codis postals o telefònics o els dominis d’internet de dues lletres.
A part dels estats i països que formen part de les llistes anteriors hi ha territoris com les Illes Aland, l’Antàrtida, l’illa Bouvet, les Malvines, Gibraltar, la Martinica, Sant Pieere i Miquelon o Svalbard. Una característica especial d’aquest llistat es que inclou sis ‘països’ deshabitats.
