Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  25.12.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

'Ho sap tothom, i és profecia', un cant de J.V. Foix als Països Catalans per Nadal

Celdoni Fonoll regala als lectors de VilaWeb poemes recitats per Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis

Men?ame
 

'A cal fuster hi ha novetat.' El Nadal de 1953 inspirà a J.V. Foix un poema carregat de noms d'oficis i de topònims d'arreu dels Països Catalans. 'Ho sap tothom, i és profecia' és un dels poemes que Foix va enviar als seus amics durant uns quants anys i que va aplegar al llibre 'Onze Nadals i un Cap d'Any' el 1960. Conté missatges prou útils per als temps actuals. Mireu, si no, els versos d'aquesta estrofa: 'Res no s’acaba i tot comença. / Vénen mecànics de remença / Amb olis nous de llibertat; / Una Veu canta en recompensa: / Que a cal fuster hi ha novetat. / Des d’Alacant a la Provença / Qui mor no mor, si el son és clar / Quan neix la llum en el quintà.'

Celdoni Fonoll, cantant, rapsode i patriota insubornable, ens ofereix aquestes festes un poema recitat per a cada dia assenyalat (Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis). Vegeu el vídeo de Fonoll recitant Foix, a continuació:

Ho sap tothom, i és profecia

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata,
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintà.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien l’aventura,
Les Illes porten el saïm,
i els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
                            

J. V. Foix, El Port de la Selva, Nadal de 1953
Llibre 'Onze Nadals i un Cap d’Any' (Primera edició, 1960)

Men?ame