Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  13.06.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Muriel Casals: 'Mentre no siguem independents, cal reaccionar contra les lleis que imposa l'estat'

Entrevista a la presidenta d'Òmnium i cara visible de Som Escola · Organitza la manifestació de demà en defensa de l'escola catalana

Men?ame
 

'No acceptarem cap intromissió al model educatiu català', diu Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, membre de la plataforma Som Escola. Aquesta agrupació d'entitats ha organitzat la manifestació 'Per un país de tots, decidim escola catalana' que es farà demà. En ple procés d'independència, Casals diu a VilaWeb que en aquest moment també és important que la societat surti al carrer per defensar la immersió lingüística. 'L'amenaça contra el català a l'escola és fortíssima: pren unes formes radicals a les Illes i al País Valencià; i al Principat, com que no poden fer-ho a través de lleis, ho fan judicialitzant l'escola.' Tot i que no vol concretar quines mesures hauria de prendre la Generalitat, considera que ha d'impedir, sigui com sigui, que es malmeti el model actual: 'Ha de quedar clar que l'autoritat és la catalana.'

‪—Quin missatge voleu enviar amb la manifestació de dissabte?
‪—En aquest moment que la societat catalana reivindica el dret de decidir en general, també vol continuar exercint el dret de decidir el model educatiu. Dissabte volem deixar clar que no acceptarem cap intromissió.

‪—I per què s'ha escollit el 14 de juny per a reivindicar-ho?
‪—Perquè en aquest moment hi ha amenaces per part d'institucions polítiques espanyoles de trencar aquest model. Fixeu-vos que la convocatòria la vam presentar juntament tres plataformes: Som Escola, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents de les Illes. L'amenaça contra el català a l'escola és fortíssima: pren unes formes radicals a les Illes i al País Valencià; i al Principat, com que no poden fer-ho a través de lleis, ho fan judicialitzant l'escola. Sigui com sigui, compartim una voluntat ferma per l'escola en català, tal com toca en un país normal.

Als Països Catalans hi ha molta oposició a l'aplicació de la llei Wert, la LOMCE.
‪—Sí, aquesta llei la volen aplicar a l'inici del curs vinent i per això ens manifestem: volem assegurar que el curs començarà amb l'aplicació de la llei catalana.

‪—Què n'opineu, de la resposta de la Generalitat de Catalunya a la LOMCE?
‪—Som Escola és una plataforma de quaranta-tres entitats amb opinions diverses. Per això no poso notes a allò que fa un govern ni un partit polític. I Òmnium, que és una entitat cultural, tampoc no ho fa, encara menys.

‪—I personalment?
‪—Nosaltres només esperem que la Generalitat faci costat a la majoria de la societat civil. Hi ha un consens fortíssim en favor del model educatiu català i aquesta mobilització és per a assegurar que no es malmeti. Volem que els nens i nenes de Catalunya continuïn essent educats amb aquest sistema, que assegura que quan acaben l'escolarització tots són competents tant en català com en castellà. És un sistema que vol dir cohesió social, igualtat d'oportunitats quan aquests joves aniran al mercat de treball. Això vol dir un país on, per sort, hi ha moltes llengües familiars (i això està bé perquè ens agrada la diversitat) però on també hi ha una llengua comuna, que és la de tots.

‪—Hi ha membres de Som Escola que proposen l'objecció de consciència dels mestres per a no aplicar aquesta llei.
‪—És respectable, ho respecto com tot allò que fan les associacions membres de Som Escola.

‪—Us preocupa que hi hagi matèries artístiques, com la música, que passin a un segon pla?
‪—Sí, és clar. Per nosaltres, la cosa més important és la llengua, però ens dóna força i encara més raó veure que els qui ataquen la llengua també ataquen la música, la cultura… En general, quan algú va contra una llengua és que va contra les llengües i quan va contra una cultura, per exemple la catalana, és perquè va contra la cultura, on s'inclou la música.

‪—A què us referiu quan dieu 'escola catalana'?
‪—Mireu, queda molt clar en el lema de la manifestació de dissabte. Diem: una escola catalana, de qualitat i per a tothom. Aquestes són les premisses que ens guien.

‪—Algunes de les queixes de la LOMCE són, per exemple, que permet que l'assignatura de religió sigui avaluable, que deixa sense competències els consells escolars… Què hauria de fer la conselleria d'Educació en vista d'això?
‪—No ho sé, per nosaltres la cosa més important és no atacar el model educatiu vigent, perquè és clar que funciona.

‪—Per tant, la Generalitat hauria de desacatar la LOMCE?
‪—Hi insisteixo: cal aplicar el model educatiu català. Si s'ha de canviar el model, ho hem de decidir aquí. Es tracta d'un doble aspecte: tant del contingut com de l'autoritat. Ha de quedar clar que l'autoritat és la catalana. Nosaltres hem d'estar oberts a experiències educatives de tota mena, però el senyor Wert no és un dels nostres intel·lectuals de referència.

‪—I què n'opineu, de la reacció de la Generalitat i les quatre escoles sobre la sentència que les obliga a impartir el 25% de les classes en espanyol?
‪—Altra vegada és una qüestió d'autoritat i de racionalitat pedagògica: són els professors de cada centre que saben amb quina proporció han de combinar les diverses llengües. La nostra llei diu que tots els nens i nenes han de ser competents en català i en castellà. Per tant, és normal que en aquells llocs on els nens són molt exposats al castellà es reforci el català i viceversa.

‪—Com reaccionareu si al setembre s'acata la sentència i la LOMCE?
‪—Esperem que això no passi, però nosaltres ens mobilitzarem tantes vegades com calgui per assegurar el model educatiu català. La societat civil i Som Escola ho veiem claríssim. La Generalitat ha de ser conscient de què li demana la societat.

‪—El Consell d'Estat espanyol demana que Wert reformuli el decret sobre el pagament, per part de l'administració, de l'escolarització en centres privats als alumnes que vulguin l'espanyol com a llengua vehicular.
‪—És aberrant. Al País Valencià l'administració hauria de pagar l'educació en valencià als pares i mares que ho demanin, però la Generalitat els respon que no hi ha plaça. Que s'aclareixin, que siguin simètrics! No tracten igual una llengua que una altra. És evident que es vol marginar el català. No se'n sortiran!

‪—Com preveieu que anirà la manifestació?
‪—Serà una festa, perquè ens agrada barrejar la reivindicació amb la tradició i la cultura. Som un poble alegre i feliç que reivindica fent l'aleta. Ens agradaria que els professionals de l'ensenyament i els pares i mares se sentissin molt confortats perquè veuran que tenen la societat al seu costat.

‪—Es fa en un moment en què el procés d'independència acapara l'actualitat.
‪—Tot va molt junt. Evidentment, som al 2014 i al Principat hem iniciat el camí cap a la plena sobirania del nostre país. Malgrat això, mentre no siguem plenament independents, hem de reaccionar perquè no ens imposin lleis des de l'estat del qual encara formem part.

‪—Anirem a votar al novembre?
‪—N'estic segura. Treballem per a això. Hi ha una quantitat increïble de persones, d'ideologies diferents, empenyent per aconseguir el millor per al futur del nostre país.

Men?ame