Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  22.06.2014  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

'Seguiu el mocadoret'

Men?ame
 

Dimarts que ve s’acompliran 601 anys del miracle del mocadoret, quan Sant Vicent Ferrer va mostrar a la gent que l’escoltava la urgència per auxiliar una família que vivia en la pobresa.

Segons conta la tradició, aquell 24 de juny de 1413, quan Sant Vicent es trobava predicant a la plaça del Mercat de València, davant la Llotja, la santedat de vida li va fer veure que una família de la ciutat vivia en la indigència. El pare Sant Vicent explicà al seu auditori la necessitat d’aquelles persones, i per tal que el poble poguera ajudar-les, tirà el seu mocador a l’aire, el qual anà volant fins a la casa número 5 del carrer de la Tapineria, mentre la gent el seguia. Quan el mocadoret entrà per la finestra de la casa on vivia aquella família pobra, es va produir l’autèntic miracle: la solidaritat i la generositat dels qui havien seguit el mocadoret es va materialitzar en l’ajuda a la família que passava dificultats.

El miracle del mocadoret continua repetint-se sis segles després. Ara ja no és Sant Vicent qui llança el mocadoret a l’aire per a auxiliar la gent que passa gana, sinó que són els voluntaris de Caritas, de la Casa de la Caritat, de Creu Roja, dels Bancs dels Aliments, de les Associacions de Veïns, i tantes i tantes persones anònimes, qui continuen ajudant la gent que té problemes de subsistència.

En ple segle XXI, és una vergonya que encara hi haja hòmens, dones i xiquets que passen fam. Encara hui en dia, sis segles després del miracle del mocadoret, hi ha la necessitat urgent d’atendre persones majors, ancians que viuen sols, discapacitats, malalts dependents, o xiquets de famílies amb risc d’exclusió social, mentre el govern valencià continua menyspreant qui sofreix.

El miracle del mocadoret és tan actual hui com fa 601 anys. I per això cal també que la solidaritat faça visible una sol·licitud per tots els qui passen necessitat. Perquè el miracle no va ser que el mocadoret anara volant fins a la casa d’aquella família, sinó que l’autèntic miracle va ser la solidaritat que va nàixer per a socórrer els qui tenien fam.

Quan l’administració no fa bé el seu treball, són els voluntaris a les parròquies o en diverses ONG qui ixen a l’encontre dels qui viuen en la pobresa, o fins i tot en la misèria. Per què la Generalitat no fa el possible i l’impossible per eradicar la pobresa que flagel·la la nostra societat? Per què la Generalitat no té una prioritat clara a favor de les persones, i s’ha gastat els nostres diners en Fórmules 1, aeroport sense avions i Màsters de Golf?

L’any passat, la Consellera de Cultura afirmava que el Gran Premi de Fórmula 1 d’Europa de 2012 havia superat un cost de 39 milions d’euros, 27,6 dels quals corresponien al cànon pagat a l’organització. No és una immoralitat que la Generalitat pague 39 milions d’euros amb les bosses de pobresa que hi ha a la nostra societat? Però, que ens prenen el pèl? No recorden els membres del Consell les reiterades promeses del Sr. Camps que 'la Fórmula 1 no costará ni un euro a las arcas públicas'? (Las Provincias 5 d’abril de 2007). Deien que això era la condició sine qua non 'con la que trabaja el Presidente de la Generalitat Francisco Camps'. I el Sr. Ricardo Costa, diputat pel PP, també deia que la Fórmula 1 'viene a ser un regalo de Bernie Ecclestone' (El País 28 d’agost de 2009). Ja estem veient què ens costa el 'regalo' del Sr. Ecclestone.

Quants diners (que no eren seus) han malgastat els membres de la Generalitat en festes faraòniques, que no serveixen per a res!

I per contra, quants ciutadans anònims, amb molts menys recursos que la Generalitat, fan realitat l’ajuda solidària als qui més sofreixen! Quants ciutadans anònims saben compartir allò que tenen, i fan possible, un dia i un altre, tants i tants miracles del mocadoret!

Per això el miracle del mocadoret continua present hui en els nostres pobles, gràcies a Caritas, Creu Roja, Mans Unides, Bancs d’Aliments i tantes persones anònimes. Són eixos hòmens i dones qui continuen fent miracles a favor d’aquelles persones que han estat víctimes de la cobdícia dels bancs i de les injustícies dels poderosos, insensibles al dolor del nostre món. I mentre la gent passava gana, la Generalitat organitzava la Fórmula 1 i la Copa d’Amèrica!