Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  18.06.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany

Mario Bruno: 'Presentaré el meu govern en alguerès, perquè la llengua és vital'

Entrevista al nou el síndic de l'Alguer · Anuncia que s'encarregarà ell mateix de Política Lingüística i que vol fer un tomb en favor de la llengua i en les relacions amb el nostre país · 'Sardenya s'ha d'emmirallar en Catalunya', diu

Men?ame
 

El nou síndic de l'Alguer, Mario Bruno, presentarà aquest divendres el nou govern municipal i el seu programa per als cinc anys vinents. La primera part del discurs la farà en català, cosa inèdita dels darrers mandats. Ho explica en aquesta entrevista de VilaWeb, feta via telefònica, en què demostra un fluïdesa total en la llengua. Assegura que parlar alguerès, el català de l'Alguer, no té res d'extraordinari, i que la promoció i l'ús de la llengua seran una prioritat per al seu govern, tant o més que per al govern anterior de Stefano Lubrano. Per això, revela, serà ell mateix qui assumirà la responsabilitat de Política Lingüística del nou govern municipal.

Bruno també parla de més objectius per a l'Alguer: la desocupació (que voreja el 25%), l'habitatge (amb la meitat de cases de la ciutat buides la major part de l'any), el debat etern sobre el model turístic, una Sardenya més sobirana... I diu que tant si Catalunya esdevé un estat com si no, els lligams, sobretot comercials, amb els territoris de parla catalana, s'han d'enfortir encara molt més.

Polític amb una llarga trajectòria, ex-dirigent del Partit Democràtic, amb el qual fou diputat i vice-president del parlament sard, també respon als qui l'acusen d'haver estat un dels artífexs de la caiguda del govern anterior, del qual formava part. I relata la victòria d'aquestes eleccions, que han estat especialment convulses i en què s'ha presentat de sorpresa amb una candidatura independent i separada del PD, partit del qual, això sí, encara conserva el carnet.

Sou un històric dirigent del Partit Democràtic sard, del qual vau ser expulsat aquesta primavera. I ara guanyeu les eleccions amb el suport del partit, però presentant-vos amb una llista cívica independent. Una victòria rocambolesca, pel cap baix…
—És cert que arribar a la victòria amb una llista cívica m'ha portat problemes i que hi ha problemes dins els partits d'esquerra. Però ara cal cercar la unitat i la cercaré des del primer moment entre les forces polítiques.

Quin sentiment teniu després d'aquestes mesos convulsos que han culminat amb la victòria a les eleccions?
—En primer lloc, entenc des del primer moment la meva responsabilitat en aquest moment històric. I, en segon lloc, heu de pensar que per a algú que estima l'Alguer i que és nat a l'Alguer, ser-ne el síndic és la cosa més bella. És a dir, sento joia i responsabilitat.

Conserveu el carnet del Partit Democràtic?
— Sí. I he de dir que tinc bona relació amb el PD italià, amb el PD sard i amb el PD provincial, però crec que he de refer les relacions amb el PD local de l'Alguer. No patiu, que ho farem.

Permeteu-me que us feliciti pel català preciós que parleu…
—No té res d'especial. És la llengua que parlaven els avis. Jo crec que és una riquesa per a l'Alguer i que s'ha de fer de tot perquè esdevingui normal parlar l'alguerès. No ha de ser res extraordinari.

S'ha de fer de tot, d'acord. Però concretament què penseu fer? Per on penseu començar?
—D'entrada, a Itàlia i a Sardenya hi ha dues lleis que protegeixen les minories i hem de fer que les escoles promoguin la llengua. Això és el primer que cal fer perquè a l'Alguer es parli el català de l'Alguer, l'alguerès. I, per exemple, començar amb coses senzilles com assegurar-se que tota la toponomàstica de la ciutat, als carrers, sigui en alguerès primer, i en italià després. Aquesta ha de ser la norma. També hi ha molt camí per córrer en l'àmbit de l'administració: els comunicats i les actes. És a dir, que almanco hi hagi la possibilitat de fer-los bilingües. I perquè us feu una idea de com és d'important per a mi la llengua, aquest divendres començaré presentant el meu nou govern i el meu programa en alguerès, perquè la llengua és vital.

Ostres!
—Sí la primera part del meu discurs serà en alguerès.

El síndic sortint, Lubrano, va fer alguns avenços, potser tímids amb el poc temps que va tenir, per la llengua. Per exemple, tenia la intenció de crear una marca per a l'exportació dels productes de l'Alguer que es digués 'Fet a l'Alguer', va fer alguns comunicats en català, etc. Mantindreu aquetes inciatives?
—Sí, tot això ha de continuar. I les relacions amb els territoris de parla catalana han de continuar i potenciar-se encara més. Tenim lligams de llengua, de cultura i de tradició, però també hem de tenir lligams comercials. Jo faré de tot perquè aquests lligams siguin més forts, amb tots els territoris de parla catalana però en particular amb Barcelona, que és una ciutat amb molta potència.

'Cal treballar per deixar clar que l'alguerès és un tresor, una riquesa, que cal conservar'

Les entitats alguereses en defensa de la llengua es troben a l'expectativa, amb certa inquietud, tot s'ha de dir, per a saber a qui encarregareu la carpeta de Cultura i de Política Lingüística. Ja ho heu decidit?
—Us avanço que aquesta responsabilitat l'assumiré jo directament com a síndic. Em refereixo a la Política Lingüística. I un dels propòsits en aquest àmbit serà el de cercar la unitat entre les diverses entitats i associacions en defensa del català que hi ha a l'Alguer. Han de treballar juntes i ser més fortes. És un dels principals reptes que m'he proposat. Em reuniré amb cadascuna i tots junts, amb l'ajuntament, tirarem endavant totes les iniciatives possibles en defensa i promoció de la llengua, perquè aquesta llengua nostra sigui una llengua viva en tots els àmbits. Cal treballar per fer entendre i deixar clar que l'alguerès és un tresor, una riquesa, que cal conservar.

No és habitual que el síndic assumeixi la carpeta de Política Lingüística. Com s'ha d'interpretar?
—L'assumeixo jo per la importància que té. És una qüestió fonamental.

Què va passar en el govern de l'ex-síndic Lubrano, del qual vós formàveu part? Hi ha qui diu que qui el va fer caure vàreu ser vós mateix…
—Jo només vaig intentar de fer el possible perquè el govern de Lubrano portés a terme el programa que havíem preparat junts. Veia com passaven els mesos i no es portava a terme. I jo, que tinc una relació amb Stefano [Lubrano] molt bona, li vaig dir, des d'un punt de vista polític, que havia de canviar el camí, que no podíem continuar sense resultats. I això va fer que alguns consellers [regidors], al cap de quinze mesos, fessin la moció de censura. Ho volíem evitar, però no hi va haver altre remei. Per a mi també va ser un patiment i un fracàs. I ara els algueresos han fet confiança a la nova proposta que he encapçalat jo mateix, cosa que no era pas prevista. És a dir, ara ho hem de fer millor, ho hem de fer de manera que no tornem a fallar-los. Però ha de quedar clar que no hi havia res de personal en tot el que va passar. I les eleccions ho han demostrat.

Quins són els dos principals objectius de l'Alguer avui?
—El primer és l'ocupació. Hi ha en aquests moments dotze mil desocupats a l'Alguer, cosa que no és pas normal en una ciutat amb les potencialitats, de l'Alguer, d'una banda, i les seves dimensions [uns quaranta mil habitants]. L'Alguer té una gran potència turística i cultural, però no aconsegueix encarnar la seva vocació natural cap al creixement i al desenvolupament. Per exemple, ha de poder treure profit de les oportunitats europees, que hi són, en l'àmbit de la projecció urbana, en la millora de la perifèria, etc. I això ho podem fer i ho farem, amb una relació directa amb la Comissió Europea i amb el Centre de Programació Regional. El segon objectiu és la casa, l'habitatge. La meitat de les cases de l'Alguer són buides la major part de l'any. I paradoxalment hi ha moltes famílies que no poden pagar el lloguer. No s'entén. Cal multiplicar les accions i els esforços, per exemple, per a promoure habitatges públics. Finalment, també cal millorar en coses més petites però també importants: la cura de les zones verdes, de la neteja de la ciutat, etc. Són coses potser menors però essencials per a una ciutat que vol ser turística. I deixeu-me'n dir una de darrera: cal millorar la burocràcia, la relació dels ciutadans amb l'administració. En definitiva, tots plegats hem d'estimar més la ciutat. I quan dic tots vull dir tots. Tots juts podem fer que l'Alguer sigui aquella ciutat tan bella, tan particular, amb les seves tradicions i amb la seva identitat, aquella ciutat que volem i que no podem deixar perdre. I en això hi té un paper important, per exemple, la nostra relació amb Catalunya, que ha de ser més estreta i forta.

'Sardenya s'ha d'emmirallar en Catalunya'

Catalunya podria ser un estat independent aviat…
—Jo crec que Catalunya ja és independent encara que no sigui reconeguda com a estat.

Home…
—Sí, és així. Ja actua com a estat. I jo penso que passi què passi els algueresos hem de tenir una relació de germans amb Catalunya, com a algueresos que som a Sardenya, que som a Itàlia i que som a Europa. El lligam històric amb Catalunya ha de créixer des del punt de vista cultural i comercial. L'Alguer és petita, però no per això els lligams no han de ser menys forts.

Us la imagineu, una Sardenya independent?
—Més que independència, Sardenya ha d'aconseguir més interdependència. Hem d'aconseguir que l'estat italià garanteixi els nostres drets com a illa. L'estat ens deu molts diners. Durant molt de temps ens ha tractat malament. Ara és el moment de recuperar aquest respecte, de mostrar la nostra especificitat. Podem donar molt a Itàlia i Itàlia ens ha de garantir els drets que ens toquen. I dins de Sardenya encara hi ha l'Alguer, que té una particularitat que també s'ha de fer respectar. Allò que l'estat ha de garantir a Sardenya, el govern sard ho ha de garantir a l'Alguer. I si em permeteu, el govern sard i Sardenya s'ha d'emmirallar en Catalunya com a exemple per a fer valdre els seus drets respecte de l'estat central. Això no vol dir necessàriament independència, però sí que vol dir més autonomia i sobirania. Sardenya ha d'aspirar a tota la sobirania possible.

Sou un polític amb una llarga trajectòria i molta experiència. De fet, heu estat fins i tot criticat per aquells que diuen que la política s'ha de canviar de dalt a baix, amb cares noves, com proposava el Moviment Cinc Estels, que també va tenir bons resultats, i no amb polítics que han tingut càrrecs importants…
—Jo penso que en canvi la meva experiència és bona per a l'Alguer. Tinc molt bona relació amb les administracions regionals i estatals i això ho hem de fer valdre. La setmana que ve, per exemple, seré a Roma per parlar amb membres del govern central, amb el ministre de Medi, de qüestions que interessen a l'Alguer. Jo poso la meva persona i la meva experiència a disposició de l'Alguer. He de tornar als algueresos tota la confiança que m'han demostrat. Penseu que quan jo era a Càller com a diputat i també com a vice-president del Consell Regional [el parlament sard], ho era també en representació de l'Alguer i amb la vista posada sempre a l'Alguer. Ara com a síndic de l'Alguer, encara més.

'La ciutat s'ha de fer per als algueresos i per als qui vénen de fora, però si no la fem per als algueresos, quin sentit té fer-la per als qui vénen de fora?'

Quina va ser la primera acció que vau fer quan vau seure a la cadira del vostre nou despatx?
—Vaig convocar tot el personal treballador de l'ajuntament en una reunió al teatre de l'Alguer per dir-los que jo sol no podia fer res, que els necessitava. Va anar molt bé.

I la segona?
—Millorar la neteja urbana, molt necessària. Encara hi treballo.

Justament aquesta setmana un article a Alguer.it us demanava que us passegéssiu per la ciutat per veure en quina situació lamentable es trobava…
—Sí, ja m'he passejat per l'Alguer, moltes vegades, per tots els carrers, i m'he adonat de la situació. Efectivament, la ciutat no es pot abandonar. I per això és una prioritat immediata. La ciutat no és prou neta si vol ser turística.

Aquest és un debat etern a l'Alguer. Efectivament és una ciutat que vol ser turística, però el model de turisme que hi ha és el desitjat? Cal un turisme de més qualitat?
—Sí, i ara no hi és prou. Cal un turisme de més qualitat i un turisme disposat a conviure amb els algueresos i amb la nostra història. És cert que tenim el mar, la ciutat fortificada, els nurags… Som la ciutat del vi, de l'oli, etc. Però el més important és que tot turista que vingui a l'Alguer entengui i valori la particularitat de l'Alguer. Perquè és justament un valor i no el sabem vendre prou. El turista hauria de passar més temps amb els algueresos, per exemple. La ciutat s'ha de fer per als algueresos i per als qui vénen de fora, però si no la fem per als algueresos, quin sentit té fer-la per als qui vénen de fora?

Què fareu de radicalment diferent dels anteriors governs de centre-dreta de Tedde i de centre-esquerra de Lubrano?
—Ser més ràpids i complir els compromisos. La resposta de l'administració ha de ser immediata. No pot ser que el govern decideixi una cosa i que al cap d'un mes encara no sigui feta.

Finalment, dieu que voleu promoure la llengua. Però com veieu la salut de l'alguerès avui, tenint en compte que no s'ensenya a l'escola?
—La situació és delicada, la llengua viu un moment de dificultat. Però veig també senyals que em fan ser optimista. Som molts que creiem en l'alguerès i junts podem aconseguir que a partir de l'ensenyament als minyons, a les escoles, als professors, sigui una llengua cada vegada més viva. Per això jo m'ocuparé personalment d'aquesta carpeta del govern. Per exemple, vull aplicar-me perquè els treballadors amb atenció al públic de l'ajuntament puguin parlar alguerès amb els algueresos.

Men?ame