Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  13.08.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

Marta Luque: 'És important transmetre alegria i diversió als nens'

Entrevista amb la blocaire de VilaWeb que escriu sobre educació a El racó del menut

Men?ame
 

Marta Luque (Vilanova i la Geltrú, 1986) és monitora de lleure i estudia el grau superior d'educació infantil. És l'autora del bloc El racó del menut i hi escriu sobre tot tipus de temes relacionats amb l'educació i amb els infants. Molts apuntaments ofereixen recursos pràctics de jocs, contes, salut o plàstica, i uns altres reivindiquen la importància del lleure per als més petits. 'S'hi treballen aspectes importants com la col·laboració, el treball en equip o l'empatia', explica, però també té clar que l'alegria i la diversió són dos elements bàsics.

Com a monitora de lleure, quina importància creieu que té l'educació no formal per als infants?

—Crec que és molt important. Des de fora es pot pensar que el lleure és només una qüestió lúdica, que els nens que van a un casal o a unes colònies es limiten a passar-s'ho bé i que no hi ha un rerefons de tot això. Jo penso que en el lleure s'hi treballen més aspectes importants, com ara la col·laboració, el treball en equip o l'empatia. A les colònies es treballa molt l'autonomia personal i els nens s'espavilen perquè no tenen el papa o la mama a prop.

Què intenteu transmetre als infants?

—Crec que és important transmetre'ls alegria i diversió. També uns certs valors de respecte i tolerància, que no vol dir adoctrinar-los dient que les coses es fan d'una determinada manera. Intento transmetre aquests valors amb simpatia i ganes de passar-ho bé.

Feu apuntaments sobre temes molt diferents del món dels infants. Com decidiu els temes que tracteu?

—Són una barreja del que estudio al grau superior i del que aprenc treballant en el lleure. La veritat és que intento tocar-ho tot: temes d'alimentació, de descans, d'higiene, o tot el que té relació amb els infants de zero a sis anys. De vegades estudio alguna cosa i dic: 'Ai, aquest tema em sembla molt interessant, el tractaré al bloc.'

Es diu que s'ha de deixar que els nens es desenvolupin per ells mateixos, que no se'ls ha de tallar la imaginació. Com ho poden fer, tant des de l'educació en el lleure com des de les escoles?

—Suposo que evitant de marcar-los gaire les pautes. Convé deixar que facin les activitats a la seva manera i, des d'una certa distància, observar com actua cada nen.

Quin creieu que és actualment el repte més gran dels mestres a les escoles?

—Crec que és la gestió de la diversitat. Ara, a les escoles, trobem diferents discapacitats, nens de cultures diferents, infants amb velocitats d'aprenentatge diferents... Crec que un gran repte per als mestres és arribar a tots aquests infants de la mateixa manera.

Quins creieu que són els problemes més freqüents del paper dels pares en l'educació?

—Jo crec que hi ha una mica de tot. En alguns casos trobo que no hi ha implicació dels pares en el lleure dels fills i que veuen l'esplai com una guarderia. No pensen què ha fet el nen, què ha après o si s'ho ha passat bé.

Per què és important aquesta etapa de zero a sis anys?

—És important perquè és una edat en què descobreixen el món, sobretot de manera sensorial. Descobreixen els colors, els diferents tactes i textures, el seu cos, l'esquema corporal. Són edats de descobrir. Les llars d'infants i les escoles bressol ajuden molt a desenvolupar aquestes característiques. Els nens són petits, però ja comencen a relacionar-se amb companys; això és important sobretot per a aquells que són fills únics.

Què és el que us agrada més treballar amb els nens?

—M'agrada treballar-ho tot. M'agrada que els nens s'ho passin de conya i que, alhora, aprenguin coses. Fa uns quants mesos vaig fer unes colònies al Montseny amb nens d'infantil. Va ser una descoberta de l'entorn i del bosc. Hi havia animals que no havien vist mai. A mi em sorprenia molt com aprenien a relacionar l'animal amb el so que fa. Tot allò era nou per a ells.

Vau obrir el bloc al setembre del 2013. Què n'heu après?

—Moltes vegades m'ha servit per a estudiar. Si tinc exàmens i he de preparar un tema, el tracto al bloc i em va molt bé. Alguna vegada també m'escriu algú que no està d'acord amb el que hi dic. Aleshores hi intercanvio algun comentari. Això també em fa aprendre a comunicar-me amb persones que potser no pensen com jo.

Què és el primer que recordeu de VilaWeb?

—El primer que en recordo és que, devers l'any 2000, feia servir el xat de 'La cosa nostra', d'Andreu Buenafuente, i tenia el servidor a VilaWeb.

Què és el que més us agrada de VilaWeb?

—M'agrada que sigui tan complet, en el sentit que hi ha notícies i, després, +Vilaweb, que penso que és molt interessant perquè hi ha blocs i em permet de tenir la meva pròpia plataforma per a escriure-hi el que vulgui.

Què canviaríeu de VilaWeb?

—És difícil de dir. Potser estaria bé veure-hi més temes d'educació infantil o de ciència i tecnologia.

Us relacioneu amb alguns blocaires o seguiu més blocs de la comunitat?

—Sí. Normalment, a part del meu bloc, en visito dos més: un d'una amiga que es diu Endavant els idiomes!, on parla de diferències lingüístiques, i el d'en Xavier Mercadé, que parla de música i penja moltes fotos de concerts. Sempre fa fotografies d'algun festival on jo he anat o d'algun grup de música que ha fet un concert.

Un desig per VilaWeb?

—M'agradaria que VilaWeb continués molts anys més i que fos un referent de la comunicació en català. I que creixés, que tractés més temes i que fos més gran (encara més, perquè ja ho és).

Hi ha algun apuntament del vostre bloc que us agradi especialment?

—És complicat! Perquè, més o menys, m'agraden tots els temes. N'hi ha un que parla de fer silenci. És un tema que penso que és interessant perquè de vegades és complicat que els nens facin silenci i t'escoltin.

Com ho faríem per fer silenci amb nens?

—A l'article vaig posar diversos recursos. Un és cantant una cançó que estigui de moda i que els nens coneguin. Jo, per exemple, els canto 'bara-bara-bara', i ells de seguida et miren i contesten 'bere-bere-bere'. I es fa un silenci brutal, sembla surrealista. Són com unes paraules màgiques.

Men?ame