18.11.2014 - 16:09
La Fiscalia Superior de Catalunya ja té pràcticament enllestida la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per incomplir la prohibició del Tribunal Constitucional espanyol de fer el procés participatiu el 9-N. Tot i que la seva opinió unànime és que no s’hauria de presentar, el text ja és gairebé enllestit, per si el fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, els ordena de presentar-lo després de la reunió de demà amb la Junta de Fiscals de Sala. D’aquesta manera, la Fiscalia catalana presentarà la querella de manera quasi immediata després de l’ordre de Torres-Dulce, si arriba el cas.
Segons que han explicat fonts de la fiscalia, la querella que finalment es presentés es basaria en les diverses indicacions que pugui aportar el fiscal general de l’estat respecte l’esborrany que ja va enviar la setmana passada i a la reunió que amb els fiscals catalans. En tot cas, qui signarà la querella serà el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, o algun altre fiscal adscrit al TSJC, perquè sembla poc probable que ho faci directament Torres-Dulce o algun altre fiscal de Madrid, perquè això evidenciaria, encara més, el trencament entre la cúpula fiscal de Barcelona i la de la capital espanyola.
Les mateixes fonts expliquen que els fiscals catalans no han canviat de criteri respecte l’assumpte, sinó que després d’haver-lo estudiat a fons consideren que no hi ha prou arguments jurídics per querellar-se contra el govern. Així, tot i que els fiscals de guàrdia el 9 de novembre van pronunciar-se a favor de l’admissió a tràmit de les denúncies presentades en diversos jutjats, van oposar-se a la retirada d’urnes per considerar-ho desproporcionat. El que no hauria estat lògic, segons aquestes fonts, és oposar-se a l’admissió a tràmit de les denúncies, perquè si hi ha mínims indicis el ministeri públic sempre aposta per investigar-los.
Dubtes jurídics
Però dies després, i estudiant a fons l’assumpte, van començar a arribar els dubtes. L’esborrany inicial de Torres-Dulce, amb múltiples delictes com prevaricació i malversació de fons públics, a més de desobediència, i dirigit contra Mas i diversos consellers, va ser totalment rebutjat pels fiscals catalans. En la reunió de dimecres passat, el fiscal general de l’estat ja va deixar a criteri dels fiscals catalans l’orientació de la querella, i fins i tot va obrir la porta a no presentar-la. Semblava que finalment només es presentaria querella contra Mas i la vice-presidenta, Joana Ortega, pel delicte de desobediència.
Divendres passat, una gran majoria dels nou membres de la junta de fiscals catalans va considerar que no hi havia arguments per presentar la querella, mentre que una minoria encara apostava per presentar-la només contra Mas i pel delicte de desobediència. Durant el cap de setmana, els redactors de la querella s’han trobat amb dificultats per argumentar amb bases jurídiques sòlides la suposada desobediència de Mas, ja que no hi ha cap acte jurídic o administratiu per part del president de la Generalitat, i tampoc hi ha un mandat exprés del TC alertant de les conseqüències d’un possible incompliment.
En aquest sentit, algunes fonts recorden que la prohibició de la consulta, primer, i del procés participatiu, després, van ser actes formals automàtics del TC, que, si admet a tràmit qualsevol impugnació per part del govern espanyol contra legislació autonòmica, la suspèn cautelarment de manera automàtica fins que n’estudia el fons. Per això, es recorda que no hi ha cap sentència del TC suspenent la consulta, sinó una resolució admetent a tràmit els recursos del govern espanyol i per tant suspenent provisionalment els plans de la Generalitat.
Però, a més, en començar a redactar el text i estudiar la jurisprudència sobre la qüestió, els dubtes van créixer, i finalment, aquest dilluns els nou fiscals van decidir oposar-se a la interposició de la querella. Torres-Dulce va respondre immediatament que la querella es presentaria igualment, fent ús de la seva superioritat jeràrquica. Per reforçar la seva postura, Torres-Dulce ha convocat per a demà una Junta de Fiscals de Sala, tot i que no ha d’obeir els seus acords.
Per això, les citades fonts fiscals són de l’opinió que en el moment que arribi l’ordre formal de Torres-Dulce ja es pugui presentar la querella davant del TSJC, sense demorar-ho gaire més.
Respecte les altres denúncies presentades als jutjats i que ja han arribat al TSJC, previsiblement la fiscalia no s’hi pronunciarà fins que hagi presentat la seva querella i sàpiga si l’alt tribunal català l’admet a tràmit o no.
