21.06.2014 - 16:00
Des d’aquest dijous, dia 19 de juny, l’Oficina d’Informació i Turisme de Vic disposa d’un raconer informatiu dedicat al Tricentenari. L’expositor convida al visitant a conèixer i descobrir els principals escenaris de la Guerra de Successió. Aquesta estructura informativa està centrada en la Ruta 1714. Aquesta és una ruta creada pel Tricentenari de la Generalitat de Catalunya que recorre els deu escenaris on van succeir els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya. Es tracta de llocs emblemàtics carregats de gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i paisatgístic. L’ermita de Sant Sebastià, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, situada al terme municipal de Vic i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, forma part d’aquesta Ruta 1714.
Una part d’aquesta estructura informativa està dedicada a l’ermita de Sant Sebastià, la seva història, el seu entorn, la intervenció expositiva que el passat mes de març es va inaugurar, les rutes a peu o amb vehicle que s’han senyalitzat per arribar a l’ermita i els horaris de les visites guiades.
També es dedica una part a la Ruta Osona Pam a Pam que senyalitza els fets, els personatges i els episodis més importants que van tenir lloc a la comarca durant la Guerra de Successió i que ha estat promoguda per la Comissió Osona 2014.
El raconer està acompanyat d’una sèrie de material gràfic de tots aquests espais relacionats amb el conflicte bèl·lic que va acabar ara fa tres cents anys i per dos audiovisuals que es podran veure a la mateixa oficina d’Informació i Turisme.
La ubicació de l’ermita de Sant Sebastià, a gairebé vuit-cents metres d’alçada, converteix aquest espai en un mirador amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic, el Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu.
A l’ermita de Sant Sebastià s’hi va produir el primer esdeveniment rellevant de la Guerra de Successió a Catalunya: el Pacte dels Vigatans, acordat el 17 de maig de 1705. Mitjançant aquest document, vuit prohoms de la petita noblesa terratinent d’Osona, que havien estat convocats pel rector Llorenç Tomàs, donaven plens poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per reunir-se a Gènova amb Mitford Crowe, representant de la reina Anna d’Anglaterra. Les negociacions van possibilitar el Tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705. Amb aquest compromís es segellava una aliança per la qual Catalunya jurava fidelitat a l’arxiduc Carles i donava suport militar i logístic a un desembarcament aliat. En paral·lel, Anglaterra es comprometia a respectar les Constitucions catalanes.
Dos mesos després, el 22 d’agost de 1705, una armada angloholandesa, en què viatjava l’arxiduc Carles, fondejà davant Barcelona amb deu mil efectius i artilleria suficient per iniciar un setge. A partir d’aquesta maniobra, la Guerra de Successió es va perllongar al Principat fins el 1714.
