19.12.2014 - 12:18
Acabem l’any 2014 amb l’esperança d’assolir un nou acord en matèria de canvi climàtic. Serà possible un món sense gasos d’efecte hivernacle?
Aquesta és l’ambiciosa pregunta que ens suggereix l’acord no vinculant assolit en la 20a Conferència de les Parts celebrada a Lima (Perú) recentment. Aquest acord posa les bases de la pròxima cimera de la Convenció Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic que tindrà lloc a París el 2015, en la qual s’espera assolir un nou acord mundial sobre canvi climàtic.
A l’inici de la trobada, el passat 8 de desembre, el director del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), Rajendra Pachauri, va informar sobre les conclusions a les quals ha arribat el Cinquè Informe d’Avaluació, conegut per les sigles AR5 (Fifth Assesment Report). Aquest informe és el resultat de les contribucions realitzades pels tres grups de treball en els següents àmbits: bases físiques, impactes, adaptació i vulnerabilitat, i mitigació del canvi climàtic, a més a més d’un informe final de síntesi.
En comparació amb informes anteriors, en el Cinquè Informe d’Avaluació es posa més èmfasi en l’avaluació dels aspectes socioeconòmics del canvi climàtic i les seves conseqüències per al desenvolupament sostenible, els aspectes regionals, la gestió dels riscos i l’elaboració d’una resposta mitjançant l’adaptació i la mitigació.
L’informe AR5, que compta amb aportacions de més de 800 científics, revisa les evidències empíriques dels efectes del canvi climàtic, i ho fa atorgant diferents graus de fiabilitat a les seves afirmacions (grau baix, mitjà, alt) amb l’objectiu de mostrar al lector fins a quin punt han estat contrastades aquestes evidències.
A curt/mitjà termini, l’informe assenyala la necessitat que el 2050 les emissions s’hagin reduït entre un 40 i un 70% respecte el 2010. Aquest esforç tan considerable suposa la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils com a font energètica, o al menys combinar-ne l’ús amb tècniques de captura i emmagatzematge de CO2 a mitjà termini i optar per fonts alternatives com les energies renovables, sense desterrar l’ús de l’energia nuclear i, fins i tot, a mitjà termini, el fracking.
A llarg termini, l’aposta de l’IPCC és la d’assolir emissions zero el 2100. És per això que es reconeix la necessitat que tingui lloc un canvi fonamental en les nostres pautes de consum i en el nostre model de creixement.
A quins problemes s’enfronten les recomanacions de l’IPCC?
El temor més gran per als països en expansió és que la lluita contra el canvi climàtic freni el seu creixement. Seguir les recomanacions de l’IPCC suposa modificar el model de creixement i racionalitzar l’ús de fonts energètiques. Per aquest motiu, les investigacions recents analitzen, per a diferents països i períodes, la possibilitat de desvincular o desacoblar les taxes de consum de recursos i els seus impactes ambientals.
La taxa metabòlica, és a dir, el consum anual per càpita dels recursos naturals, és un indicador molt útil per identificar diferències entre països pel que fa al consum de combustibles fòssils. L’informe 2012 del Programa de les Naciones Unides per al Medi Ambient (PNUMA) mostra que el 2050 la humanitat podria consumir anualment al voltant de 140 milions de tones de minerals, combustibles fòssils i de biomassa, sempre i quan la l’índex de creixement econòmic no es desvinculi de l’índex de consum de recursos naturals.
En aquest informe del PNUMA s’analitzen alguns dels factors que poden afectar la taxa metabòlica de països i regions. Així, l’informe conclou que els països amb baixa densitat de població tenen més dificultats per reduir el consum de combustibles fòssils, ja que el pes del transport en aquests territoris és més gran en produir-s’hi més desplaçaments. D’aquesta manera, s’observa que el procés d’urbanització i concentració de la població al voltant de nuclis urbans resulta ser un factor atenuant. D’altra banda, els països especialitzats en activitats productives com la construcció i les infraestructures, totes dues intensives en el consum de recursos naturals, també presenten dificultats per reduir el seu consum. Així mateix, el clima és un altre factor que afecta el consum de combustibles fòssils, en forma de calefacció o aire condicionat segons el cas.
Què han de fer els països en aquests casos? L’Agència Internacional de l’Energia, a més a més de recomanar en els seus informes més recents l’augment del pes de les energies renovables en la producció final d’energia dels països, aposta per promoure la millora de l’eficiència energètica amb l’objectiu últim de reduir el consum d’energia per unitat produïda. D’aquesta manera, els països poden mantenir el seu ritme de creixement sense que això suposi un augment equivalent dels combustibles fòssils.
No obstant, encara que el canvi tecnològic pugui millorar l’eficiència de l’ús de recursos, també pot causar un efecte ambiental negatiu conegut com la paradoxa de Jevons o efecte rebot, que consisteix en l’augment del consum d’energia que es produeix quan la millora en l’eficiència energètica de l’ús dels recursos redueix el seu cost. Si l’efecte rebot supera la reducció del consum a causa de la millora de l’eficiència, el balanç final pot tenir un impacte ambiental negatiu.
Un altre dels factors que juguen en contra de la proposta de l’IPCC és el procés de desvinculació de les activitats productives a nivell internacional. Són cada vegada més els estudis que mostren com els països han desplaçat la producció de les activitats més contaminants cap a països en desenvolupament on els costos de producció són inferiors, entre els quals la menor penalització per contaminar. Com ja assenyalàvem en un article anterior, el comerç internacional suposa un flux no només de béns i serveis entre diferents països, sinó també de contaminació.
I, finalment, de les mesures de mitigació proposades per l’IPCC en el seu informe es deriven multitud de possibles efectes col·laterals tant adversos com positius que encara no han estat degudament quantificats i que, per tant, requereixen una anàlisi més profunda.
L’aposta per una energia lliure d’emissions de gasos d’efecte hivernacle suposa també un canvi en les nostres pautes de consum. Els consumidors hem d’apostar per racionalitzar també el consum d’energia. Tenim al nostre abast recomanacions bàsiques com utilitzar electrodomèstics amb una alta qualificació energètica, avui disponible gràcies a l’etiquetatge. Podem reduir l’ús del transport privat i fins i tot compartir-lo o optar pel transport públic, podem reduir l’ús d’electrodomèstics a casa i utilitzar-los només quan siguin imprescindibles, podem desendollar els aparells electrònics i no només deixar-los en mode de repòs, invertir en l’aïllament dels habitatges, reciclar, etc.
Tenir un any com a referència resulta estratègic i, en aquest sentit, hi ajuda el fet de plantejar les xifres rodones del 0% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2100. No obstant, ens queda un llarg camí per recórrer.
