09.10.2014 - 10:30
El doctor Juan Carlos Parra és el metge adjunt d’urgències de l’hospital d’Alcorcón que va atendre la infermera Teresa Romero, unes quantes hores abans que li diagnostiquessin la infecció per Ebola. Parra va atendre la infermera des de les vuit del matí del dilluns, i no va ser fins a les cinc de la tarda que es va posar el vestit de màixma seguretat. ‘Les mànigues m’anaven curtes en tot moment’, diu Parra, que ha ingressat voluntàriament a l’hospital Carlos III de Madrid en règim d’aïllament. Avui El País i El Mundo publiquen una carta del metge (original, en pdf) en què explica com va ser l’atenció a Teresa Romero.
Heus ací la carta traduïda al català:
«Un cop es procedeix al triatge i es determina la sospita de possible cas de contacte, s’activa el protocol d’actuació adaptat al nostre hospital. Quan m’incorporo a la guàrdia (8.00) la pacient es troba en una habitació d’aïllament (amb bany) preparada per a l’esdeveniment actual i es disposa d’habitació contigua amb separació física com a zona neta per a l’ocupació dels vestits. Es procedeix a la col·locació de l’observada separació física del passadís d’accés a aquestes habitacions.
En el moment de la meva decisió d’assumir la pacient i fer-me càrrec de la seva situació, sóc l’únic metge que s’encarregarà d’atendre-la mentre es trobi aquí, acompanyat en les meves visites a l’habitació amb personal d’infermeria. Prohibeixo el pas a l’habitació si no hi entro jo.
Tenint en compte la clínica de la pacient amb exantema en troncs i engonal, miàlgies i malestar amb tensions baixes, d’inici es procedeix a sol·licitar per part de Med Preventiva permís per a extracció de mostra d’Ebola; es necessita un temps superior al prudencial per a l’extracció.
Extreta la mostra, ja que d’inici la pacient encara no presenta diarrea, sinó només tos amb alguna expectoració, continuem amb vestit de primer nivell donant ordre per la meva part de canvi de mascareta. Durant aquest temps la pacient comença a mostrar signes d’empitjorament clínic amb tendència a hipotensió, nàusees i malestar obligant a actuació de mesures de suport de la pacient.
Cap a les 11.00-11-30, avís de l’estat d’empitjorament de la pacient amb presència de diarrea i més afectació que provoca noves entrades a box d’aïllament per a ajuda i suport clínic a la pacient i de la necessitat d’una actuació immediata.
Tot i que la primera mostra és positiva no tinc en coneixement directe excepte per la premsa. La pacient continua amb important clínica, cosa que força més entrades per part meva en aquest box, sempre amb infermeria per poder ajudar-la.
M’informen de la possibilitat de positivitat a les 17:00, per la qual cosa es procedeix a l’ocupació del 2n vestit de màxim nivell facilitat per aquest hospital (les mànigues em queden curtes en tot moment). La pacient continua més decaiguda, amb abundants diarrees, vòmits, miàlgies i comença amb febre fins a 38… Reforço les mesures de suport i manteniment de la pacient. Torno a informar de la necessitat urgent de trasllat de la pacient per l’alt risc de complicació i inestabilitat i el requeriment constant en condicions de (diarrea, tos, expectoració, vòmits amb presència de menstruació de la pacient). Tant jo com el personal que hi accedeix amb mi procedim amb compliment estricte del protocol assignat i vigilància mútua en la retirada dels vestits de protecció.
De la confirmació de positivitat de la pacient (el doble positiu) me’n torno ha assabentar abans per mitjans periodístics que directament per l’autoritat competent. D’això me n’informen cap a les 19.00, i de com que es precedirà al trasllat de la pacient. Havent avisat jo de nou de la complicació clínica de la pacient i el seu deteriorament progressiu.
L’ambulància triga des d’aquesta trucada fins a l’arribada a les 0:00 en què continuo la meva tasca amb la pacient (acudint en més de 12 ocasions a l’habitació si es compta des de la meva primera atenció a les 8:00) fins al seu trasllat ja definitiu, ajudant-hi.
En tot aquest moment continuo avisant de la seva situació i hom em demana de continuar amb la tasca clínica (cosa que no pensava passar per alt).
Aquest és el relat cronològic del que ha passat i de la meva actuació com a clínic d’urgències d’aquest hospital. En aquests moments continuo amb activitat laboral i les mesures d’observació domiciliària.
Dr. Juan Manuel Parra Ramírez. FEA Urgències»
