06.11.2014 - 06:00
L’Hotel Ritz de Barcelona, icona del luxe a la ciutat, ja fa temps que es diu Hotel Palace. Ahir un socialista hi feia una conferència convidat per l”establishment’ català. ‘Vull agrair als organitzadors: La Vanguardia, l’Associació Espanyola de Directius i la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, així com als patrocinadors: Telefònica, Gas Natural, Fenosa i Deloitte, la seva amable invitació a compartir el meu punt de vista sobre la situació política actual.’ Parla Miquel Iceta (PSC). El títol de la seva intervenció, ‘L’alternativa sensata’. El resum del que va dir és aquest: el 9-N l’han d’organitzar els voluntaris, mai el govern. Artur Mas ha de deixar estar les eleccions anticipades i pactar amb el PSC. La monarquia no es toca. Hem de reformar la constitució espanyola. Es pot reformar la constitució espanyola. El pacte de Granada obre portes. Els catalans, en el fons, volen competències blindades en educació i cultura. Alfonso Guerra és un home a qui tinc molt d’afecte. El 9-N tindrà una participació molt important, i serà molt cívica, però no se’n pot deduir que s’hagin de fer eleccions anticipades. El rei dels espanyols, Juan Carlos I, va donar una lliçó plegant com va plegar i les enquestes mostren que la popularitat de la monarquia creix.
Tots vivim en la nostra bombolla. La del socialista monàrquic Miquel Iceta, l’acabeu de llegir, patrocinada per Gas Natural.
La seva intervenció va ser introduïda per un nacionalista: Miquel Roca i Junyent, ex-secretari general de CiU. Roca i Junyent és un català que fa diners després de causar terratrèmols als catalans. Sí, és molt curiós, el seu nacionalisme. Roca forma part d’ACS, l’empresa de Florentino Pérez que va originar terratrèmols davant la costa catalana construint un magatzem de gas. Insensat és poc, és pitjor: l’empresa, en comptes de pagar els danys… va cobrar una indemnització de l’estat espanyol! Quin crac, en Roca. Ahir va deixar anar un paràgraf excels, per a emmarcar: ‘El PSC és un partit fonamental en la vida política de Catalunya. No seré jo, ni crec que ningú amb sensatesa, que pugui tenir satisfacció que el PSC tingui dificultats. És una greu irresponsabilitat. Qualsevol ocasió que els permeti d’assumir la funció de representar els socialistes de Catalunya davant l’opinió pública catalana, que pugui expressar la seva alternativa, això no només és bàsic, sinó una obligació, és un deure que tenim. Avui ho complim amb satisfacció. Deixa’m dir-te, Miquel, que tinc els màxims desitjos que prosperi, no el que tu diguis, sinó el teu estil.’
Miquel, estil, nazis. Sip, a mi em costarà temps, de no pensar-hi, en allò que ens va dir Miquel Iceta.
Entre els assistents hi vam veure cares com aquestes: el president José Montilla, Anna Balletbó, Celestino Corbacho, Assumpta Escarp, l’inefable Josep Sala i, uns metres més enrere, Jaume Collboni. El batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, també era a Barcelona. Només falta afegir una cosa, motiu de ‘honda satisfacción’, que vam veure ahir: un ‘establishment’ català espantat, poruc i, com més va, més poca cosa. Gens de brillantor, gens d’empenta, cap idea nova. Els mateixos de tota la vida, i perdent. Aquí tenim els carrers bullint d’activitat i les sales del Palace amb vells aferrats a copes de xampany. Aquest desconcert es pot resumir de moltes maneres i jo trio una anècdota insignificant, però real: l’acte va ser un dinar i el tallat que ens van servir als comensals era de llet caducada. Sabeu aquells grumolls que floten quan la llet és en mal estat, per caduca, vella i poc fresca? Doncs això, exactament això, vam veure ahir a l’Hotel Palace. Diria, vaja.
