06.11.2014 - 10:06
Anar en tren, en autobús o compartir cotxe amb altres persones? Comprar un producte nou, de segona mà, llogar-lo o canviar-lo per un altre? Allotjar-se a un hotel, a un Bed and Breakfast o a casa d’algú? Aquestes són diferents opcions que se’ns presenten a l’hora de consumir béns i serveis. Les aplicacions per a mòbils han ampliat el ventall de possibilitats, oferint noves formes de consum de manera col•laborativa.
La tecnologia ens facilita la vida i el consum no n’és una excepció. I és que a la botiga d’aplicacions podem trobar una gran varietat de plataformes que ens ofereixen noves formes satisfer les nostres necessitats. Wallapop, BlablaCar, Grownies, AirBnB, Social Car o Trenhub són exemples d’aplicacions de consum col•laboratiu. Permeten posar en contacte particulars i arribar a acords de compra-venda, allotjament o per compartir les despeses d’un trajecte, entre d’altres.
“L’avantatge més gran és el seu nivell d’eficiència; s’aconsegueix molt més amb menys”, assegura Javier Creus, creador de d’Ideas for Change. Per exemple, Rio de Janeiro pot albergar uns Jocs Olímpics sense construir més hotels perquè els ciutadans posen a disposició dels visitants les seves habitacions i apartaments lliures. El promotor de Consumo Colaborativo i autor del llibre ‘Vivir mejor con menos – Descubre las ventajas de la economía colaborativa‘, Albert Cañigueral, coincideix amb Creus ja que “pots trobar a través d’una aplicació molta gent del teu barri o de la teva ciutat que està buscant o venent allò que tu necessites”. A més, segons Creus, el consum col•laboratiu genera una xarxa més densa de relacions socials i disminueix la pressió sobre els recursos materials.
No obstant, res no està lliure de riscos i inconvenients. “L’economia col•laborativa pot generar molt valor, però no augmentar la producció”, explica Creus, que també considera com a risc clar la posició d’indefensió social i laboral en la qual poden quedar els proveïdors de les plataformes. També, segons Cañigueral, “el repte evidentment és que no hi ha confiança, perquè és gent desconeguda”.
Quin és el model de negoci?
En moltes d’aquestes aplicacions, el pagament és en mà i això planteja un interrogant: com es finança la plataforma? “Molts cops no tenen un model de negoci, sinó que el que fan és crear un mercat eficient, fer-se útils”, explica Cañigueral. L’autor de ‘Vivir mejor con menos’ creu que si una plataforma intenta monetitzar des d’un primer moment, tira enrere molta gent, per tant “normalment aquesta atracció inicial està subvencionada per la plataforma i més tard es busquen models de negoci”.
Aquest és el cas de BlaBlaCar: al principi funcionava per pagament en efectiu al conductor però ara es fa a través de la mateixa plataforma, que es queda un 10% de comissió. D’altres, com Wallapop, encara no han arribat a aquest punt, però tenen “moltes opcions de negoci, com ara incloure botigues, també anuncis destacats”, segons Cañigueral.
És economia submergida?
Recentment hi ha hagut polèmica amb plataformes com Uber o AirBnB. El motiu és que moltes d’aquestes noves formes de consum no estan regulades legalment i, per tant, no paguen impostos. “No és economia submergida en la mesura que totes les transaccions són digitals i deixen un rastre fàcil de seguir”, explica el creador d’Ideas for Change. “No obstant, es tracta de situacions que el nostre sistema econòmic no contemplava i no sap com tractar”.
“Si no hi ha regulació, no és res il•legal, de vegades és simplement al•legal” expressa Joan Marc García, creador de l’app d’intercanvi de roba infantil Grownies, “la tecnologia va més ràpid i, per tant, les lleis s’hauran d’actualitzar”.
