Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  31.05.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Candidatura del paisatge del Priorat a patrimoni mundial de la UNESCO

Aquest 2014 és un any decisiu per a la candidatura i, des de la comarca, s’intensifiquen les gestions amb les institucions per transmetre les necessitats i les urgències del projecte

Men?ame
 

El Priorat és des de fa dues dècades un territori de referència quant a la lluita per preservar-ne el paisatge. Territori de massissos imponents, de cingleres, de marges, de licorella, de vinyes i d'oliveres, té tots els trets identificadors del paisatge agrari de la muntanya mediterrània. El paisatge actual del Priorat-Montsant-Siurana s’ha anat forjant al llarg dels segles perquè l’ocupació humana n’ha modificat i modelat gradualment la fesomia, però no n'ha malmès la identitat. I aquest n'és el patrimoni més preuat. Des de fa més de set anys l'associació Prioritat, que aglutina societat civil, sectors empresarials agraris, entitats culturals i institucions, treballa per fer possible la candidatura a la UNESCO 'Priorat-Montsant-Siurana. Paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània'.

En cas de prosperar definitivament, la candidatura del Priorat seria el primer paisatge cultural que la UNESCO reconeixeria en el conjunt de Catalunya, un fet que explica l’oportunitat d’una iniciativa que neix del territori i té com a eix el paisatge i els seus valors i potencials. La Generalitat es va fer seva la proposta el maig del 2013 i la va presentar al Consejo del Patrimonio Histórico perquè la inscrigués a la llista indicativa de l’estat, d’acord amb els protocols que cal seguir en aquests casos.

Aquest 2014 és un any decisiu per a la candidatura i és per això que, des de la comarca del Priorat, s’estan intensificant les gestions per tal de transmetre al Govern de la Generalitat i a totes les institucions del país les necessitats i les urgències de la candidatura, un cop transcorreguts aquests sis primers mesos de la seva inscripció a la llista indicativa espanyola. 

Ahir divendres, els diputats que integren la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya van visitar la comarca, per conèixer sobre el terreny la realitat i l’evolució de la candidatura. Aquesta visita institucional es produeix pocs mesos després que una representació comarcal comparegués en l’esmentada comissió parlamentària, al febrer, i quan ja han transcorregut sis mesos de la inscripció de la candidatura a la llista indicativa espanyola. 


Un paisatge mediterrani de secà amb traces mil·lenàries


L'argument fonamental de la candidatura es planteja en aquests termes: 'El paisatge cultural Priorat-Montsant-Siurana il·lustra de manera excepcional la mil·lenària interacció entre l'home i la natura i l'evolució del paisatge i de la societat al voltant de l'explotació agrícola al Mediterrani, des de fa milers d'anys fins als nostres dies.'

I continua: 'El nostre paisatge, que representa de manera excepcional aquesta interacció en un espai mediterrani de terra endins, té una diversitat, una complexitat, una nitidesa i una dimensió immaterial, mantingudes al llarg de la història i vives encara avui, que el fan mereixedor del reconeixement de la UNESCO.'

'La inscripció a la llista del patrimoni mundial implica el reconeixement dels valors patrimonials propis a escala mundial. És a dir, el reconeixement internacional de la vàlua d'un model agrícola que sap harmonitzar la tradició agrària de la Mediterrània encara viva, i la innovació i creativitat amb projecció de futur.'

'El paisatge cultural Priorat-Montsant-Siurana és molt més d'allò que es veu i es toca. El component material i immaterial constitueix, aquí, una única realitat insegregable i singular, que casa llegendes i paisatge, camins i devocions. Un exemple d’integració dels patrimonis natural, cultural i espiritual.'

Explica Roser Vernet, coordinadora de l'associació Prioritat: 'L'any 2006 va sorgir la idea de presentar la candidatura Priorat-Montsant-Siurana com a patrimoni mundial. Al voltant d'aquesta proposta de candidatura va néixer, el 2007, l’associació Prioritat, per respondre a la necessitat d'implicar el nombre més ampli d'institucions, entitats i persones en aquest projecte i per coordinar-ne tot el procés.'

Entre els socis de Prioritat s'hi compta la DOQ Priorat (617 viticultors), DO Montsant (897 viticultors), Unió de Pagesos (200 socis), Cosorci de la Serra de Llaberia, Assocació per la Restauració i el turisme rural al Priorat, Associació de petits hotelers i cases rurals del Priorat, Cooperativa Falset-Marçà, Cooperativa del masroig, Cooperativa de Capçanes, Vinícola de Porrera, Molí de l'oli (Cabassers), Centre Quim Soler, la literatura i el vi (130 socis), Centre d’Estudis del Priorat (CEP), Centre de documentació del patrimoni i la memòria (Carrutxa), Ajuntaments  de Gratallops, la Vilella Baixa, Marçà, Pradell, La Figuera, el Masroig, Capçanes, Cornudella, Bellmunt, els Guiamets, Cabacés  (els altres en procés), i una setantena llarga de socis familiars i persones individuals. A més té convenis de col·laboració amb el Parc Natural de la Serra del Montssant, el Consell Comarcal del Priorat, Consell d'alcaldes, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Tarragona, Parlament de Catalunya, Solà, Institut Cartogràfic de Catalunya i Diputació de Tarragona.

Durant aquests anys, l'associació Prioritat ha avançat en tres àmbits. Primer, l'explicació i la difusió interna a la societat prioratina (persones, empreses, entitats i institucions) per aconseguir implicació i la participació activa dels col·lectius. Segon, l'establiment de complicitat i d’acords de col·laboració amb el món acadèmic i els especialistes (Institut d'Estudis Catalans, Universitat Rovira i Virgili, Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge a la UAB dirigit per Francesc Muñoz, etc.). I, en tercer lloc, el suport, el reconeixement i la implicació de les institucions i els representants polítics des de l’àmbit local al nacional i internacional.

En l'àmbit institucional, l'abril del 2012 el Parlament de Catalunya va fer una declaració en favor de la candidatura. Es va presentar el dossier al Departament de Cultura, que el 24 d'abril de 2013 el va remetre al Consejo del Patrimonio Histórico del Ministerio de Cultura espanyol. Ara el dossier ja s'ha d'inscrit en la llista indicativa de l'Estat espanyol, que recull els possibles candidats a ésser inscrits a la llista del patrimoni mundial que des del ministeri considerin adequats. Qualsevol candidatura, a indicació de la UNESCO, ha de romandre un any en aquesta llista, abans que l'Estat espanyol no pugui decidir de presentar-la.

El que segueix mostra alguns dels principals valors que sustenten la candidatura del paisatge Priorat-Montsant-Siurana a la UNESCO, que s'han publicat al Diari del Priorat (2010-2011):

«El patrimoni cultural i natural, que les diferents societats identifiquen com a propi, són aquells béns que tenen valors valuosos per a les comunitats a les quals pertanyen. Tant perquè les identifiquen com perquè són símbol d’allò que representen (Montserrat, Montsant, els monuments de la Tàrraco romana, les ermites romàniques, l’obra de Gaudí, el Mont Perdut, etc.). Aquest patrimoni, especialment en els casos excepcionals, també es considera que ho és del conjunt de la humanitat. I, això, sobretot és així en els casos en què es tenen en compte els valors que conserva i transmet aquest conjunt, ja sigui natural, arquitectònic, paisatgístic, etc.»

«El nostre paisatge és com un llibre obert. Un llibre que explica i il·lustra de quina manera els habitants que han poblat aquesta comarca (des de molt abans que aquest concepte territorial existís) s’han relacionat amb l’entorn i de quina manera aquest espai físic primigeni ha condicionat, també, l’activitat humana. El nostre paisatge conté, encara i de manera excepcional, les petjades que hi han anat deixant els nostres avantpassats. Des dels més llunyans (que no tenien ni nom) fins als nostres padrins immediats, prioratins i prioratines amb noms i cognoms i cares conegudes.»

«Aquest nostre paisatge agrari continua essent una cosa viva. Per això la candidatura que volem presentar a la UNESCO és la de “paisatge agrari de muntanya mediterrània”, perquè el Priorat ha estat i continua essent això: una mostra condensada, una maqueta de mida natural, del mosaic agrari que il·lustra la riquesa i la misèria d’aquesta mena de paisatges. Uns paisatges que han estat, i aquí encara són, l’essència de la diversitat de la Mediterrània de terra endins. Un món que ha estat bressol de civilitzacions des de l’essencialitat dels productes que la terra ha donat: l’oli, el vi i el pa.»

«Podem llegir una part de la història agrària de la nostra comarca, per exemple, a partir de tot el patrimoni de la pedra seca, ric i variat. Us heu parat mai a observar la diversitat de 'pedres' i de maneres de fer-les servir per construir un marge? Encara que sabut, és un exercici visualment plaent i a la vegada instructiu, com un llibre amb imatges suggerents i ben escollides per explicar les característiques d’un territori i la traça de la gent que l’ha habitat i l’habita.»

«El paisatge agrari del Priorat, en tant que reflex d’un determinat model agrari que aposta per la qualitat dels productes i els serveis que s’hi relacionen, en lloc de mirar només la quantitat (el “fato, fato”, que diem) és un paisatge que permet transmetre el missatge que aquests dos ingredients, tradició i innovació, no són excloents, no tenen cap motiu per ser-ho fatalment, ans al contrari, és en l’aliança entre tots dos que es troba una llavor de futur. Un futur que pot ser això que ara se’n diu 'sostenible' i que, dit d’una altra manera, és el contrari d’allò de 'farts avui i gana per demà'.»

«L’adequació a la modernitat ben entesa d’un entorn agrari i rural, dels seus conreus, dels seus pobles, de les seues carreteres, de tot allò que s’hi fa i s’hi desfà, ha de tenir en compte aquesta premissa de compatibilitat possible i desitjable entre tradició i innovació. I també ha de tenir present en tot moment la noció de les dimensions.»

Men?ame