Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  19.09.2014  19:00

La llei de consultes obre el camí cap al 9-N

CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i Elena han avalat la normativa i PP i Ciutadans l'han rebutjada · Serà la base legal perquè Mas convoqui la consulta

Men?ame
 

Avui és una de les dates més decisives del procés sobiranista català. El ple del parlament ha aprovat finalment la llei de consultes populars, que serà la base legal amb què el president, Artur Mas, convocarà la consulta del 9 de novembre. La llei ha estat aprovada per 106 vots a favor i 28 en contra. Hi han votat a favor CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena; només el PP i Ciutadans s'hi han oposat. Aquesta llei és l'aixopluc legal de la convocatòria de la consulta el 9-N. Els socialistes, amb desavinences internes, no donen suport a la consulta, però sí a la llei.

El diputat de CiU Josep Rull ha defensat que hi ha marge per celebrar un referèndum a Catalunya, i també per aprovar aquesta llei de consultes, que desenvolupa un article de l'Estat que no va ser 'escapçat' per la sentència del Tribunal Constitucional. 'Quan Rajoy diu 'no puedo ni quiero', de poder pot, però no hi ha voluntat política', s'ha queixat. Rull ha contrastat l'actitud de David Cameron amb la de l'estat espanyol, que 'amenaça amb la por, amb la suspensió de l'autonomia, que reuneix els fiscals la mateixa setmana que aquest Parlament fa un exercici democràtic'. 'Com algú pot parlar de seducció?', ha ironitzat.

Rull ha denunciat que l'estat ja no només vol evitar el dret a decidir, sinó també 'el dret de la societat catalana a expressar-se com una societat diferenciada'. 'Això és que ens volen prendre i no ens deixarem prendre. No demanarem permís ni demanarem perdó. Som una nació que no dorm en el passat, sinó en l'anhel del futur', ha exclamat el diputat de CiU, que ha refermat la voluntat dels catalans de 'construir el seu futur des de l'exercici de la llibertat col·lectiva, a través de procediments pacífics i democràtics'. 'Una immensa majoria de catalans hem decidit que ha arribat l'hora de la democràcia, l'hora de la llibertat. I per això som i serem imparables', ha conclòs.

La diputada d'ERC Gemma Calvet ha defensat la constitucionalitat de la Llei de consultes, i ha recordat en aquest sentit el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. 'Si no s'escolta, no es veu, si no es veu, no es fa un servei a la democràcia i no es compleixen les lleis. No compleixen vostès la Constitució si neguen l'opció d'escoltar la ciutadania', ha advertit als partits contraris al 9-N.

Calvet ha remarcat que els polítics exigeixen als ciutadans que compleixin la llei, decideixen les seves limitacions i fins i tot si els serveis públics cobreixen les seves necessitats. 'Però no els volem escoltar?', ha preguntat.

Des d'ICV-EUiA, la portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha fet una aferrissada defensa de la llei i de la seva utilitat per convocar la consulta del 9 de novembre. Amb aquesta norma, Camats creu que la consulta 'és el millor instrument perquè és legalment possible, democràticament impecable, desitjable socialment, i, ara sí, políticament indispensable'. En aquest sentit, ha assegurat que les 'garanties que volem' per al 9-N són, precisament, 'totes; totes les d'aquesta llei: els principis de pluralisme, neutralitat institucional, transparència, no discriminació, o protecció de dades'. 'Aquesta és la llei que volem aprovar i la consulta que volem per al dia 9 de novembre, per això votar és la solució i no el problema', ha afegit, tot concloent que 'la democràcia sense llibertat és un simulacre, i no volem simulacres; ara volem votar'.

Camats també ha aprofitat per negar que la consulta 'es pugui substituir per cap altra cosa, ni per eleccions anticipades, ni per mobilitzacions cíviques'. La portaveu d'ICV-EUiA ha carregat també contra el PP i el govern espanyol per la seva actitud amb la consulta i la seva 'al·lèrgia a la democràcia'.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha defensat la llei com a instrument per celebrar el 9-N, però també com una norma 'essencial' per 'donar veu als catalans' i no deixar la política 'en mans de foscos tribunals o de la política enllaunada'. A més, ha considerat que serveix per sobrepassar la situació en la que l'Estat voldria tenir als catalans. 'A Escòcia, urnes, debat i resultat. A l'Estat i Catalunya, tambors de guerra, fiscalies de guàrdia, codi penal i amenaces', ha criticat, tot lloant la norma que ara s'aprova pel que suposa per als catalans.

'Des d'avui tenim una llei de consultes populars. Gent, és vostra; defenseu-la i exerciu-la. Tindrem aviat una convocatòria de la consulta; celebrem-la i siguem fidels al mandat democràtic', ha sentenciat Arrufat, tot vaticinat que d'aquesta manera, 'el 9 de novembre tindrem una consulta; el 9 de novembre votarem; el 9 de novembre votarem i guanyarem'. Quan això passi, ha dit Arrufat, la CUP 'volem votar i volem marxar'. 'Marxarem per fer via pròpia', ha assegurat.

El PSC ha anunciat el seu vot favorable a la llei, en considerar-la un 'bon instrument per consultar la ciutadania respecte a aquells afers que estan dins de les competències locals o autonòmiques'. El diputat Ferran Pedret, ponent que ha defensat la postura dels socialistes, ha reiterat que aquest suport a la llei no suposa en cap cas un 'aval' al 9-N, 'ni molt menys' al procés pel qual aquesta norma serà la base sobre la que es convocarà. 'I per què avalem la llei si és l'instrument per convocar la consulta? Fàcil: perquè no és l'instrument', ha afirmat.

I és que els socialistes creuen que 'si el president Mas convoca la consulta amb la pregunta acordada encadenada, el primer que farà és desconèixer la llei de consultes i l'Estatut d'autonomia'. 'Si ho fa, estarem posant en risc el que considerem un bon instrument al que podríem donar un bon ús, un millor ús. I això ho saben la resta de ponents', ha conclòs.

El diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena, s'ha sumat a la majoria i ha votat afirmativament a la proposició de llei. Per a Elena, la llei de consultes és ' el tret de sortida de la Catalunya que ve', decideixin el que decideixin votar els ciutadans el 9 de novembre. 'Els ciutadans ja han decidit que volen una Catalunya més justa, més neta i més democràtica i amb aquesta llei comencem a construir un futur amb més participació'. Segons Elena, 'votar suma i uneix', a diferència dels que opinen que 'fractura i divideix' la societat.

Per al PPC, la llei de consultes està feta 'ad hoc' per al 9-N i aquest és, precisament, el motiu pel qual els populars s'han oposat al projecte. El portaveu adjunt del seu grup parlamentari, Santi Rodríguez, ha remarcat que 'la independència' s'escapa de les competències de la Generalitat i que, com ha sentenciat el TC, els catalans no són 'sobirans' per decidir sobre aquesta qüestió.

Rodríguez ha lamentat el vot favorable del PSC, de qui no sap si actua 'ingènuament' o si fa de 'tonto útil' per als independentistes, i ha exclamat que el 'no' del PPC també és 'un 'sí' a la democràcia, a l'estat de dret, a la convivència, a Catalunya, a Espanya i a Europa'.

Per al president de C's, Abert Rivera, aquest 19 de setembre no és cap dia de celebració, 'ni per als que s'alegren del 'no' a Escòcia, ni pels que creuen que la llei de consultes és una bona notícia'. 'Els estats units d'Europa estan en escac pels nacionalismes i els populismes. Els hem de combatre en democràcia i amb un projecte atractiu', ha sentenciat. La crisi econòmica i política d'Espanya i d'Europa és l'escenari 'ideal' per als partits independentistes.

Hi acabi havent consulta o no, 'el mal ja està fet', segons el líder de C's. 'La fractura ja està feta hi hagi votació il·legal o no', ha afirmat. 'En una societat democràtica la gent es pot autoetiquetar com a socialdemòcrata, liberal, democratacristià, comunista, conservador, cristià, ateu, musulmà, del Barça o del Madrid. Quan pretenen convertir una societat plural i oberta en una societat en què estàs amb mi o contra mi, és una gran irresponsabilitat', ha conclòs.

La convocatòria del 9-N i la reacció de la Moncloa

El moment exacte en què Mas signarà el decret de convocatòria és incert, però el govern espanyol ja té tot un dispositiu extraordinari preparat per a impugnar immediatament al Tribunal Constitucional tant la llei com el decret. En parlen els dos principals diaris espanyols, El Mundo i El País.

La previsió del govern català és que Mas signi la convocatòria de la consulta tan bon punt la llei hagi estat aprovada, abans el Tribunal Constitucional no la suspengui cautelarment (que vol dir suspesa a tots els efectes fins que no hi hagi un decisió ferma del tribunal). Aquesta suspensió seria efectiva així que el govern espanyol fes arribar el recurs d'inconstitucionalitat i el tribunal l'hagués admès a tràmit.

La llei de consultes serà vigent des del moment en què surti publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), i això podria passar demà a la tarda mateix o el cap de setmana. Sembla que Mas signarà la convocatòria aleshores.

Ja fa setmanes i mesos que el govern espanyol té preparat un dispositiu jurídic per a respondre immediatament a la convocatòria, diu El Mundo. I l'executiu de Rajoy és a punt per a una reunió extraordinària del consell de ministres que es podria fer dissabte mateix. Fóra una reunió breu, tan sols per a impugnar la llei de consultes i el decret de convocatòria. 'Pels més alts despatxos de la Moncloa han circulat diversos esborranys "extremadament elaborats i minuciosos", redactats al Ministeri de Justícia i a l'advocacia de l'estat', diu El Mundo, que afegeix que els texts definitius s'enllestiran demà al vespre, quan s'hagi fet públic el redactat definitiu de la llei de consultes.

El govern espanyol, que haurà de requerir un informe del Consell d'Estat, demanarà el tràmit d'urgència reforçat, és a dir, que hagi de passar tan sols poc més d'un dia perquè estigui enllestit.

Si, efectivament, la consulta es convoqués el cap de setmana i hi hagués aquest consell de ministres extraordinari, el govern espanyol registraria dilluns mateix els recursos al Tribunal Constitucional, que té prevista una reunió dimarts.

També podria passar que la convocatòria de la consulta no es fes fins dilluns o dimarts. En aquest cas, segons El País, el govern espanyol podria igualment convocar un consell de ministres extraordinari a mitja setmana vinent (els consells de ministres ordinaris són el divendres al matí). Sigui com sigui --segons El País--, la voluntat de l'executiu de Rajoy és que l'estat respongui tan ràpidament com sigui possible a la convocatòria de la consulta, perquè tingui una validesa jurídica de ben poques hores o dies.

La maquinària jurídica de l'estat espanyol s'ha engegat. I ahir mateix el fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce, va reunir-se amb els fiscals de Catalunya per analitzar la resposta que caldrà donar a una eventual desobediència per part del govern de la Generalitat de la prohibició de fer la consulta el 9 de novembre.

Men?ame