19.06.2014 - 06:00
“Vaig passar de recitar de memòria els poêtes maudits amb innocència, vaig passar de veure pel·lícules en blanc i negre plenes de llum, vaig passar de riure i somriure, perquè em vaig trobar cara a cara, amb vint anys, amb una droga, l’heroïna. Després d’un enamorament que em va fer molt de mal, vaig quedar fràgil, i un dia, un dia buit, a casa d’uns coneguts, em varen proposar d’esnifar un ratlla, com una branca que s’estirava. Era heroïna, i jo no sabia res de res. Em va canviar el caràcter, em va trencar per dins”, escriu Giovana Valls a les seves memòries.
“Un any abans que passés tot això, havia estimat un home de manera tan intensa que quan em va abandonar em vaig quedar vidriosa, esberlada, humiliada. I l’heroïna va perfumar i aromatitzar les meves neurones i va saber omplir aquell buit del desamor, de la derrota de la meva pròpia estima”, confessa al seu diari la filla del pintor català Xavier Valls.
Llegiu l’article sencer, aquí.
