Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  07.12.2014  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Han fallat les quatre virtuts cardinals

Men?ame
 

Conten d’un rei que, en voler casar-se, volgué triar la xica més sincera i més honesta del país. Per això convocà les joves al seu palau i donà a cadascuna d’elles una llavor perquè la plantaren. La jove que després de plantar aquella llavor portara la flor més bonica, es convertiria en la muller del rei. Una de les xiques que havia plantat la llavor, exemple de rectitud i de sinceritat, en veure que passaven els dies i no hi creixia res, es desanimà. Però malgrat tot, el dia convingut anà al palau del rei. Va veure les altres jóvens que portaven unes flors precioses. Ella duia un test amb la terra, sense res més. El rei, en veure la jove que portava el test sense cap flor, l’elegí com a esposa. Les altres jóvens protestaren, ja que precisament eixa jove no havia portat cap flor. Però el rei els digué: és la més honesta de totes i per això serà la reina. Jo vos havia donat unes llavors estèrils que no podien germinar i totes heu fet trampa plantat-ne unes altres, llevat de la jove que no ha suplantat la llavor que jo li havia donat per una altra.

I és que l’honestedat i la rectitud són uns valors fonamentals i bàsics en la vida de les persones i dels pobles. Per això, l’honestedat o l’honradesa han de fonamentar la vida dels polítics.

En aquesta crisi econòmica, com ha dit la catedràtica de filosofia Victòria Camps, han fallat les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De la prudència, no cal ni parlar-ne. Tot era comprar i vendre desaforadament i sense mesura. Tampoc no hi ha justícia, pel fet que l’1% molt ric, enfront d’una gran majoria que viu en la misèria, és una de les causes de la crisi. Pel que fa a la fortalesa, ens ha faltat valentia per a denunciar l’abús de poder d’alguns polítics i un model de societat inhumà, que castiga els més dèbils. I la temprança o moderació, ha fallat també. Només cal veure la cobdícia i l’avarícia d’alguns governants.

Per això l’honestedat en la vida política i en els debats al Parlament ha de ser exemplar. No es pot admetre que una diputada, ex-consellera i expresidenta de les Corts, i actualment batlessa, estiguera estudiant francès en una sessió de debat parlamentari. Ni que un diputat i ex-batle aprofite els debats per a tallar-se les ungles. Ni que una diputada al Congrés espanyol compre llenceria per internet. Ni que uns diputats a l’Assemblea de Madrid, passen l’estona jugant a Apalabrados. O que el President d’Extremadura anara a Canàries a veure la seua núvia, amb les despeses a càrrec de l'administració.

En política tampoc no es poden admetre les mentides i la falta de paraula. Ni dir 'blanc' a allò que abans havíem dit 'negre'. ¿Qui no recorda la campanya del PSOE: 'OTAN, d’entrada no' i la convocatòria del referèndum pel mateix govern del PSOE? O la promesa del Sr. Rodríguez Zapatero: 'Respetaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya'? O la promesa del Sr. Rajoy: 'No subiremos el IVA'? Tothom, però més encara els polítics, han de saber mantenir la paraula donada, la rectitud en les seues actuacions i l’honestedat en les accions de govern.

Aquests i altres fets són uns mal exemples, sobretot per als jóvens, als quals els demanem atenció a classe i responsabilitat en el treball. I és que els polítics han de ser un model d’honestedat per als ciutadans. Com la jove que no va fer trampa amb la llavor que li va donar el rei.