Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  29.06.2014  20:00

Autor/s: Liz Castro i Pere Cardús

Paul Maskey: 'Si guanyem, Irlanda serà la primera de reconèixer la Catalunya independent'

Entrevista al diputat del Sinn Féin · Va ser a Barcelona per presentar un llibre de texts de James Connolly

Men?ame
 

Paul Maskey (Sinn Féin) és un republicà irlandès de Belfast que es va involucrar en la lluita per a aconseguir la reunificació d'Irlanda. Tal com explica en aquesta entrevista, va entendre que la lluita per millorar les condicions de vida de la gent no es podia separar de la lluita per la llibertat nacional. Fa poques setmanes, Maskey va ser a Barcelona per a presentar amb David Fernàndez (CUP) una antologia de texts de James Connolly, un dels ideòlegs del moviment republicà irlandès de principi de segle XX. Maskey és actualment diputat al parlament del Nord d'Irlanda i des del 2011 ocupa l'escó que va deixar Gerry Adams al parlament britànic --per bé que el Sinn Féin deixa les cadires buides. En aquesta entrevista explica que el Sinn Féin pot guanyar les eleccions que es faran al sud i al nord de l'illa el 2016. I diu que si passa això, Irlanda serà un dels primers estats de reconèixer la Catalunya independent.

Quines lliçons de James Connolly podem aprofitar per als nostres dies?
—Bé, penso que la política d'austeritat arreu d'Europa demostra que Connolly tenia raó. El meu partit, el Sinn Féin, encara observa Connolly i algunes de les seves propostes de fa cent anys i les aplica a l'actualitat. Pensem que el seu esperit era absolutament correcte i que, si més partits tinguessin Connolly per referència, ara tindríem una societat més justa. James Connolly va mirar sempre per les persones més vulnerables. Va reivindicar els drets dels treballadors. I va batallar contra l'austeritat. Ho va fer quan va arribar a Irlanda --havia nascut a Escòcia-- i va veure les injustícies que els britànics cometien contra els irlandesos en aquell temps. Però també va arribar a una Irlanda plena de pobresa. Molta pobresa i molta privació. Molta gent que passava fam als carrers i condicions de treball lamentables. Però Connolly es va decidir a canviar tot això. I crec que tots nosaltres tenim a les mans la possibilitat de canviar la situació actual per fer més confortable la vida de la gent i assegurar que puguem viure plegats en peu d'igualtat. L'objectiu principal de Connolly era la igualtat per a tothom.

Connolly vinculava indestriablement la lluita per la independència i la justícia social. Tan sols es va aconseguir un avenç important en la qüestió de la independència. Què va fallar?
—De fet, encara no hem resolt del tot la qüestió nacional. Els britànics encara posseeixen, governen i ocupen sis comtats dels trenta-dos que hi ha a Irlanda. Jo formo part d'un partit que vol veure la retirada immediata de l'ocupació britànica d'Irlanda. Per tant, encara hem de resoldre el problema nacional. Acabem de fer eleccions, les europees i les municipals al sud i al nord d'Irlanda, fa tot just tres setmanes. El Sinn Féin ha triplicat la representació municipal al sud. I hem passat d'un eurodiputat a quatre. Tenim aquest creixement perquè la gent ha vist que som l'opció que vol protegir els treballadors i que lluitarà contra les males polítiques que s'han imposat al sud i que els britànics imposen al nord.

Us identifiquen com a una força de canvi social?
—Nosaltres volem fer el contrari d'això que es fa ara, aquesta austeritat mai vista que imposa el govern del sud. I els rics són com més va més rics i els pobres, com més va més pobres. No crec que sigui una societat bona per a tothom. Jo crec que aquesta és la raó per la qual el nostre partit ha tingut més èxit que el partit del govern en aquestes eleccions. I caldrà veure què passarà quan tornem a fer eleccions al parlament del sud d'Irlanda d'ací a dos anys, el 2016. Coincidiran amb el centenari de l'Alçament de Pasqua i l'assassinat de James Connolly. El poble irlandès tornarà a parlar, com va fer el 1916.

Tornarà a parlar a les urnes?
—Penso que el poble parlarà molt a les urnes. I penso que es tindrà en compte la memòria de James Connolly i dels altres que van morir a l'Alçament de Pasqua. La gent prendrà consciència i mirarà cent anys enrere i dirà: 'Bé, ho hem de fer per millorar la vida de la nostra gent, dels nostres veïns…' Em sembla que farem un gran salt endavant a Irlanda d'ací a dos anys.

Si el Sinn Féin guanya les eleccions i forma govern al sud, quines conseqüències tindrà al nord?
—Evidentment, nosaltres volem construir una Irlanda d'iguals. El nostre objectiu serà aquest. No volem que hi hagi ciutadans de segona classe. Els nacionalistes, per exemple, van ser tractats al nord com a ciutadans de segona classe. Nosaltres no volem que això torni a passar amb ningú. Volem construir una Irlanda d'iguals on tothom tingui el mateix pes. Hi som per construir una bona Irlanda, pròspera, que tothom la pugui apreciar. Si el Sinn Féin passa a ser el primer partit del sud, i assumeix responsabilitats de govern, voldrem dedicar-nos a resoldre els problemes quotidians cada dia, però també treballarem per una Irlanda unida. Això vol dir que ens haurem de reunir amb el govern britànic i renegociar, però ho farem conjuntament amb els nostres col·legues i amics unionistes del nord. Ens assegurarem que entenguin que una Irlanda unida no és un mal lloc on viure. Serà un bon lloc on viure plegats i prosperar junts, més que no ho fem ara en un país dividit.

La independència del sud d'Irlanda no va portar a la normalització del gaèlic. Quins consells ens podeu donar als catalans perquè no ens passi igual?
—Irlanda és força similar a Catalunya en molts aspectes en relació amb la llengua. A tots dos ens van prendre la llengua. Van mirar d'allunyar-la del nostre poble. Ens la van prohibir, però ens vam negar a perdre-la. I ara l'anem recuperant, especialment en les zones denominades àrees gaèliques, on la gent parla gaèlic i n’hi ha que no parla sinó gaèlic. Això fa que les escoles ensenyin en un entorn plenament gaèlic.

Un dels factors d'èxit del moviment independentista català és la transversalitat ideològica. Com veieu la priorització temporal de la qüestió nacional per damunt del programa social de cada partit?
—Puc mirar de respondre partint de la meva pròpia situació i traçar algunes comparacions. La raó per la qual em vaig implicar en el Sinn Féin fa molts anys va ser la voluntat de reunificació del país. Vaig ser escollit regidor de Belfast el 2001; vaig ser escollit al parlament del nord el 2007 i el 2011, i vaig ser escollit diputat a Westminster el 2011, però no em considero un polític. Jo em considero un activista comunitari més que res. Vaig entrar al partit amb el propòsit de fer fora els britànics d'Irlanda. Mirant enrere, retrocedint tots aquests anys, recordo que pensàvem que els podríem fer fora de pressa, la setmana següent. Volíem que passés de seguida. Però amb la maduresa i l'edat t'adones que res no passa mai tan de pressa. Has de preveure vies diferents per aconseguir el teu objectiu.

Voleu dir que aquesta priorització temporal no ha de fer oblidar els altres objectius?
—Exacte. Vaig veure que calia implicar-se en les associacions de veïns per aconseguir més bones condicions de vida per a la gent que vivia en situacions d'habitatge deplorables. Em vaig involucrar en els moviments socials de voluntaris. Calia assegurar la millora de la qualitat de vida de la nostra gent. L'objectiu final dels republicans irlandesos, com suposo que també passa amb els independentistes catalans, és millorar les condicions de vida dels ciutadans. Si t'oblides que resoldre els problemes socials és la clau per a una Irlanda unida, si el país és un caos, si la gent no respecta els seus veïns, si hi ha diferències de classe --que sempre n'hi haurà--, si la distància entre rics i pobres continua creixent… quin sentit té aconseguir una Irlanda unida? No s'han d'oblidar mai tots aquests objectius socials. Per mi, allò que els dóna sentit, l'objectiu final, és una Irlanda unida.

Una nova república de tots i per a tots…
—Jo vull pertànyer a una Irlanda on la gent pugui tenir bon tractament mèdic, feina, educació de qualitat… Segur que aquests també són els principals objectius aquí, a Catalunya. Jo ara vull una República d'Irlanda. I cal treballar de valent perquè les condicions siguin bones per aconseguir-ho. Perquè molta gent, com James Connolly, ha donat la vida per aquesta Irlanda. I seria una vergonya oblidar-se del sacrifici de tota aquesta gent que va morir en la lluita per una Irlanda millor.

Com veieu d'Irlanda estant, amb una història de molta lluita i sofriment, que Escòcia pugui fer un referèndum?
—Bravo, Escòcia! [Rialles] Penso que és extraordinari que Escòcia pugui fer el referèndum i espero el màxim èxit del sí. Si ho aconseguiran o no, no ho sé dir, però ho sabrem ben aviat. Una cosa és clara: el govern britànic està cada dia més preocupat. Van arribar a convidar el president Obama perquè intervingués en el debat. L'administració nord-americana sempre ha dit igual: 'Nosaltres estem al marge d'això, no volem parlar-ne.' Vaig veure aquest gest del govern britànic com un senyal de la preocupació creixent per la possibilitat que guanyés el vot en favor de la independència. Escòcia ha jugat net, ha preparat bé la fórmula. Tenen el dret d'independitzar-se i faran el referèndum més ràpid que no nosaltres. Nosaltres encara reclamem el nostre. Però molt bé: estem contents que el puguin fer.

I quan es podrà fer el vostre?
—La resposta la trobem a l'Acord de Divendres Sant, que va ser negociat per molts partits del nord d'Irlanda i els governs britànic i irlandès. Bona part del nostre problema és que la decisió sobre el referèndum depèn del govern britànic. Ara mateix no en vol ni sentir parlar, del referèndum a Irlanda del Nord. No els interessa gens de convocar-lo. Tenim alguna esperança en un canvi de govern a Londres que deixi enrere l'actual coalició conservadora-liberal. Hi ha una clàusula als acords de pau que diu que es convocarà el referèndum quan sigui una voluntat majoritària de la població del nord d'Irlanda. I el govern britànic considera que aquesta situació encara no ha arribat.

El guanyaríeu?
—Bé, espero que sí. He de pensar que el podríem guanyar. I si no guanyem la primera vegada, ja el guanyarem la segona. Desitgem veure abans de dos o tres anys un referèndum sobre la frontera que ens divideix. I el nostre principal objectiu és que es faci en les millors condicions possibles. Òbviament, com a partit polític i com a favorable a la Irlanda unida, farem tota la campanya que puguem per aconseguir que el vot de la gent vagi en el bon sentit. Vull pensar que guanyarem. Però això dependrà de la gent. No podem saber què votaran. Esperem que amb una mica de persuasió per part nostra, i encoratjant-los, prendran la decisió correcta.

Qui votarà, tan sols els irlandesos del nord?
—Sí, tan sols el nord. La demografia és canviant. La raó per què el nord d'Irlanda va ser dividit del sud va ser que els unionistes o protestants eren majoria. Però ja no és així. Actualment la població unionista és el 40%, mentre que els republicans ja són el 46%. Hi ha un gruix de població que no es defineix en aquests termes. És a dir, la situació evoluciona. El Sinn Féin obté com més va més bons resultats. I després de la fi del conflicte armat les dues comunitats es relacionen més i hi ha més intercanvi. Molta gent s'adona que som gent normal amb interessos normals. El Sinn Féin és el partit majoritari del nord. Tenim la mirada posada en el 2016, que tornarà a haver-hi eleccions al nord i al sud. Podrem mirar cent anys enrere, quan hi va haver l'Alçament de Pasqua.

Si el Sinn Féin guanya les eleccions de l'estat lliure d'Irlanda i assumeix el govern, serà un dels primers països de reconèixer la independència de Catalunya?
—I tant. Sense cap mena de dubte. Nosaltres donem tot el nostre suport a una Catalunya independent. Veurem què passa el 9 de novembre. Esperem que la consulta es pugui fer en condicions. El 80% dels diputats electes de Catalunya són partidaris del referèndum. Això és una majoria en massa. La gent ja ha parlat. Madrid hauria de reconèixer aquesta realitat i respectar el dret de decidir de Catalunya. Espanya ha d'escoltar el poble català. I sí, si el Sinn Féin assumeix el poder a Irlanda, donarem tot el suport que calgui a Catalunya.

El referèndum català es farà en el tricentenari del 1714. I el Sinn Féin pot esdevenir el primer partit d'Irlanda el centenari del 1916. Poesia històrica?
—Espero que aquestes circumstàncies afavoreixin que la gent prengui la decisió correcta davant de l'urna. Desitjo que els catalans l'encertin i els desitjo sort. Penso que és molt important que Madrid escolti la veu del poble català. També la del poble basc. Els britànics van voler dominar Irlanda durant molts anys. Però al final es van adonar que calia parlar. Van acabar seient a la taula amb nosaltres perquè la realitat era que hi havia morts --una situació molt diferent que a Catalunya--, però la gent també sofria. Vam començar a internacionalitzar la nostra lluita. S'hi van implicar els nord-americans irlandesos. I la pressió va fer que el govern britànic negociés. Madrid ha de reaccionar en aquest sentit i ha d'establir converses amb Catalunya i el País Basc. Espero que reconeguin la consulta del novembre i que la votació vagi bé. Esperarem i observarem a veure què passa. Bona sort!

Gràcies. Són temps apassionants.
—Em sembla que la política a Europa travessa un dels moments més emocionants des de fa molts i molts anys. És cert que hi ha costats foscos de la política. Però si observes què passa a Escòcia, a Catalunya, al País Basc, el nostre procés de pau… si mires tot això t'adones que hi ha molts canvis. Penso en la possibilitat de construir plegats els nostres països. I penso que, si ho fem bé, Europa pot ser un lloc millor per a tots.

Men?ame