Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  26.10.2014  20:41

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

La Festa Major d’Utxafava

Josep Maria Ballarín (1994)

Men?ame
 

Utxafava és un poble de carrers amples i planers com no en trobaríeu als grenys. És al Pla de Ponent, amb la fondalada de campa guanyada a l’estany i als mosquits de la malària.

Quan la boira va estitllar amb l’hivern que fugia, vaig poder veure aquella amplada de bé de Déu de món. El Greny era un dos, la Plana una estesa sense fites, sense relleixos, obrint-se als quatre vents, amb el ritme dels pollancres vora la secla, i els trossos amb perers de llimonera i maçaners de golden, alfals i sembradures de regadiu.

A posta de sol, la tarda era quieta. Déu meu, aquelles postes de sol vermellejant. Úniques al món.

La gent es llevava d’hora. Abans de la punta de claror, els tractors anaven al tros; els crits de bondia contrapuntaven la fressa de les màquines. Al vespre, de fosc, mentre passàvem rosari a la capella, tornàvem a sentir fressa de mà­quines i veus de bonanit. La nit era calmosa, atuïda per la boira a l’hivern, avivada per la marinada tardana a l’estiu.

Va venir la festa major.

Al Pla, qualsevol festa o festot és un espetec. Mentre les monges no paraven de resar pels pecadors fent ballaruga, els padrins de l’asil passàvem la nit en blanc. La bullidera de l’envelat no ens deixava dormir. Barrejant-se amb la cridòria dels balls d’ara, vaig sentir que algun d’aquells estripats cantava pels altaveus la «Ramona, tus labios rojos de coral». I em vaig trobar més de cinquanta anys enrere. L’Amo em volia enviar a fer el paquet perquè m’havia enxampat cantussejant cosa tan pecaminosa. Jo, de pecaminoses, en sabia ben poc.

Just quan callava l’envelat, senties els tractors que anaven al tros. No sé pas quan dormia aquella gent. La Ventureta, que em tenia per seu, amb allò que m’havia llucat la pri­mera, venia a fregar els terres de l’asil feta una llàstima. Tampoc no dormia.

Acabada la gresca, davant mateix de la «madre», em va engegar.

—Mossèn, aquesta festa major m’he fet tants tips de ballar que fins tinc lo milic esborrat.

Vaig recordar aquell acudit de la vella del Ciències.

El confessor deia a la noia balladora que compte, que entre ella i el ballador hi havia el dimoni. La balladora havia respost que prou s’apretaven perquè no hi cabés.

De jove ets un pic purità.

De vell ho entens tot.

El Pla és un bé de Déu de gent.

Festa Major.

Josep Maria Ballarín, Tronxo, m’hi torno, Barcelona, Club Editor, 1994, p. 91-92 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.