19.12.2014 - 06:00
Ventura Pons, director de cinema, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.
―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Fa molts anys que sóc independentista. Senzillament perquè vull viure en un país normal, com tots els altres del món, on puguem decidir democràticament entre nosaltres les coses més elementals que ens nega sistemàticament, des de fa segles, l’estat espanyol: com volem organitzar-nos políticament, què fem dels nostres recursos econòmics, com solucionem els problemes socials, com ensenyem la nostra cultura al món, etc. És tan difícil d’entendre? Vull un país normal, que amb la seva potència emprenedora, que és molt gran, comparada amb les altres comunitats europees de la nostra dimensió demogràfica, fa anys que demostra que juga a la primera divisió en pràcticament tots els àmbits, malgrat no poder controlar els recursos que generem per a fer-ho com cal.
Els països, tots, són allò que els seus habitants volen ser i ara és ben clar què volem ser els catalans. És tan difícil d’entendre? Crec en la democràcia; si set milions i mig d’europeus tenen un problema polític, ho resolen votant. Això és el que demanem nosaltres. El món veu molt clar que és un dret que ens és negat. Per això penso que ho aconseguirem aviat. Simplement és la voluntat d’un poble castigat i ferit de fa molts anys que ha decidit finalment de voler ser ell mateix. Malgrat tanta negativa, o potser precisament per aquest fet, els nostres conciutadans han obert els ulls, el cor, la raó i els sentiments i han decidit de fer un pas endavant, com qualsevol país normal.
―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―Dependrà de nosaltres, però fa anys que vaig pel món i observo que la feina ben feta dels catalans és molt ben rebuda arreu. Tant en cinema com en qualsevol altre art, en la música, el teatre, la literatura, etc… Si sense les eines d’estat ho aconseguim, estic segur que tenint-les, controlant-les amb seny, serà molt més positiu, perquè ens coneixeran més. Com passa en qualsevol altre país europeu, hem de fer ressaltar allò que ens fa únics, la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra diversitat i on rau la nostra veritat. Som europeus però catalans, venim de molt lluny i anirem més enllà, enriquirem el món amb les nostres històries. En el cas del cinema, aportarem la nostra mirada sobre una societat que a hores d’ara rep una atenció mundial extraordinària, mercès als seus creadors i a la força de Barcelona, la nostra capital.
