Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  04.07.2014  14:49

Autor/s: ACN

Els catalans residents a la resta de l'estat espanyol no podran votar el 9-N

El govern i la majoria de grups parlamentaris descarten aquesta idea i no s'incorporarà a la llei de consultes

Men?ame
 

Els catalans que resideixen a la resta de l'estat espanyol no podran participar en la consulta que el Govern ha anunciat que convocarà el proper 9 de novembre. L'executiu català i la ponència que està redactant la llei de consultes al Parlament han descartat aquesta possibilitat al·legant les dificultats jurídiques i logístiques per fer-ho possible. Els serveis jurídics de la cambra catalana havien elaborat un informe sobre aquesta qüestió a instàncies d'alguns grups.

N'havien assenyalat la dificultat i havien apuntat que una remota opció d'aconseguir-ho era recórrer a la figura del veïnatge civil, que permet als catalans que ho desitgin que se'ls continuïn aplicant algunes normes específiques de Catalunya.

Veïnatge civil

El veïnatge civil no conserva la condició política de català de la persona que canvia el lloc de residència a una altra comunitat autònoma. Quan es canvia l'empadronament, la persona en qüestió adquireix la condició política del nou lloc de residència. L'informe dels serveis jurídics del parlament apuntava la possibilitat de crear un registre voluntari de catalans residents a la resta de l'estat, però deixava clar que hi hauria dificultats en la comprovació d'aquestes dades. El govern ha descartat la idea i també ho ha fet la ponència que s'encarrega de redactar la llei de consultes.

Cens a partir del registre de l'Idescat

Un cop descartada aquesta opció, queda clar que el registre de població, que té l'Idescat, serà el cens que es farà servir per al 9-N i per a qualsevol altra consulta no referendària. Hi estaran incloses totes les persones majors de 16 anys que tinguin nacionalitat espanyola i també els estrangers europeus i extracomunitaris que compleixin una sèrie de requisits per demostrar l'arrelament. En el punt de l'arrelament encara no hi ha un acord tancat i s'esperarà a l'última reunió de la ponència, divendres 11 de juliol, per tancar definitivament el tema. El desacord actual consisteix en els diferents requisits que reclamen els grups parlamentaris per permetre la participació d'aquells residents a Catalunya que no tenen nacionalitat espanyola.

Per a la darrera reunió també ha quedat pendent la determinació del nombre de dies que haurà de passar entre la signatura del decret de convocatòria i la jornada de votacions. En el cas del 9-N, per exemple, el president de la Generalitat haurà de signar el decret de convocatòria en el termini previ que li fixi la llei de consultes, previsiblement a final de setembre o principi d'octubre. 

La setmana que ve també s'haurà de determinar els períodes en què no es podran convocar consultes per la proximitat de processos electorals.

Campanya electoral des del primer dia i sense jornada de reflexió

La campanya electoral de les consultes no referendàries començarà el dia després de la publicació del decret de convocatòria. És a dir, s'eliminen els quinze dies formals en què es demana el vot en un procés electoral o en la votació d'un referèndum. Aquest divendres els ponents de la llei de consultes han pactat, a més, que no existeixi la jornada de reflexió. Així doncs, la campanya electoral s'iniciarà el primer dia després de la convocatòria i s'acabarà a les 00.00 del dia de votacions.

També han quedat fixats els sistemes de votació que es faran servir. El mètode presencial estarà contemplat en tots els casos i la resta seran optatius. Es preveu dins d'aquest grup optatiu el vot per correu, el vot electrònic i també el vot per dipòsit. Aquest últim preveu que una persona pugui dipositar el seu vot en un funcionari o servidor públic de la Generalitat o de l'administració que convoqui la consulta dies abans de la jornada de votació. 

Per a les consultes locals la llei preveurà la possibilitat d'incorporar més d'una jornada de votació presencial. A més, es contemplen les consultes sectorials, en les que el cens de votants es pot restringir en funció de l'objectiu de l'administració convocant. Per exemple, en cas de voler conèixer l'opinió de les persones majors de 65 anys en algun àmbit concret, només la població d'aquesta edat serà cridada a les urnes. 

Administracions convocants

Les consultes podran ser convocades pel president del Govern, pels ajuntaments i altres òrgans administratius locals, com els consells comarcals, pel Parlament (a instàncies de 2/5 parts dels diputats o de tres grups parlamentaris i amb el vot favorable de la majoria simple de la cambra) i pels ciutadans a través d'una iniciativa popular.

Pel que fa a la iniciativa popular, seran necessàries 50.000 signatures per convocar la consulta a nivell nacional. Resta per determinar quin percentatge serà necessari per impulsar una consulta a nivell local. En tot cas, cap administració tindrà dret de vet sobre la convocatòria d'una consulta a través de la iniciativa popular. L'únic impediment que preveu la llei és que aquestes consultes es refereixin a matèries que afectin els drets i les llibertats bàsiques. "No es podrà preguntar sobre l'establiment de la pena de mort", apuntava una de les ponents de la llei. L'administració serà l'encarregada de controlar que no s'incompleixi aquest punt i, en cas de recurs per part dels convocants, serà la comissió de control -un òrgan que la llei preveu crear pel seguiment de les consultes- la que tindrà la última paraula. 

Només podran impulsar la iniciativa popular les entitats sense afany de lucre o un mínim de tres ciutadans que es constitueixin com a comissió promotora. Els mateixos requisits tindran si, enlloc d'una consulta volen convocar un fòrum, una audiència pública o una enquesta pública -tres figures recollides per la llei. L'únic canvi es troba en el nombre de signatures necessàries. Per a aquestes tres modalitats en seran necessàries 20.000.

Aprovació definitiva al setembre

L'11 de juliol la ponència de la llei de consultes es reunirà previsiblement per última vegada. Ho farà immediatament després que el Ple monogràfic sobre agricultura hagi acabat. Un cop tancat el dictamen de la ponència, s'enviarà a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) i allà es votarà el text definitiu i les esmenes que hagin presentat els diferents grups parlamentaris. CiU i ERC coincideixen pràcticament en la totalitat del text, mentre que ICV-EUiA, CUP i PSC tenen algunes reserves. El PPC votarà en contra perquè, tot i que pugui arribar a ser una llei interessant per fomentar la participació ciutadana, serà la que farà servir el Govern per convocar la consulta del 9-N. C's ni tan sols ha participat en les reunions de la ponència pel mateix motiu.

La votació a la CAI es farà el 16 de juliol i la proposició de llei resultant encara haurà de superar un tràmit més abans de ser debatuda pel Ple del Parlament. Tots els grups pretenen demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries perquè determini la seva adequació a l'Estatut i a la Constitució. Previsiblement l'informe del Consell de Garanties arribarà a finals d'agost o a principis de setembre i, a partir d'aquí es tornarà a obrir un període perquè els grups puguin fer retocs a la llei. A finals de setembre -després del Debat de Política General- o, com a molt tard, a principis d'octubre la llei estarà llesta per superar l'última etapa abans de ser publicada pel Butlletí Oficial del Parlament: la votació a l'hemicicle.

Men?ame