01.09.2014 - 10:48
L’altre dia parlàvem amb un conreador de cereals que es queixava de la presència –potser excessiva– de senglars, als quals s’hi han afegit darrerament els cabirols i fins i tot algun cérvol. Tothom troba maco això de tenir bona diversitat d’espècies salvatges, però arriba un moment que també tothom entén que es poden convertir en una plaga. Fins a quin punt és “natural” reintroduir una espècie extingida fa moltes dècades (durant la conversa vam dubtar de si alguna d’aquestes espècies no era nova del tot al Lluçanès)?
A falta de temps per parlar-ne amb algú que hi entengui una mica, hem intentat fer una primera aproximació al tema (esperant que La Rella un dia pugui dedicar-hi un reportatge). Sabem que els llops van poblar aquesta zona i que es van extingir al segle XIX; en queden senyals a la toponímia, el Salt del Llop, el Pont del Llop, en alguns objectes que hi ha a les cases amb ramat i fins i tot a la memòria col.lectiva. Sabem que les nostres àvies deien “corre com una daina” (molta gent encara ho diu),cosa que ens fa pensar que en algun moment els nostres avantpassats havien vist córrer les daines. Buscant, hem trobat que a Catalunya les daines es van extingir cap al segle XVII. Pel que fa als cabirols hem trobat que la paraula “cabriola” té l’origen en els salts que fan aquests cèrvids (el diccionari etimològic diu que és un préstec de l’italià). També hem trobat a una altra banda que els cabirols es van extingir a Catalunya entre els segles XVIII i XIX, per culpa de la reducció de la massa boscosa i l’augment de les zones agrícoles (al revés del que passa ara).
En fi, que estaria molt bé que algú que en sàpiga ens ho expliqui amb més detall i ens digui com es pot fer per evitar que una cosa que d’entrada és bona acabi perjudicant.
