Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  22.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Uriel Bertran: 'L'energia del 9-N, ben dirigida, assegura una majoria absolutíssima'

Entrevista amb el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) en motiu de l'assemblea que fa avui la formació sobre la situació creada després del 9-N

Men?ame
 

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) fa avui una assemblea per oferir una proposta política a la societat que sigui útil per fer la independència de forma imminent. La formació independentista explica que el seu full de ruta passa per unes eleccions immediates per proclamar la independència com a màxim l'abril 2015. Per conèixer amb més detall aquesta proposta, hem parlat amb el secretari general de SI, Uriel Bertran, que ens ha explicat que aposten per una candidatura unitària amb CDC, ERC, CUP i Reagrupament. Bertran parla també dels passos que caldrà fer just després d'haver proclamat la independència. L'assemblea de Solidaritat comença a les deu del matí a Pallejà, al Baix Llobregat.

—Quina és la vostra proposta per al nou escenari polític?
—En aquesta assemblea volem definir una estratègia pensada per la situació creada després del 9-N i també el programa marc de les eleccions municipals del maig vinent. Constatem que dins del marc constitucional espanyol no hi ha espai per a un referèndum pactat amb l'estat. Aquesta voluntat està abocada al fracàs, com s'ha vist fins a l'extrem que un procés participatiu ha estat impugnat al Tribunal Constitucional. Nosaltres pensem que l'únic camí és la declaració unilateral d'independència. S'hauria de fer els primers mesos de la pròxima legislatura del Parlament de Catalunya.

—I després?
—La declaració unilateral d'independència passa per prendre el control de l'agència tributària espanyola, per una estratègia per assegurar l'obediència a les institucions catalanes, i el desenvolupament de les relacions internacionals per al reconeixement del nou estat. La declaració ha d'estar avalada i legitimada per una majoria democràtica en unes eleccions parlamentàries. L'ordre seria aquest: legitimació en unes eleccions i presa de control de les competències que té el govern espanyol a Catalunya.

—Com reaccionarà l'estat espanyol?
—El propi govern de l'estat ja accepta que no pot utilitzar la força per imposar la seva voluntat a Catalunya. Fins i tot, el propi estament militar ho ha acceptat i reconegut. És lògic en el marc d'una Europa democràtica. L'estat espanyol està lligat de peus i mans per exercir qualsevol tipus de força a Catalunya. Per tant, si tenim la legitimitat democràtica a través d'unes eleccions, hem de procedir a prendre el control de totes les competències sobre Catalunya.

—Un cop superat el 9-N, esteu satisfets amb com avança el procés d'independència?
—Els resultats són els que són. Les majories absolutes més folgades que s'han aconseguit al nostre parlament estaven al voltant del milió dos-cents mil vots --els que obtenia Pujol en el seu moment--. Aquest 9-N es van emetre un milió vuit-cents mil vots a favor de la independència. I això és una majoria absolutíssima en un parlament com el nostre. Aquesta energia del 9-N, si està ben dirigida, assegura una majoria clara i diàfana en el parlament. Si es traslladen aquests vots al parlament, es podrà fer la declaració d'independència sense cap problema. Recordem que el Tribunal Internacional de l'Haia ha reconegut com a legítima la DUI com a via de constitució de nous estats. El 9-N ha aconseguit visualitzar una força democràtica i popular que, amb una bona estratègia, ens permetria declarar la independència sense massa dificultats.

—Des de Solidaritat heu estat molt crítics amb com s'ha portat el procés d'independència a les institucions. Però, si penseu en una DUI tan immediata, deveu confiar en el lideratge de Mas i Junqueras...
—Nosaltres plantegem que la manera més eficaç de poder fer la declaració d'independència és d'acumular aquest milió vuit-cents mil votants en una llista unitària que es comprometés a declarar la independència just després de les eleccions. Des del punt de vista democràtic i de la legitimitat internacional, seria un procediment inqüestionable. Pensem que aquesta és l'estratègia més viable, clara i honesta per fer realitat l'objectiu de la independència. Encara sentim a dir que abans de declarar la independència s'han de construir les estructures d'estat. I això també està abocat al fracàs. No es poden construir estructures d'estat si no ets un estat. Ho demostra que no s'han pogut fer aquests últims anys que se n'ha parlat. Si no s'han creat és perquè no s'ha pogut. Perquè tot va a parar al TC. I un parlament autonòmic no és una institució independent.

—Com s'ha de configurar la llista unitària?
—Nosaltres no entrem en els detalls. Ja es veurà. Cal que es faci de la manera més eficaç i que doni comoditat a tots els actors. És evident que hi hauria d'haver CDC, ERC, la CUP --si vol--, Reagrupament i Solidaritat. És a dir, les forces polítiques que han acumulat vot a favor de la independència. A partir d'ací, que es faci de la manera més facilitadora. Hi ha uns partits que tenen molt més suport que els altres i que han de prendre la iniciativa i posar-se d'acord. Nosaltres tenim molt clar que les llistes separades situen la DUI en una posició molt complicada. Entre d'altres coses perquè el mandat democràtic inequívoc seria difícil d'interpretar i perquè les travetes pròpies de les campanyes electorals i dels processos competitius generen molts incentius per crear desconfiances i acumular retrets. Les campanyes electorals generen ferides i problemes.

—Si no hi ha llista unitària, Solidaritat anirà sola a les eleccions?
—En cas de no haver-hi llista unitària, obrirem un procés de participació ciutadana per decidir si hem de fer una candidatura que tingués per objectiu bàsic de declaració unilateral d'independència els primers mesos de legislatura. A partir d'aquí, voldríem comprovar quin suport hi hauria per presentar una candidatura d'aquestes característiques. Això seria una fase de consulta i de debat obert. La candidatura l'hauríem de fer Solidaritat amb altres actors. La decisió sobre aquesta possibilitat no està presa.

Men?ame