Notícies

Dimecres  16.07.2014  18:00

'Remena nena'... o 'Shake it baby', per l'islandès Halldor Mar

Entrevista al cantant, que ha adaptat a l'anglès peces de la 'Nova cançó' · Us n'oferim dues, en directe des de l'Espai VilaWeb: 'Small country' ('País petit') i 'The sun could rise tonight' ('Qualsevol nit pot sortir el sol') · I també el seu nou videoclip 'Shake it baby' ('Remena nena')

Men?ame
 

'Quan vaig arribar a Catalunya el 1994 no sabia ni que existia el català', explica el cantant islandès Halldor Mar (Facebook, Twitter). Venia a fer un curs d'un any de guitarra clàssica, amb un llibre d'espanyol a la butxaca. Però va conèixer una noia, la que avui és la seva dona, i es va quedar a viure a Barcelona. Ara parla un català perfecte. Demà presentarà el seu nou disc, 'Winds' --un fenomen a la xarxa aquestes darreres setmanes--, al festival Pròxims de Barcelona, al CCCB, al costat de Mishima, la Iaia i Standstill. No és un disc qualsevol: és fet de cançons emblemàtiques de la 'Nova cançó', adaptades a l'anglès. 'La gavina' de Marina Rossell és 'The seagull', 'Noia de porcellana' és 'Porcelain girl', 'Paraules d'amor' és 'Words of love', 'Remena nena' és 'Shake it baby'... Us n'oferim dues que ens ha interpretat en directe a VilaWeb: 'Small country' ('País petit', de Lluís Llach) i 'The sun could rise tonight' ('Qualsevol nit pot sortir el sol', de Sisa), juntament amb el videoclip que acaba de publicar, de 'Shake it baby', dirigit per Tuixén Benet, coreògrafa de clips com 'Trying to be cool', de Phoenix, 'What You Know', de Two Door Cinema Club, i també membre de les Filles Föllen. El vídeo ha estat produït per la productora Volga, per a Amantes Records.

SHAKE IT BABY / Halldor Mar from Volga on Vimeo.

En aquesta entrevista Halldor Mar també explica com va començar aquesta aventura, a partir d'una havanera en un anunci d'Estrella Damm. I avisa que als concerts presentarà més cançons populars catalanes emblemàtiques, en anglès, que no són al disc. També parla d'Islàndia, de com s'hi ha desinflat la revolta social que va fer caure el govern i va portar els banquers a judici, i de Catalunya i la independència.

Com acaba un islandès fent versions de la 'Nova cançó' en anglès?
—Vaig venir a Catalunya, a Barcelona sobretot, per estudiar guitarra. Aleshores vaig conèixer una noia, que ara és la meva dona, i m'hi he quedat. Si no fos per ella no seria a aquí. Després de fer anys de guitarra vaig decidir començar a cantar i vaig començar a actuar a bars i sobretot pubs irlandesos de Barcelona. I tot just fa un any i mig em van proposar de cantar 'La bella Lola' en anglès per un anunci.

L'anunci d'Estrella Damm de l'any passat, on apareixia Cesc Fàbregas...
—Exacte. Vaig gravar la versió i al final la van triar d'entre les diferents propostes que tenien i va ser la cançó de l'anunci. I gràcies a aquest anunci i al fet que la cançó va quedar prou maca i que ens va agradar tant a mi com a la productora que va gravar-la, va sorgir la idea de continuar fent cançons d'aquí cantades en anglès. Crec que gairebé mai no s'havia fet. I així va començar l'aventura.

Us esperàveu que tingués tant impacte fins al punt que aquest divendres presenteu el disc al festival Pròxims, amb Mishima, La Iaia, Joan Dausà, Standstill...
—No, al contrari. A més, va ser molt lent. Preparàvem les cançons i per qüestions de feina la gravació del disc es va allargar un any. En alguns moments em deia 'ui, a veure si finalment sortirà'. I ara que ha sortit hem tingut la sorpresa que ha tingut molt bona acollida i a la gent li agrada.

Com heu fet la selecció de les cançons?
—La principal idea era agafar cançons estimades i molt populars aquí, que fa anys que formen part de la memòria musical de la gent. I molt emblemàtiques. I, a banda, cançons que es poguessin adaptar a l'anglès, perquè n'hi ha que costen molt. Al principi vam triar un parell de cançons per autor, però després vam decidir fer-ne una per autor, la més emblemàtica de cada autor: Raimon, Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet... I buscant més cançons vam anar a parar a Pau Riba i a Ramon Muntaner, que molt poca gent coneixia per aquesta cançó, 'La boca tancada'.

Heu parlat amb els autors o sabeu si els agraden aquestes versions?
—Amb alguns sí. Fins i tot alguns van venir a l'estudi, com en Serrat, per exemple, tot i que no vam coincidir. Pel que sé gairebé tots han beneït les versions. En Sisa va quedar-ne content i fins i tot es va parlar de fer alguna col·laboració junts.

Ah, sí?
—Bé, ja ho veurem, ara és massa aviat. Però per exemple puc dir que de fet coincidirem a Calonge, a la segona jornada del festival Pròxims, el 9 d'agost.

El disc es diu 'Winds'. És una referència 'Al vent' de Raimon, la primera cançó del disc...
—Sí, però no només, perquè la paraula 'wind' (vent) apareix a unes quantes cançons. I els vents porten aires nous. El que fem és donar aires nous a cançons de tota la vida.

Vents de canvi, també? Tenint en compte el pes polític d'aquestes cançons i el moment que viu ara Catalunya?
—Podria ser, per què no? Però principalment la idea era simplement revestir aquestes cançons amb un aire nou. És cert que aquí vivim un moment especial en la història. Però la intenció meva i de la productora no era la de reivindicar res. Penseu que la idea va sorgir a partir de 'La bella Lola', que no és que tingui pas gaire fons polític. Que el disc surti en aquest moment és coincidència. Però potser sí que gràcies al moment que vivim aquestes cançons tenen una significació afegida. Sigui com sigui, penso que són cançons boniques, conegudes per tothom, amb independència del moment.

Amb la mirada d'un islandès que fa vint anys que viu al nostre país, us imagineu una Catalunya independent aviat?
—Amb ulls islandesos... És clar, penseu que Islàndia es va independitzar de Dinamarca l'any 1944. Sí, per què no? Per exemple, Iugoslàvia s'ha convertit en uns quants estats. Han passat moltes coses a Europa, per què no podria passar aquesta?

Els islandesos entendrien una Catalunya independent?
—Jo crec que sí. Tot és perfectament respectable. Els islandesos sí. I per exemple jo vaig molt a pubs irlandesos i els irlandesos són molt independentistes. Sí, crec que uns i altres sí que ho veurien bé.

Què en saben de Catalunya els islandesos?
—Poca cosa. Potser ara una mica més, però penseu que quan jo vaig arribar no en sabia res. No sabia ni que existia el català! Vaig arribar amb el meu llibre d'espanyol. I quan veia els cartells, m'adonava que eren escrits de manera diferent de la del llibre. És que resulta que eren llengües diferents! A banda, jo no venia amb la pressa d'aprendre cap idioma, perquè jo venia a estudiar amb un professor islandès, que encara és aquí, fent classes de guitarra clàssica. El català, al principi, em va sorprendre. Després, amb el temps, penseu que jo sóc també professor de música, mestre d'una escola, i per tant comunico amb els alumnes cada dia. I al final acabes aprenent català! Però la veritat és que Catalunya es coneix poc a Islàndia. Allà es parla més del Barça i de la crisi.

Una crisi que a Islàndia va ser especialment dura: va fer caure un govern, va portar els banquers a judici... Després, en canvi, sembla que aquesta revolta social que inicialment molts havien agafat com a model s'ha anat apagant...
—Islàndia s'ha recuperat, però en les darreres eleccions van tornar a guanyar els que hi havia al govern quan hi va haver la crisi, el govern que havia caigut. Per tant, potser vol dir que els que van agafar les regnes del país després de la caiguda del govern no ho van fer tant bé com ens esperàvem. És difícil d'analitzar. Jo no veig que els islandesos estiguin gaire contents a hores d'ara.

Aquest disc es pot comprar a Islàndia?
—Sé que es troba a Islàndia perquè jo hi he enviat còpies: a la meva mare, al meu pare i a alguns oncles meus. Bé, fora bromes, això de moment, però com que és a Amazon i a iTunes, la gent el pot comprar. La distribució formal de moment només s'ha fet a Catalunya. Però la idea és internacionalitzar la cançó catalana, sí, per què no?

Sou conegut com a cantant a Islàndia?
—A part la meva família, també em coneixen els meus amics. No, no sóc gaire conegut com a cantant a Islàndia. Però sí que és cert que ara gràcies a aquest disc s'ha publicat un article al diari més important d'Islàndia i també he sortit a la ràdio nacional, la setmana passada. Van posar 'Qualsevol nit pot sortir el sol', 'The sun could rise tonight'. I evidentment tenim l'esperança que puguem anar a tocar a Islàndia i altres llocs, oi tant.

No deu ser fàcil d'explicar la 'Nova cançó' allà...
—No, de fet, per ells són cançons noves, com si hagués fet un disc amb cançons meves. Però el meu germà ha fet una llista a YouTube amb les versions originals, especialment per als islandesos. La podeu trobar escrivint al cercador 'Winds the originals' [ací]. Esperem que sí, que de mica en mica es coneguin, també a Islàndia, totes aquestes cançons catalanes.

Men?ame