Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  03.10.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

Oriol Lladó: 'Amb la consulta, Garcia Albiol neda i guarda la roba'

Entrevista al candidat per ERC a Badalona i blocaire de VilaWeb a 'Connexió #Badalona'

Men?ame
 

Oriol Lladó (Badalona, 1971). És el candidat d'ERC a les eleccions del 2015 per Badalona, una de les ciutats més poblades de Catalunya i governada pel PP. Amb tot, el ple de l'ajuntament va aprovar una moció en favor de la consulta del 9-N. Fou gràcies als vots de CiU, ICV-EUiA i el PSC, amb el suport també d'ERC i la CUP. Lladó explica que l'acord per la moció mostra que els ponts trencats que hi havia entre els partits de la ciutat es comencen a transformar en un cert consens. També diu que la posició del batlle, Xavier Garcia Albiol, és de 'no afegir gaire llenya al foc' quant a la qüestió nacional. Lladó escriu el bloc de +VilaWeb 'Connexió #Badalona' i és expert en sostenibilitat i en xarxes socials.

—Com vàreu reaccionar en saber que el TC espanyol suspenia la consulta?

—Era previsible i no va ser una sorpresa. Ja teníem al cap que difícilment aniria així. És clar que hi ha una estratègia molt tancada i molt forta per part de les institucions de l’estat espanyol contra el que volem fer. Íntimament, sempre penses que és tan gros tot plegat que algú tindrà una mica de sentit comú, però també és veritat que hem arribat a un punt que difícilment veurem canvis significatius.

—Quins creieu que són els passos adients a partir d’ara?

—Per mi ara el que continua en marxa és la campanya ciutadana i hem d’estar tots a la una. Aquest cap de setmana ja comença la gigaenquesta i molta gent començarà a trucar a les portes dels conciutadans i tot fent arribar que qualsevol discussió es resolt votant.

—Creieu que votarem el 9-N?

—Estem vivint uns dies molts bojos i com a exercici personal intento ser el màxim d’objectiu. I el que podem palpar és que les dues principals entitats del país tenen una campanya activada que no està suspesa per cap tribunal. I ens demana que ens fem voluntaris. I més enllà d’això, estic convençut que votarem i crec que no ens hem de descentrar. Hem d’estar tots a la una i hi ha molta feina a fer.

—Però la campanya institucional s’ha aturat temporalment.

—Jo vull entendre que quan el govern diu que farà tot el possible perquè el 9-N es pugui votar, vol dir això. La suspensió temporal no m’agrada i voldria que fos més valent, però no vull anar més enllà d’això. Entenc que hem d’anar veient què passa en el transcurs de dos o tres dies si això és una suspensió temporal per cobrir-se les espatlles i que no hi hagi problemes amb els funcionaris. Tenim dies molt difícils i malament si a la primera ens tirem enrere. Però tampoc en vull fer una gran causa. Crec que ens falta informació per part del govern i hem de veure fins a quin punt això afecta o no el procés.

—A Badalona es va aprovar divendres la moció de suport a la consulta. T’esperaves que els socialistes hi votessin a favor?

—No va ser espontani. Forma part d’una sèrie de converses que vam anar tenint durant la setmana. En clau de ciutat tots els exercicis que impliquin asseure’s a una mateixa taula a pactar són molt importants. Venim d’uns ponts molt trencats, no només entre el PP sinó també amb la resta de partits de l’actual oposició. Hi ha una cosa que em sembla molt important en clau de país, però també en clau de ciutat. El que va passar divendres en el fons va començar fa uns dies. Des que CiU i ICV-EUiA, amb el suport d’ERC i la CUP, van lliurar la instància per la convocatòria del ple, allà ja es va començar a visualitzar un consens. Hi va haver una sèrie de converses amb els companys del PSC de Badalona i al final van acabar votant afirmativament a la moció.

—Què creieu que farà el govern d’Albiol a Badalona el 9-N?

—Està clar que ell no desobeirà. Diu que les coses que depenen d’ell com ara la guàrdia urbana o l’ús de determinats equipaments, no ho facilitarà. El que diu Albiol en el fons no és gaire diferent del que diuen altres alcaldes. El que sí que sabem és que en els últims tres anys, Albiol no ha volgut entrar massa en la qüestió nacional. No és un terreny on se senti especialment còmode i per tant intenta no tirar gaire gasolina al foc. També és cert que neda i guarda la roba. En una reunió amb diverses entitats de la ciutat Albiol va marcar les seves línies sense ensenyar gaire les cartes. Ell diu que no és legal i que determinades mesures no es poden prendre sense caure en una prevaricació. Però de moment la llei i el decret no són il·legals, sinó que estan suspesos. Albiol va una mica més enllà i dóna per feta la prohibició.

—Després dels bons resultats d’ERC a Badalona a les darreres eleccions europees, quin paper preveieu que tingui el partit l’encapçaleu a la ciutat?

—El resultats de les europees són interessants, però hem d’anar en compte. Ens diu que hi ha un sostres que no havíem traspassat, i que en aquestes eleccions ho fem. Entrem en zones de la ciutat que no eren votants nostres. Trenquem unes barreres que pensàvem que no estàvem preparats per trencar, cosa que ens alegra molt perquè tenim un projecte social i un projecte de ciutat.

—I poden ser unes municipals molt especials.

—Passi el que passi el 9 de novembre, el maig de 2015 l’eix nacional serà damunt la taula i són unes eleccions que poden tenir cert caràcter plebiscitari.

—Quina és la vostra principal preocupació a Badalona?

—Badalona és una ciutat molt castigada per la crisi econòmica i també per la manera com es governa una ciutat. Crec que el 2015 el que tocaria és intentar recuperar els ponts amb la societat civil i introduir elements de participació que vagin molt més enllà del vot cada quatre anys. Amb el 9 de novembre crec que perdrem tots la por a consultar i és una cosa que caldrà fer també en clau local.

—A nivell professional heu treballat al voltant de qüestions de sostenibilitat. Com a catalans, quin és el repte més gran que tenim davant en aquest àmbit?

—Hi ha una notícia bona i una de dolenta. La bona és que les qüestions del medi ambient abans eren com secundàries. I crec que això ha canviat de manera important perquè cada vegada més les polítiques de sostenibilitat són més importants. Estan associades a la competitivitat i a l’estalvi. La sostenibilitat ja no es veu com un luxe, sinó com una oportunitat. És una qüestió sobre la qual s’ha de tenir un projecte i s’ha de tenir valentia.

—I la mala notícia?

—Doncs que el debat del canvi climàtic ha desaparegut de bona part del relat informatiu del dia a dia. Hi poden haver conferències internacionals i durant uns dies surt, però més enllà d’això no es manté un debat de fons.

—Si parlem de xarxes socials, quin es el secret per tenir-hi èxit?

—Crec que sí que és tenir èxit, però l’èxit no és quantitatiu, no és que et segueixin cinquanta-mil persones. L’èxit és que serveixin pel que t’interessa. Per mi la clau és tenir paciència perquè res és ràpid. Segurament a l’inici de tot plegat tot era més ràpid perquè hi havia menys gent, en canvi ara hi ha molt més soroll i és més difícil trobar les teves comunitats d’interès. Això és el que volem al final a les xarxes: trobar a gent que ens aporti coses, ja sigui perquè estan properes a les nostres aficions o preocupacions, perquè ens reforcen el que pensem. O a vegades ens poden ajudar a posar en dubte allò que creiem nosaltres. Un cop tens feta la comunitat, ja hi ha molta feina feta.

—Quina és la vostra xarxa social preferida?

—Twitter. A mi m’agradava molt Flickr, però ara ha acabat sent una altra cosa. Ara és evident que Twitter està molt per sobre de les altres i és on crec que hi tinc la comunitat que m’ha costat més aconseguir i mantenir i és d’on n’obtinc uns resultats més útils.

—Us fa patir que Twitter es transformi en una xarxa social que admeti més publicitat?

—Em fa patir una mica, però la veritat és que de moment, com tot, va canviant. Però crec que, malgrat tot, l’experiència de l’usuari no ha canviat tant. Continua sent una xarxa social molt ràpida i còmode.

—Creieu que el Twitter ha substituït els blocs d’alguna manera?

—Bé, crec que hi ha una convivència. Evidentment els blocs s’han redimensionat, però continua sent un canal molt important. Sí que és veritat que bona part del debat que abans es generava als comentaris dels blocs ara s’ha desplaçat a les xarxes socials.

—El vostre bloc a VilaWeb és obert des de l’inici de la plataforma. Quina valoració fas dels blocs?

—Quan VilaWeb fa l’aposta pels blocs és molt important. Ara sembla una cosa molt evident, però en aquell moment no ho era tant. I la iniciativa enllaçava amb la preocupació per escoltar la gent, per ser un mitjà que donés eines perquè una societat amb opinions molt fortes s’expressés. I avui el que té VilaWeb és una comunitat molt ben cohesionada que funciona molt bé perquè hi ha un grup de gent estable que té l’habit d’actualitzar-los i llegir-los. És com una portada alternativa al propi mitjà. A més, ara amb el canvi de plataforma s’han resolt totes les mancances que pugués tenir a nivell tècnic.

—I què us agrada més de VilaWeb com a diari?

—VilaWeb ofereix una agenda pròpia de temes i una mirada pròpia. És una mirada que té a veure amb un compromís amb el país, molt honrat i rigorós. Hi ha una voluntat de dignificació del periodisme digital.

Tots els blocs de VilaWeb

Llegiu ací totes les entrevistes als blocaires de VilaWeb.

Men?ame