Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  02.06.2014  00:00

Autor/s: Elena Montaner Sanestanislao, Martina Millet Cerver i Anna Senabre Barberà · 1r ESO

Entrevista a Salvador Jàfer

Men?ame
 

En aquesta ocasió entrevistem un veí notable, Salvador Jàfer i Sanxis. Va nàixer al Ràfol de Salem en 1954. Es llicencià en filologia moderna i s’especialitzà en françés i italià. Ha estudiat altres idiomes com: rus, àrab i anglés. A més, ha traduït diversos poetes i ha escrit interessants llibres de poesia. Va ser assessor lingüístic a RTVE. Ha exercit com a professor a instituts, universitats i darrerament a l’Escola Oficial d’Idiomes a València fins que s’ha jubilat.

Com i quan va començar a escriure literatura perquè fora llegida per altres?

Això va vindre de casualitat, quan jo vaig anar a estudiar a València. A la facultat vaig conèixer gent que feia poemes, jo també en feia ací (al Ràfol de Salem) abans, quan anava a l’ institut d’Albaida, però els guardava per a mi. Mai m’havia proposat publicar-los fins a l’any 1973 que em vaig presentar a un premi.

Sabem que ha guanyat premis importants. Què li han suposat ?

Bé, els premis sempre són un estímul perquè veus que la gent et reconeix i et donen prestigi, però no és important. Si no guanyes premis pots continuar escrivint perfectament. Vull dir, que hi ha molta gent que no guanya cap premi i són grans escriptors. Els premis són una manera de ser reconegut.

Hi ha  autors que l’hagen influït per a escriure poesia?

Sí, molts, tants que no cabrien en un full. A mi m’agradava molt llegir i aleshores no teníem valencià a l’ institut, teníem una assignatura de literatura espanyola on venien molts autors de la literatura castellana, com Machado o la generació del 1927. Després, jo independentment vaig començar a llegir en valencià perquè, com ja he dit abans, no teníem valencià i per tant no podíem estudiar els nostres autors. I sí, tots els autors de la literatura clàssica, Àusias March, i després tots els autors del segle XX Foix, Brossa i Ferrer, moltíssims. Hi ha una antologia molt important que es diu 'Huit segles de poesia catalana' i jo l’he llegit moltíssimes vegades i allí estan tots els autors des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, els més importants.


A quin perfil de lector va adreçada la seua literatura?

(Somrient i parant-se a pensar) Doncs, a un lector que li agrade llegir poesia, perquè a tots els lectors no els agrada la poesia, i als qui agrada la poesia, no els agrada tota la poesia, per tant a un lector que siga capaç d’entrar dins del poema i acceptar els desafiaments que li presenta la lectura perquè no és poesia fàcil. Els lectors han d’estar disposats a investigar sobre el text que lligen.

Quins temes tracta normalment a la seua poesia?

Doncs segons el moment, el tema de l’amor, la mort, la solitud, la naturalesa, que m’interessa molt, les relacions humanes, les coses misterioses, els enigmes, moltíssims temes. En fi, el que sempre s’ha tractat.

Considera que la poesia pot ser un arma per a combatre les desigualtats socials?

Pot ser-ho. Com que la gent no llig molta poesia això només podria arribar als lectors de poesia. Pot arribar per altres mitjans, per exemple un poema cantat, recitat... Així pot arribar a la gent i transformar la seua visió de la realitat, si no es queda tancat dins dels llibres i arriba tan sols a uns pocs lectors.

Quins aspectes de l’entorn solen motivar-lo més?

El lloc on visc. Ara visc entre València i el Ràfol. L’ambient de València sempre m’ha motivat molt perquè des de que hi vaig anar a estudiar que visc allí i totes les meues vivències han estat allí. Ara estic més al Ràfol i la natura del Ràfol i la Vall d’Albaida m’aporten molt. També com viu la gent de la ciutat i del poble.

Sabem que té un gran interés per la cultura àrab. Per quin motiu?

Per exemple sols d'estudiar l’origen del nom del Ràfol, que és d’etimologia àrab, et fa preguntar-te per què en certs moments en el Ràfol es va parlar àrab (els musulmans andalusins). Això em va incitar a estudiar la literatura, la religió, la cultura. També pel meu cognom que és d’etimologia àrab, però això no vol dir que jo siga àrab.

Ara què està jubilat enyora el seu treball com a professor?

Una mica. De tant en tant pense: 'ara estaria fent classe amb aquests alumnes, estaria ensenyant-los açò...', però tenia ganes de descansar un poc, perquè són molts anys explicant.

També podria fer una anàlisi sincera de com veu la docència actual valenciana?

Això és molt complicat, fa molt de temps que no estic en contacte ni amb l’ensenyament d’institut ni amb l’ensenyament d’escoles, i en una escola oficial d’ idiomes és diferent, perquè allí la gent és adulta. Fa vint anys que estic en l’escola. Quan treballava a l’institut de Cullera com a professor de valencià, sí que ho vaig passar malament perquè els alumnes no em deixaven fer classe. Jo no sé com està ara perquè no tinc contacte amb alumnes directament, però en aquella època era molt conflictiva la introducció del valencià. Fer classe era conflictiu, no hi havia manera d’avançar. Ara no sé si ha canviat, perquè les circumstàncies han variat també. Els problemes de la docència són molt greus, tant per l’alumnat com pel professorat i, sobretot, per part de les institucions, que no ajuden.

Ens han comunicat que ha participat en el projecte de les 'Rondalles de la Vall i del vell', que li sembla la iniciativa?

Em sembla una iniciativa molt bona per a recopilar les llegendes i tradicions d’ací, a més fet per alumnes, pares i professors, tots participen en el projecte. Em va semblar molt interessant, una idea molt bonica que s’hauria d'estendre a altres coses com cançons populars (en valencià), tradicions, endevinalles, refranys, festes i moltíssimes coses més.


Ens ha paregut una entrevista molt interessant perquè Salvador Jàfer és un home molt savi, que ens ha contat moltes coses sobre la seua vida i la seua poesia. També és un home molt simpàtic i amable, que té un vocabulari ric  que sap utilitzar-lo d’una manera correcta i culta. També ens agradaria donar-li les gràcies per obrir-nos les portes de sa casa i haver acceptat que li férem l’entrevista. Sens dubte ha sigut una experiència molt emocionant i que ens agradaria tornar a repetir.