Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  14.11.2014  06:00

Autor/s: B. Z. M.

Biel Barceló: 'Cal avançar en tots els aspectes del dret de decidir'

Més per Mallorca fa demà primàries obertes per elegir les candidatures al parlament, el Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma

Men?ame
 

Més de vuit mil persones, entre militants, simpatitzants i independents, participaran aquest cap de setmana en les primàries obertes de MÉS per Mallorca. S'hi podrà votar, d'una banda, el cap de llista al parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, i d'una altra, la composició de cadascuna de les tres llistes. A la batllia de Palma hi ha dos candidats, Antoni Noguera i Joan Josep Pasqual, però en els altres dos casos només hi ha un candidat a cap de llista: Biel Barceló per al parlament i Miquel Ensenyat per al consell. Barceló consolidarà, doncs, el lideratge al capdavant d'aquesta coalició de PSM-IV-ExM que va incorporar Esquerra Republicana de Mallorca després de les eleccions europees. Entrevistem Barceló perquè ens expliqui què representen aquestes primàries i els objectius de la coalició per a les eleccions de l'any vinent.

S'hi han inscrit més de vuit mil persones, per votar en aquestes primàries. N'hi havia ganes.
—És la primera vegada que es fan unes llistes completament obertes, no únicament per al cap de llista, sinó per a la llista sencera. Això no és gens habitual, i s'hi ha apuntat molta gent, també molts independents, uns cinc mil. Crec que és molt positiu que hi hagi gent tan diversa i plural. 

Sou l'únic candidat a encapçalar la llista al parlament. No us ha sortit cap competidor. Ho enteneu com un aval al vostre lideratge? 
—Sí. A Palma tenim dos candidats, i era possible que sortís algú a la llista nacional, també, però no ha sortit ningú. Si hagués sortit, no hauria estat pas negatiu, al contrari. Però estic content de tenir el suport de tothom, tot i que això ho veurem dissabte. 

Què us empeny a continuar al capdavant?
—És un projecte molt jove. Fa cosa d'un any i mig que el vàrem constituir. He considerat que ara era el moment d'acabar-lo de llançar, i per tant, d'agafar aquesta responsabilitat i guanyar les eleccions, que prou falta que fa. Es tracta de guanyar i poder canviar una situació que ja és insuportable, amb una pressió absoluta damunt del territori, l'economia i la cultura. 

Es comencen a estendre les primàries obertes entre formacions. És un símptoma de la necessitat de fer les coses d'una manera diferent i d'entendre la democràcia i la política d'una altra manera?
—Era absolutament necessari que els partits fessin aquest pas. Les formacions de MÉS sempre havien fet primàries per al cap de llista, però no per a la resta de la llista. Hem d'anar avançant en participació i en la possibilitat que la gent pugui expressar les seves preferències. Ara vindrà el programa, que també serà obert. Es votarà en una assemblea oberta i s'hi podran fer aportacions a través de la web, per fer un programa entre tots. 

Què més fa falta per a acostar societat i representants polítics?
—Nosaltres proposam que la participació es faci a tots els nivells: pressupost participatiu als ajuntaments, consultes ciutadanes,… Volem aprovar una llei de consultes, que no en tenim. Tant en la passada legislatura com en aquesta hem presentat propostes en aquest sentit, però no hi ha hagut manera d'aprovar-les, perquè PP i PSOE sempre les han blocades. Cal avançar en tots els aspectes del dret de decidir. No és només fer les coses d'una altra manera, sinó que això dóna una legitimitat que no es pot obtenir quan es governa amb decrets lleis i majoria absoluta. 

Un dels trets destacats d'aquestes primàries és que entre els candidats també n'hi ha d'Esquerra. És hora de fer pinya?
—Més ha estat un projecte que ha nascut amb aquesta voluntat: ajuntar tota aquella gent que, des de posicions progressistes, sobiranistes o d'ecologisme polític, volia avançar i canviar les coses i fer un projecte unitari. És ver que a vegades hi ha hagut dificultats per a construir aquest espai, i que partidismes i personalismes s'havien acabat imposant, però crec que ha arribat el moment de superar aquestes etapes. De fet, actualment Més és el projecte més unitari i plural de tota l'esquerra a les Illes Balears. I ja sorgeixen projectes similars tant a Menorca com a Eivissa (a Formentera ja hi era: Gent de Formentera). Crec que això és molt important. 

Ha aparegut alguna informació que diu que el PSM ha donat instruccions sobre quins eren els candidats que s'havien de votar. Heu relegat ERC en la llista de candidats?
—No, no s'ha donat cap instrucció. Demanam que la gent voti de manera absolutament plural, en consciència i d'acord amb un projecte, per damunt de les sigles. Precisament Més vol ser un projecte que superi d'una vegada les sigles de partits. Animem que la gent voti en consciència i de la manera més plural possible, i hem d'evitar que els del PSM votin els del PSM i que els d'ERC votin els d'ERC. Si al final va així, serà un fracàs. 

Arribat el cas, faríeu pinya amb PSIB-PSOE?
—No. Som un projecte que vol estar amb formacions arrelades al territori, que no tengui dependència exterior, que pugui prendre decisions de manera autònoma, i per tant, que els de fora no condicionin en absolut allò que puguem decidir aquí. És una de les condicions de Més i no la volem perdre. Una altra cosa és que en alguns municipis hi pugui haver acords esporàdics.

Teniu por de Podem?
—En absolut. És evident que Podem serà un actor a tenir en compte. Si es compleixen les enquestes, traurà un bon resultat. Nosaltres els hem de veure com uns hipotètics aliats en les qüestions en què coincidim. La diferència principal és l'arrelament de què parlàvem. Dins de Més, la decisió de presentar-se a les eleccions municipals o no la pren cada municipi, no pas des de Madrid, per posar un exemple important de diferència de funcionament. En algunes qüestions tenim coincidències amb Podem i en algunes altres diferim. Però nosaltres partim de la hipòtesi d'unes eleccions en què el PP perdrà la majoria absoluta i per primera vegada a les Illes les formacions d'esquerres podran sumar més que la dreta, cosa que no ha passat mai. 

Això obligaria a arribar a acords. 
—Aquí volia arribar. I els acords hauran de ser plurals i de cooperació. Sempre des de la pluralitat, mai des de l'hegemonia ni amb una força per damunt d'unes altres. 

La legislatura Bauzá ha estat marcada per la mobilització sense precedents en defensa de la llengua i la cultura i les protestes contra les retallades. Compteu que li passarà factura?
—Aquests són els punts més controvertits. Per una banda, la guerra que ha muntat a les aules, que ha estat una guerra absolutament ideològica i enfrontant-se amb tota la comunitat educativa. D'una altra, les retallades als serveis públic, especialment educació i sanitat. I, en tercer lloc, la precarietat laboral. Sí que hi ha hagut un repunt de l'ocupació, però la que s'ha creat és de molt mala qualitat i molt precària, amb sous més baixos. Tot plegat, i la manera autoritària de governar, li passarà factura. Però no es tracta d'això. Nosaltres hem de presentar un projecte que tengui cara i ulls, de futur. Ja hi treballem, i no per a una única legislatura sinó per a un termini molt més ampli, de com ha de ser Mallorca i les Illes en els quinze anys vinents en tots els aspectes. 

Fa poc es presentava l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, amb l'objectiu de situar l'independentisme en la centralitat política mallorquina. Compartiu l'objectiu?
—Dins de Més hi ha pluralitat d'opcions. Tothom reconeix el dret de decidir, però hi conviuen els qui som obertament sobiranistes, i fins i tot independentistes, amb els qui creuen en la possibilitat d'avançar cap a un estat federal. Hi tenim aquestes pluralitats. Tots reconeixem el dret de decidir i jo, en particular i com a militant del PSM, crec que un estat propi seria una gran solució de bona part dels problemes que tenim en aquests moments. Queda molta feina a fer. S'ha d'anar avançant i promoure el debat polític, però sempre tenint en compte la realitat social que hi ha a les Balears i que fa que en aquests moments hàgim de fer feina en molts fronts a la vegada. 

Men?ame