Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  25.12.2014  06:00

La incertesa sobre l'avançament electoral marca l'homenatge a Macià

Representants dels partits polítics reten homenatge l'ex-president, mort el Nadal del 1933

Men?ame
 

Una àmplia representació política catalana passa avui al matí pel cementiri de Montjuïc de Barcelona per a homenatjar el president de la Generalitat Francesc Macià, mort ara fa vuitanta-un any. Encapçalen l'homenatge el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del parlament, Núria de Gispert, que hauran estat precedits pels representants del partit de Macià, Esquerra Republicana: Alfred Bosch, Jordi Portabella, Oriol Amorós i Patrícia Gomà. Enguany, l'actualitat política ve marcada per la incertesa sobre la convocatòria d'eleccions avançades per decidir sobre la independència.

Aquests últims dies hi ha hagut demandes per part de representants d'ERC a Artur Mas perquè convoqui abans que no acabi el 2014 les eleccions, perquè es puguin fer abans de les municipals del mes de maig. Fins i tot els republicans Marta Rovira i Pere Aragonès han demanat a Mas que aprofiti el discurs de Cap d'Any que ha de fer el dia 30 per a anunciar la data de les eleccions.

Però Mas només ho farà quan hi hagi acord sobre la llista electoral unitària que proposa, perquè considera que si els independentistes hi van en llistes separades, tal com volen ERC i la CUP, no es podrà fer en aquestes eleccions el referèndum que no s'ha pogut fer.

Avui hi podria haver doncs alguna referència a aquesta situació política en els discursos polítics en l'homenatge a Macià.

El president Macià

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d'octubre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933) era fill d’una família de les Borges Blanques (on hi ha l'Espai Macià) que negociava en vi i oli. Va estudiar a Vilanova fins que, a quinze anys, va ingressar a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara (Castella). Graduat el 1879 va ocupar unes quantes destinacions fins que el 1887 fou destinat a Lleida, on es va estar prop de vint anys.

Del 1905 al 1907 la seva trajectòria es veié sacsejada per un seguit d'esdeveniments que van marcar la seva vida. El 1905, arran de l'assalt militar a les seus de la revista 'Cu-cut!' i el diari 'La Veu de Catalunya', Macià hi va expressar desacord, a més d'oposar-se a la llei de jurisdiccions (1906). També va presentar la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l’ascens previ a coronel, que Macià no va acceptar, i hagué de renunciar la carrera militar.

Entre el 1907 i el 1923 va obtenir l'escó del districte i es va afiliar a la Lliga Regionalista fins el 1912. Posteriorment va acostar-se al republicanisme catalanista i l'obrerisme radical, amb la posada en marxa del partit independentista Estat Català (1922). Exiliat a causa del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, va posar-se al capdavant de l'intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló (1926), una conspiració que va acabar amb la seva detenció per la policia francesa.

Tornat de l'exili el 1931, va participar en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual va ser elegit president. Després de la victòria electoral del partit, el 14 d'abril de 1931 va proclamar l'estat català. Després de negociar amb el govern provisional de la república espanyola, va acceptar la creació de la Generalitat de Catalunya, del qual va ésser el 122è president fins a la seva mort, el dia de Nadal del 1933.

Men?ame