31.05.2014 - 06:00
A on van els diners? Allí a on n’hi ha més. Diuen que no donen la felicitat però que tampoc hi fan nosa. Com diria Joaquín Sabina: ‘insufribles, pero insustituibles’ (en aquest cas, però, el cantant es referia a les seves parelles sentimentals). L’afany de diners, – la usura, si deixem de banda els eufemismes- ens ha portat a aquesta crisi que només ha fet que eixamplar de manera insospitada les diferències entre els rics i els pobres. A més, paradoxalment els uns són cada vegada menys però amb més diners i els altres cada vegada més i amb menys diners. Ja ho diuen: ‘Amb diners es paga tot’ i ‘Amb diners… torrons!’
La independència ha començat a ser una opció majoritària quan tothom qui viu a Catalunya, sigui de la sensibilitat que sigui, ha començat a notar l’ofec a la butxaca i a veure que la solidaritat era un eufemisme de l’espoli fiscal que patíem tots els catalans, fóssim o no fóssim independentistes. Perquè com deia Vicent Andrés Estellés: ‘Hi haurà un dia que ja no podrem més, i llavors ho podrem tot’.
Enllaços
Array
