Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  08.06.2014  08:56

Duran trencarà amb Convergència, segons el Periódico

Abandonarà el càrrec de secretari general de la federació després de la coronació de Felipe VI · Estudia presentar-se en unes eleccions avançades a Catalunya

Men?ame
 

El màxim dirigent d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, trencarà amb Convergència (CDC) i abandonarà el càrrec de secretari general de la federació, segons publica avui el Periódico a portada. Duran també pot haver decidit no repetir com a candidat al congrés espanyol i es planteja de presentar-se com a candidat si Artur Mas convoca unes eleccions avançades amb caràcter plebiscitari. En aquesta hipòtesi ho faria com a candidat d'Unió sense Convergència.

Segons l'informació del Periódico, Duran presentarà la seva renúncia al càrrec de secretari general de CiU després de la coronació del Felipe VI.

Paral·lelament, el polític d'Alcampell també deixarà la presidència de la comissió d'Afers Estrangers al congrés espanyol però mantindrà la presidència del comitè de govern d'Unió i l'actual càrrec de portaveu a Madrid. De fet, segons hauria comunicat al seu entorn més pròxim, la voluntat de Duran seria presentar-se com a candidat a la Generalitat si finalment el president Mas convoca unes eleccions plebiscitàries. 'El Periódico' destapa que la decisió de Duran ve de lluny i s'emmarca després de l'avançament electoral del 2012 i la pèrdua de 12 diputats per part de CiU. El democratacristià no combrega amb l'aposta sobiranista de CiU i també critica l'immobilisme del PP en aquesta qüestió.

Duran no ha aconseguit cap gest ni cap concessió de l'executiu espanyol que l'ajudin a posar en valor el seu paper com a interlocutor entre la majoria governant a Catalunya i a l'estat i, per això, també va decidir demanar el relleu com a president de la part catalana de la comissió bilateral estat-Generalitat. 'No m'han donat ni aigua', s'ha queixat el líder d'UDC, que només hauria comptat amb el suport de l'encara líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que considera Duran 'l'únic pont per reconduir el conflicte català'.

Duran ja ha mostrat aquesta setmana la seva incomoditat amb la decisió de CiU d'abstenir-se en la votació de la llei orgànica de successió que permetrà el relleu de monarques espanyols. Segons el rotatiu, l'abstenció de CiU i les paraules crítiques de membres de CDC cap al futur monarca 'han esgotat la paciència' de Duran.

Ortega admet que Duran medita la dimissió com a número 2 de CiU

La vice-presidenta del govern i membre del comitè de govern d'Unió, Joana Ortega, ha assegurat en una entrevista al canal 324 que 'no hi ha cap decisió presa' al voltant de la dimissió de Duran com a número 2 de CiU. 'No crec que es produeixi una decisió d'avui per demà, però hi està donant voltes', ha admès. En qualsevol cas, 'no és una decisió presa, és una reflexió', ha matisat en reconèixer que ja n'havia parlat amb el líder d'Unió des de la setmana passada. La número 1 d'Unió a l'executiu català ha descartat parlar de substituts i ha recordat el compromís de Duran i d'Unió amb el dret a decidir i la consulta del 9-N.

'És una reflexió de Duran i Lleida, n'he parlat amb ell, en vaig parlar la setmana passada, i ahir, és una reflexió que porta fent-se i compartint', ha assegurat Ortega. Ara bé, 'no hi ha cap decisió presa, no crec que es produeixi cap decisió d'avui per demà, però sí que es cert que hi està donant voltes, és una reflexió que ell encara més a més haurà de socialitzar amb els òrgans de govern d'Unió', ha afegit en una entrevista al canal 324 en insistir que 'no és una decisió presa, és una reflexió'.

La vice-presidenta del govern ha afegit també que veu en la reflexió de Duran 'que les persones no ens aferrem al càrrec com a tema personal'. En aquest sentit, ha afegit que 'darrerament havia pres decisions' com deixar d'estar al capdavant de la comissió bilateral estat-Generalitat. 'No hi ha voluntat d'aferrament sinó de servir millor els interessos del país'.

En aquest sentit, Ortega ha deixar clar que si finalment Duran pren la decisió, en un sentit o en un altre, 'ho explicarà llargament' i 'quan ho cregui adient'. La consellera de Governació ha reiterat però que tant Duran i Lleida està compromès amb el dret de decidir i la consulta del 9-N. 'No hi ha dubte', i a més 'ho ha defensat en entorns molt hostils'. Segons Ortega, Duran és partidari també de 'donar veu a una consulta que permeti al poble expressar el futur de manera pacífica i legal'.

En aquest sentit, ha assegurat que ara per ara el Govern treballa per la recuperació econòmica, per la garantia de l'estat del benestar i per poder votar al novembre sobre el futur polític de Catalunya, tres eixos que d'entrada no contemplen unes eleccions plebiscitàries. 'És l'escenari menys desitjat'.

Ortega ha descartat obrir un debat successori a Unió -no ha parlat sobre com rellevar el càrrec que deixaria a la federació nacionalista. 'En el si del partit hi ha renovació i som diverses persones que estem al capdavant amb responsabilitat molt importants', ha afegit en citar entre d'altres Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí i Toni Font, per exemple. Unió 'té un projecte polític molt clar, un futur molt compromès amb el nostre país, un actiu molt important que es diu Duran i Lleida', ha afegit.

D'altra banda, Ortega ha parlat de la votació al congrés espanyol sobre la llei orgànica que regula l'abdicació del rei Juan Carlos de Borbó. Ortega ha apuntat que tenir 'sentit d'estat' no vol dir 'dir 'sí'' perquè 'rubricar és seguidisme, i no és sentit d'estat'. En aquesta mateixa línia ha demanat al nou monarca que sigui 'sensible' a les aspiracions catalanes i que 'escolti i doni resposta a un crit i anhel que no és d'un govern sinó d'un país'.

D'altra banda, fonts d'Unió expliquen que en qualsevol cas és una 'qüestió personal' de Duran i Lleida, i que no està previst per ara que comparegui o s'expliqui en les properes hores.

Men?ame