Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  29.07.2014  06:00

Autor/s: Vicent Partal

'Pels kurds resistir és viure'

Entrevista a Saleh M. Mohamed, dirigent dels kurds de Síria

Men?ame
 

Saleh M. Mohamed és el principal líder dels kurds de Síria. Dirigeix el Partit de la Unitat Democràtica i va ser un dels coordinadors de les forces democràtiques de Síria. És un químic llicenciat a Istambul, nascut a la regió d'Alep, a Síria, però kurd. Quan parla procura no oblidar-ho i sempre acaba recordant que hi ha quatre àrees kurdes: a Turquia, l'Iran, l'Irac i Síria, 'i tots som germans'. Parla amb veu molt baixa i defuig discretament les qüestions personals. Ha passat moltes vegades per les presons del règim i ara fa menys d'un any, a l'octubre, va veure com moria un dels seus fills, defensant un poblat kurd. 'Resistir és viure', diu, mentre es presta amablement a la conversa.

Què penseu aquests dies, quan veieu l'atenció internacional centrada en Gaza i absent del que passa al Kurdistan i a Síria?

—Evidentment nosaltres no podem acceptar de cap manera això que passa a Gaza. És una guerra brutal. No és acceptable des del punt de vista humanitari la destrucció de tota una ciutat. Aquesta no és la manera de resoldre el conflicte. Han d'escoltar el poble palestí.

Però també he de dir que aquest mateix mètode ha estat usat a Rojava, a les àrees kurdes de Síria. El mateix. Potser Israel mata d'una forma més sofisticada, disparant coets, bales i artilleria, però al nostre país maten la gent als carrers també. En qualsevol cas em sembla que l'un cas no hauria de tapar l'altre.

Hi veieu semblances?

–Jo crec que la lluita de la gent a Gaza o a Rojava és per la democràcia, pels drets. D'alguna manera està connectada per la defensa de la democràcia i els drets humans, sí.

Quina és la situació actual a Rojava?

—Els kurds, més ben dit la gent que hi vivim –kurds, àrabs, siríacs–, ens defensem, amb combats molts durs els darrers dies. L'agressió contra els cantons que ens hem organitzat en la regió kurda de Síria és enorme des del punt de vista militar.

I des del punt de vista polític, la comunitat internacional no es fixa en què passa [a Síria]. Després del col·lapse de Ginebra II sembla que esperen una nova oportunitat. Potser s'ha ajornat la solució política de Síria. Potser alguns volen canviar pels fets consumats alguna cosa abans de seure de nou a dialogar. I especialment hi ha el fet que l'ISIS (l'exèrcit islàmic) ha estès l'activitat també a l'Irac. De manera que el problema ara ja no és la situació a Síria, és un problema regional.
Potser en el futur podrem fer un altre esforç de diàleg des d'un altre punt de vista, ja no tenint en compte només la situació a Síria, sinó com un problema de l'Orient Mitjà.

L'enorme violència de l'ISIS, de l'Exèrcit Islàmic del Llevant i l'Irac, ha sorprès molt...

—Nosaltres estem convençuts que l'ISIS és una eina en mans d'algú. Ells ataquen les nostres àrees. Intenten que evacuem les nostres àrees, volen que evacuem Rojava. Però com que hem aconseguit organitzar la gent i defensar-nos, ara som estables, molt estables si ens compareu amb les altres parts de Síria. I passa el mateix amb el Kurdistan iraquià. Tot depèn en definitiva de la resistència kurda.

Cal tenir en compte, a més, que ISIS és un nom, més que una organització. Una part de l'ISIS està en el règim i aquest l'usa. I l'OTAN. I Turquia. I l'Aràbia Saudita. Tots usen l'ISIS d'acord amb els propis interessos polítics.

Els kurds representeu una societat molt democràtica dins l'Orient Mitjà. Aquesta és la vostra gran força amb vista al futur?

—Nosaltres, de fet, tenim una mena de democràcia natural en les nostres àrees des de fa segles. Els membres de les nostres comunitats, kurds amb siríacs i àrabs, fa centenars d'anys que vivim junts, democràticament. I aquesta és la nostra gran oportunitat, sobretot a Rojava, per a anar endavant. Per això el sistema que hem establert, tot just posant les llavors, en definitiva fa créixer la democràcia que ja teníem abans. I d'aquí aquesta administració autònoma democràtica en els tres cantons, amb regles clares per als partits i les eleccions, amb un contracte social, que respecta els drets de les dones.

Nosaltres pensem que aquest sistema és la solució, no tan sols per al poble kurd sinó per a tot Síria, per a la Síria del futur. I això ho expliquem als partits àrabs amb els quals treballem i ells entenen que el nostre model pot ser un exemple per a tot Síria. Més i tot: nosaltres pensem que aquest pot ser un model per a tot l'Orient Mitjà. 

Personalment heu patit molt. No n'esteu cansat de tanta lluita, tants anys...

—Els kurds diem que 'resistir és viure'. De manera que si ets viu has de resistir. La resistència, sobre el terreny, política, diplomàtica, ha esdevingut un model de vida per a nosaltres. Si et fixes en Rojava nosaltres lluitem contra aquests salvatges [ISIS]. I dialoguem amb els diversos grups que hi vivim i, dialogant, obrim la mà als àrabs per mantenir-nos junts en bona relació... Fins i tot aquí, a Europa, ja fa dos anys que vaig trucant a les portes demanant de ser escoltats, parlem amb els turcs... De manera que la resistència és la nostra manera de viure. No ens cansem, no abandonem. Hem de resistir perquè nosaltres estem convençuts que resistir és viure.

Men?ame