Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  16.09.2014  17:49

Autor/s: Guillem Llin

De la mentida al globus sonda

Men?ame
 

El PP té el costum de llançar globus sonda en aquells temes controvertits. I després de veure la reacció de la gent i dels mitjans de comunicació, dels fidels i dels altres (si n’hi ha), és quan pren una decisió. Això mareja al personal, que no sap a quina carta quedar-se.
Així sembla que ha passat amb la restrictiva llei de l’avortament, que el ministre més granota del govern, Alberto Ruíz Gallardón, s’ha passat el que portem de legislatura espanyola amenaçant que es presenta aviat, però em sembla que passaran els quatre anys sense que li arribe el moment per l’oposició de l’oposició... i del seu propi partit.
 
Una cosa similar pareix ser el destí de la llei pel nomenament directe dels alcaldes. Ací, la reacció popular (el 'populatxo', el que denosten cada vegada que obri la boca, però que, en certs casos, tenen en compte), l'ultraconservadurisme de Mariano Rajoy alhora de fer canvis i, sobretot, la inutilitat de la llei, han fet que s’ho repensen i han guardat en el calaix una reforma antidemocràtica i tramposa.

De Rajoy, que té la inacció com un dels seus gran defectes –per molt que ell i la cort d’aduladors mediàtics s’encaboten a convertir en virtut– semblava extraordinari que poguera, ara, cinc minuts abans de començar el partit, fer un canvi de reglament amb tots en contra: jugadors, estament arbitral i públic. Però seria més sorprenent encara si tenim en compte que és una llei poc menys que inservible. Per descomptat que qualsevol acord ha de passar per l’assumpció d’una segona volta i, dient-se com s’ha dit, que el mínim per no haver-hi la segona volta es situa, no en superar el 50% dels vots com és al món, a tot el món, sinó el 40%, la qual cosa ja demostra que el PP de democrates va justet. Però, d’acord. El 40%. Però si fem una ullada a les últimes eleccions que s’han celebrat (les europees) veiem que solament a una capital de província (Salamanca) va superar el PP aquest 40% (en va obtenir el 41%).

Així doncs, en la resta de poblacions, caldria anar a una segona volta. I en una segona tanda el PP no té res a fer. Quant partits hi ha a la dreta, excepte el PP? CiU? El PNB? No. Cap. Mentre que d’esquerres (i donant per bo que el PSOE és d’esquerres, per l’enfrontament amb el PP) hi ha Esquerra Unida, Podemos, els nacionalistes ERC, Bildu, Compromís, Partido Andalucista, el Bloc gallec, la Chunta Aragonesista... En aquesta tesitura, posats a triar entre una cosa dolenta o pitjor, els ciutadans ho tindran clar.

La veritat, entre les mentides del dia a dia i els globus sonda... hi alguna cosa que siga veritat?