Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  07.08.2014  00:56

Opció per la prudència i el silenci

Men?ame
 

Fa uns quants dies, el 25 de juliol, es desfermà una tempesta als mitjans de comunicació per un escrit de confessió del polític català més important del segle XX —en opinió de l’historiador Jaume Sobrequés— respecte d’una herència ocultada durant més de trenta anys fora de l’estat espanyol. De seguida, una majoria de columnistes de la premsa s’acarnissaren —i encara s’acarnissen— damunt una figura política singular, que prefigurà en la clandestinitat la realitat que avui és Catalunya i hi contribuí des de l’acció política decisivament. 

Quasi bé tothom hi ha fet el seu comentari: alguns dels seus (antics?) partidaris i els seus opositors. Cosa que és prou lògica, un cop s’acciona el mecanisme imparable dels mitjans de comunicació.
 
Potser ens convindria una mica de serenitat. Per tot plegat, per saber i entendre què ha passat, per arribar al fons de la qüestió no es prudent instal·lar-se en agitacions verbals i gestuals. Cal serenor i fermesa per demanar responsabilitats, sempre, a qui sigui i on calgui, però sobretot ara ens cal tenir-ne per no perdre el rumb ni la força —sinó guanyar-ne— del camí que hem emprés.  Moure escàndol és l’especialitat de la premsa que s’edita a Madrid sobretot quan som a tres mesos del desafiament més important que el poble català ha plantejat mai a l’Estat espanyol en tres segles, quan aquest poble català ha demostrat més unió.

Segueix llegint