Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  04.12.2014  17:38

Autor/s: ACN

La plataforma valenciana pels drets lingüístics denuncia catorze agressions durant el 2014

El tancament d'emissions de Catalunya Ràdio és un dels casos que s'hi destaquen

Men?ame
 

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià ha presentat al registre de la Generalitat Valenciana un informe amb catorze casos de vulneració de drets individuals i col·lectius corresponents al 2014. La majoria responen a l'eliminació d'oferta d'ensenyament en valencià. La Conselleria d'Educació encapçala el nombre de denúncies.

El tancament d'emissions de Catalunya Ràdio també ha estat denunciat com a vulneració d'un dret col·lectiu, car va deixar tot el territori sense cap mitjà audiovisual en la llengua pròpia. L'informe recull igualment casos de funcionaris que han discriminat ciutadans que se'l havien adreçat en català.

Un dels casos denunciats és el de la comissaria de Xirivella (Horta Oest), on uns policies es van negar a atendre una dona que els parlava en català; el cas d'un funcionari d'una presó que va amenaçar una professora perquè parlava en català; o el cas d'un metge i una zeladora que van denegar l'assistència mèdica a un veí de Crevillent (Baix Vinalopó) pel mateix motiu.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha remarcat que enguany la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) compleix trenta-un any i que qui més la incompleix és la mateixa Generalitat Valenciana i, en concret, la conselleria d'Educació.

Sobre la negativa de funcionaris públics, especialment de cossos i forces de seguretat de l'estat espanyol, a atendre persones que s'expressin en la llengua pròpia, ha dit que són mentalitats: 'És una sensibilitat que cal difondre, i crear-hi opinió, de manera que aquesta gent entengui que pel fet de parlar una llengua o una altra no cal ser discriminat.'

També ha dit que el govern espanyol no fa possible, amb cursos de formació, que els agents entenguin que ací hi ha una altra llengua que no és el castellà i que els ciutadans es poden expressar en qualsevol de les dues llengües oficials.

Ha afegit que molts dels casos no es denunciaven i que hi havia mitjans a les entitats de la Plataforma pels Drets Lingüístics que emparaven legalment els qui volguessin denunciar una agressió lingüística.

'Els experts d'Europa en llengües minoritzades ja fa temps que fan informes negatius sobre el País Valencià en relació amb l'actitud de les institucions, i alerten que és el govern valencià que vulnera els drets', ha assenyalat.

També ha lamentat la manca de mitjans en català: 'No té sentit que els valencians no tinguen un mitjà comunicació audiovisual propi.' Ha criticat el tancament de Catalunya Ràdio al gener perquè és un mitjà que afavoriria l'ús i normalització de la llengua catalana.

Aquest mateix informe es presentarà a les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges, al Consell Valencià de Cultura, a les tres diputacions valencianes, al congrés espanyol, al Parlament Europeu, a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i a l'Institut d'Estudis Catalans.

Les entitats que formen part de la Plataforma pels Drets Lingüístics són Acció Cultural del País Valencià, ACV Tirant, Acicom, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i la Societat Coral el Micalet; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana i UGT PV; i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, els Verds del País Valencià i PSAN.

Men?ame