06.06.2014 - 06:00
Pascal Comelade va presentar ahir a Barcelona la col·lecció ‘Nord’ (Discmedi), amb quatre discs de música de Catalunya Nord, ‘inscrita en la perspectiva de Països Catalans’. L’objectiu és fer visible la creació musical del territori, amb independència de l’estil i de l’època. La col·lecció inclou materials històrics, descatalogats o inèdits dels artistes Pere Figueres i Gerard Jacquet, i exemples de música pop i electrònica des dels anys setanta fins a l’actualitat. Es presentarà el 13 de juny a la Llibreria Catalana de Perpinyà i es distribuirà pel territori.
Dels quatre àlbums de la col·lecció, dos són dedicats a Pere Figueres i Gerard Jacquet. De Figueres, n’hi ha cançons de diversos àlbums publicats entre el 1977 (‘D’aquest país soc’) i 1983 (‘Tinc al cor un poble’), i de Jacquet, un disc doble amb dos àlbums editats el 1996 i el 2003.
Els altres dos són compilacions d’artistes diversos, l’un dedicat a la música pop i l’altre, a la música electrònica. Aquest segon inclou peces de Víctor Nubla, Ivan Telefunken, David Cunningham i les composicions més recents, de Raph Dumas.
Comelade presenta ‘Nord’ –que no té participació de les institucions públiques– com una proposta ‘radical i sense cap mena de teoria ni de dogma’. L’únic nexe és el fet de ser produccions del nostre país, siguin del passat, del present o del futur. Al darrere d’aquesta col·lecció hi ha la voluntat de tornar a l’actualitat materials històrics, però també editar produccions més recents.
‘Una manera de perdurar en la realitat d’una societat rossellonesa activista, malgrat el procés destructor del patufetisme i de la francització integral’, escriu Comelade a la solapa de la col·lecció. Durant la presentació també va planar el plany per l’absència gairebé total dels músics catalans en la programació cultural de Catalunya Nord, incloent-hi Perpinyà. Fins i tot van denunciar un cert menysteniment envers els grups catalans: ‘La Troba Kung-Fu va actuar a París fa tres mesos i el Libération hi va dedicar tres pàgines; dissabte va actuar a Perpinyà i la premsa local no en va dir res’, comentà Comelade.
Pere Figueres, Gerard Jacquet i Raph Dumas opinen igual. Per això Figueres considera que és important de recordar que existeix aquest material: per ‘donar una empenta a allò que fem i farem en endavant’.
Comelade constata que aquests últims cinquanta anys a Catalunya Nord hi ha hagut un ‘paisatge cultural totalment francòfon’ que ha dificultat molt la feina dels artistes catalanoparlants o amb sensibilitat catalana. Recorda que ni tan sols el Teatre de l’Archipel de Perpinyà, que va néixer amb un esperit transfronterer, no programa artistes catalans, ni del nord ni del sud.
