19.09.2014 - 18:00
L’escriptor i professor osonenc Antoni Pladevall ha guanyat el 47è Prudenci Bertrana amb ‘El dia que vaig fer vuit anys’, unes memòries novel·lades de la seva infantesa rural. L’autor hi repassa les vivències dels 8 als 15 anys, en un exercici literari per comprendre’s a ell mateix. ‘El dia que vaig fer vuit anys’ – com explica Pladevall- no és només un corol·lari de records, sinó també “un homenatge a les generacions dels nostres pares i avis”. La novel·la, el nou nom propi del guardó dotat amb 30.000 euros, es publicarà al novembre. Francesc Puigpelat ha guanyat el Ramon Muntaner de literatura juvenil, la banyolina Marta Rovira el Carles Rahola d’assaig i Manuel Forcano el Miquel de Palol de Poesia.
La nit ha arrencat amb un sentit homenatge de la Fundació Prudenci Bertrana al filòleg i capellà Modest Prats, mort el passat mes de març i que fou un dels impulsors d’aquests premis. Un audiovisual acompanyat de músic de Lluís Llach ha recordat la seva figura i ha estat Joaquim Nadal l’encarregat de dedicar-li unes paraules.
L’exalcalde i exconseller -que és historiador de professió- ha excusat el seu germà Pep Nadal que va ser un dels col·laboradors més propers de Modest Prats. “No faig d’intrús, en Pep m’ho ha demanat perquè no s’hi veia amb cor”, ha explicat. Segons ha recordat Joaquim Nadal, Prats va fer una “contribució decisiva com a membre del jurat a donar crèdit, solidesa i solvència als premis”.
L’acte ha estat presidit per una gran senyera que envoltava una urna i en tots els parlaments hi ha hagut missatges en favor de la cultura, la llengua i el dret a decidir. “Fent cultura i literatura perpetuem la llengua”, ha manifestat el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova. També ha vinculat la importància dels premis amb el moment històric que viu Catalunya l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont.
Els consellers de Cultura, Ferran Mascarell, i el de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, també han assistit a l’entrega de premis. “Els premis són sinònim d’afirmació cultural, democràtica, de la llengua i de catalanitat, coses que avui per avui sabem que estan al rerefons de la vida cultural i política del nostre país i dels seus anhels”, ha valorat el conseller, que ha lamentat que el català “hagi de lluitar contra un Estat que tracta de dividir-lo i destruir-lo”.
Nit de gala per a les lletres catalanes
L’Auditori de Girona ha tornat a respirar lletra aquesta nit amb el lliurament dels Premis Literaris de Girona. L’osonenc Antoni Pladevall (Taradell, 1961) s’ha endut el principal guardó, el Prudenci Bertrana de novel·la, amb ‘El dia que vaig fer vuit anys’, on l’escriptor rescata el seu passat més immediat amb l’objectiu de comprendre el seu present.
Per explicar la idea que el va guiar a escriure la novel·la, Pladevall es remet a referents com Rilke (‘La veritable pàtria de l’home és la infantesa’) o Pavese (‘Recordar una cosa significa veure-la per primer cop’). Amb aquesta voluntat, l’escriptor i professor osonenc reconstrueix set anys de la seva infantesa en un veral de la plana de Vic.
Pladevall pren una anècdota com a punt de partida (el dia que el seu avi Ton el va pesar al mas amb una bàscula de patates i blat) per, a partir d’aquí, posar ordre “a la catapulta de records intensos i punyents” que van teixir la seva infància. El llibre, com concreta, vol ser el relat costumista d’una època marcada per la família, el paisatge rural i les anades i vingudes de l’escola al camp.
“És una col·lecció d’estampes que dibuixen el nen que vaig ser”, precisa l’autor. Per això, Pladevall no hi amaga ni els records agres (veure l’avi ferit de mort a l’hort, l’àvia enduta per un corrent o un atac d’ira del pare) ni aquells més dolços (descobrir l’atracció per una nena veient-la anar en bicicleta).
El llibre també vol ser la crònica “d’aquella gent que no surt mai als llibres d’història”, que queden reclosos dins el dia a dia. Per això, al costat de la família, Pladevall també introdueix a la novel·la “personatges pintorescos” que poblaven la vida al veral (una jove exiliada a França que hi passava els estius, un pagès esverat i cridaner o una dona que hi anava a comprar ous).
Baula dins la cadena
Escrit amb voluntat de recrear la llengua viva, sense amagar ni el col·loquialisme ni els renecs, ‘El dia que vaig fer vuit anys’ no es queda, però, amb un corol·lari d’escenes viscudes. Amb ell, Antoni Pladevall vol convertir-se “en una baula dins la cadena de les generacions”. Per una banda, fent un homenatge als pares i avis “que van viure una època grisa de por i silenci”, i per l’altra deixant un testimoni d’aquell passat per als més joves.
‘El dia que vaig fer vuit anys’ es publicarà aquest novembre sota el segell de Columna. Amb ell, Antoni Pladevall es converteix amb el nou nom propi del Prudenci Bertrana, un premi dotat amb 30.000 euros. Pladevall, doctor en filologia clàssica i professor de grec i llatí, a més de novel·la també ha publicat assaigs, un dietari i un volum de proses breus. L’any 2008 va rebre el Premi Carlemany per ‘La papallona negra’.
El després de Romeu i Julieta
El professor, periodista i escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) s’ha endut el 29è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, amb ‘Romeu i Julieta. Segona part’. Amb la novel·la, torna a recuperar un clàssic de Shakespeare -fa un any ja va fer el mateix amb ‘Macbeth’- per anar més enllà de la història que va deixar escrita el dramaturg anglès.
La idea de fabular sobre què hi va haver després de la mort dels amants de Verona li va donar la seva dona, després d’una conversa telefònica. I allò que a priori podria semblar “una imbecil·litat” -com ell admet- li va fer la seva gràcia. Romeu i Julieta moren, però res li impedia traslladar-los al món dels zombies per continuar la seva història.
L’escriptor arrenca el relat amb Shakespeare en el seu llit de mort, que explica a la seva filla Judith què va passar realment amb els famosos amants. Puigpelat explica que, tot i que podria donar-ne la impressió, la novel·la no és “estripada ni sangonosa” sinó “irònica i divertida”. I com a prova, avança el títol de la seva quarta part: ‘El divorci de Romeu i Julieta’.
Amb ‘Romeu i Julieta. Segona part’, escrita en tres setmanes d’una tirada i que publicarà l’editorial Estrella Polar, Puigpelat afegeix un nou títol a la seva extensa obra narrativa. Entre d’altres, ha publicat ‘Apocalipsi blanc’ (Premi Josep Pla 1999) i ‘Els llops’ (Premi Carlemany 2005).
Amor, desamor i desig al Miquel de Palol
El poeta Manuel Forcano (Barcelona, 1968) ha rebut el Miquel de Palol per l’obra ‘Ciència exacta’, un recull de 40 poemes sobre l’amor, el desamor, el desig i el desdesig. Per explicar-ne el títol, Forcano es remet a la tercera llei de Newton, sobre dos cossos que s’atrauen, i fa servir-la com a metàfora per agrupar tota “una seqüència de reflexions” en vers sobre “emocions i records, tant aquells viscuts i gaudits com aquells perduts”.
Amb ‘Ciència exacta’, Manuel Forcano no abandona els seus temes habituals: l’amor, el desig i la nostàlgia del passat gloriós. De fet, ell diu que “cada poeta té la seva veu i explica sempre el mateix, tot i que analitzant-ho de diferent manera”. A més, el recull també li serveix per recuperar records. “Cadascun dels meus llibres de poesia és com un museu particular, una peça trencada del passat que guardo en una vitrina”, explica.
‘Ciència exacta’ es publicarà aquest novembre sota el segell d’Edicions Proa. La dotació del Premi Miquel de Palol és de 2.400 euros.
El Carles Rahola, per un assaig sobre la transició
La banyolina Marta Rovira, doctora en sociologia per la UAB amb una tesi sobre les memòries de la transició, s’ha endut el 35è Premi Carles Rahola d’assaig. El seu estudi, ‘La transició franquista’, s’endinsa amb to crític dins la successió d’esdeveniments que van succeir la mort de Franco, amb la voluntat de mostrar com l’arribada de la democràcia “va ser controlada i dominada per elits polítiques” de l’època de la dictadura, com Fraga o Martín Villa.
“La transició és plena de memòria franquista”, explica Rovira. De fet, el subtítol del seu estudi, ‘Un exercici d’apropiació històrica’ ja és bastant clarificador sobre la pretensió de l’assaig. Al llibre, la banyolina dóna les pautes per rellegir el procés, en un moment -recorda- en què la transició és més criticada que mai. La guanyadora del Carles Rahola també assegura que, amb aquest estudi, vol posar bases per a la reflexió. “Catalunya tindrà molt difícil fer el relat de la seva transició fins que no tingui el seu propi, i no aquell que va venir d’Espanya”, conclou.
L’assaig de Marta Rovira sortirà publicat aquest novembre per l’editorial Pòrtic. La dotació del Premi Carles Rahola és de 6.000 euros.
‘Me’n vaig’ de Lluís Gavaldà, Cerverí de cançó
El Premi Cerverí a lletra de cançó en català l’ha guanyat el cantant, compositor i cap visible d’Els Pets, Lluís Gavaldà, per ‘Me’n vaig’. El guardó, que no té dotació, s’atorga per votació popular. La cançó guanyadora d’aquest any està inclosa en el darrer disc de la banda de Constantí, ‘L’àrea petita’, del qual se n’han venut 15.000 còpies i que ha protagonitzat una gira de 50 concerts del grup, que aquest cap de setmana es tanca a Vic i a Tarragona.
Llegir en català
El 14è Premi Lletra a la millora iniciativa digital de i sobre literatura catalana s’ha atorgat al web coral ‘Llegir en català’, impulsat per l’Associació d’Editorials Independents. Aquesta edició, el premi no només ha volgut guardonar una pàgina a Internet, sinó també reconèixer la seva estratègia digital.
‘Llegir en català’ va néixer ara fa un any, quan un grup d’onze editorials independents van decidir anar a la una per cooperar i donar més visibilitat als títols que publiquen. El jurat ha destacat “la decisió i el coratge” del projecte i “l’esperit dinàmic” de l’espai web. “Allò que volem és comunicar millor els nostres llibres; no pensem que un és més important que l’altre, sinó que concebem el nostre projecte com una eina per fer més importants els llibres i fomentar la lectura”, explica una de les portaveus de ‘Llegir en català’, Laura Huerga. La dotació del premi és de 2.000 euros.
En total, enguany s’havien presentat 57 obres, 28 menys que l’any anterior.
