Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  16.08.2014  06:00

Xuixo

Del llibre 'Entrepans i tastets' (Cossetània) del cuiner Jaume Urgellés

Men?ame
 

'Una especialitat dolça que canvia segons la regió, fins i tot la comarca. S’aparta del que és un entrepà, però sí que té en comú que es tracta d’una especialitat elaborada amb una massa amb llevat i un farciment en el seu interior. El resultat és molt suculent.' Ho apunta el cuiner Jaume Urgellés, autor del llibre 'Entrepans i tastets' (Cossetània).

Ingredients:

massa de 'croissant' (vegeu la recepta del  'croissant'  de nous)

crema pastissera

oli d’oliva suau o de gira-sol

sucre

Per a la crema:

500 ml de llet

4 rovells d’ou

35 g de Maizena

100 g de sucre

pell d’una llimona

1 rama de

canyella

Elaboració: 

Formeu unes barretes petites de la crema pastissera utilitzant una mànega pastissera i un boc llis sobre una làmina de tefló o similar. Congeleu-les.

Talleu triangles de la massa de croissant no molt grans. Col·loqueu-hi la barreta de crema congelada en el seu interior i formeu el croissant vigilant que les puntes quedin ben tancades.

Col·loqueu-los en safates lleugerament untades amb oli i deixeu-ho fermentar en un lloc tancat.

Fregiu-ho amb oli ben calent un cop hagi fermentat (no gaire) i dobli el seu volum aproximadament.

Una vegada estigui fregit, escorreu-ho i arrebosseu-lo amb el sucre.

Per a la preparació de la crema: desfeu la Maizena amb una mica de llet i els rovells d’ou. Coleu-ho i reserveu-ho. Poseu a bullir la resta de la llet amb el sucre, la pell de llimona i la canyella. Una vegada arribi a bullir, coleu-ho i afegiu-ho a la preparació anterior.

Qualleu-ho en el foc removent-ho amb una vareta (batedor) fins que comenci a bullir. Buideu-ho en un recipient i tapeu-ho amb paper film. Deixeu-ho refredar a la nevera.

Apunts:

En el sucre d’arrebossar podem posar-hi una mica de canyella en pols barrejada per donar un toc personalitzat. La millor manera de menjar-se’ls és una mica tebis (ni molt calents, ni molt freds), tot i que freds també són bons.