18.07.2014 - 12:17
Practicar activitat física de forma regular i disminuir el sedentarisme aporta molts beneficis per a la nostra salut i qualitat de vida. En nens sans, l’activitat física regular millora la resistència aeròbica, la força i creixement muscular, i ajuda a mantenir els seus ossos sans i un pes saludable, a més de millorar l’autoestima del nen1. A més, s’ha demostrat que els patrons d’activitat física establerts durant la infància es mantenen després en l’edat adulta. Per això, un estil de vida físicament actiu en la infantesa ajuda a disminuir el risc de patir certes malalties cròniques que són molt freqüents en l’edat adulta com la hipertensió arterial, la diabetis, el sobrepès o l’obesitat, les malalties del cor i, fins i tot, certs problemes de salut mental, ja que contribueix a disminuir l’estrés2. A més, els nens que tenen bon estat físic dormen millor i poden fer front als canvis diaris físics i emocionals amb un major éxit3.
Però els beneficis de l’activitat física van més enllà de la salut. Amb el desenvolupament de l’activitat física i l’esport, els nens aprenen valors com l’esperit esportiu i l’entrenament1, desenvolupen una major capacitat de concentració, milloren el rendiment escolar4 i el treball en equip, i arriben objectius i metes1. A més, l’esport és socialitzador, afavoreix la companyia i redueix l’agressivitat.
Quin tipus i quantitat d’activitat física és recomanable segons l’edat?
En base als beneficis que han mostrat els estudis, sabem que resulta molt positiu fomentar la pràctica d’activitat física de manera habitual en els nostres petits. No obstant això, a l’hora de triar el tipus d’activitat física més adequada per al nen és important tenir en compte l’edat del petit i el seu nivell de desenvolupament, les seves habilitats naturals i les seves preferències per un tipus d’activitat o una altra1. El Centre Americà per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) recomana que els nens d’edat escolar realitzin activitat física agradable adient a la seva etapa de desenvolupament, incloent fonamentalment activitats que enforteixin els seus músculs i ossos. En aquest sentit, s’ha de subratllar que en l’edat infantil la varietat de l’activitat és un factor important; per això aquestes activitats poden realitzar-se en forma de jocs, esports, treballs, esbarjo, educació física o exercicis reglats.
En principi, en el nen i adolescent no hi ha inconvenients per a la pràctica de qualsevol activitat esportiva, però depenent de l’edat es poden donar algunes directrius generals.
En el cas dels nadons, aquests han de gaudir d’un temps de joc actiu il·limitat, com moure els braços i les cames, en un ambient segur i sota la supervisió d’un adult2. Per a això pot ser molt útil crear espais de joc perquè aprenguin nous moviments i a gatejar, posar-se dret, arrossegar-se i caminar. A aquestes edats i fins als tretze anys s’han de potenciar les qualitats psicomotores del nen.
Entre l’any i els cinc anys d’edat es recomana que romanguin físicament actius practicantactivitats com caminar, anar amb bicicleta, gronxar-se, o fins i tot, altres de major despesa energètica com córrer, saltar i nedar durant almenys 2-3 hores al dia5. A aquesta edat és més important el tipus d’activitat física que la seva intensitat.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.