03.06.2014 - 06:00
L’activitat que proposem consisteix en una reforestació amb boletes fetes d’argila i llavors que llançarem en terrenys seleccionats o espais propis per veure com germinen. Aquesta tècnica es coneix com ‘nendo dango’. El ‘dango’, menjar japonès, és un ‘dumpling’ o boleta elaborada amb ‘mochiko’ (farina d’arròs) que se serveix amb te verd. Aquesta estructura de bola va inspirar el disseny al japonès Masanobu Fukuoka, que va desenvolupar un procediment per a la repoblació mitjançant el llançament de boles d’argila denominades ‘nendo dango’. Aquesta tècnica ja s’utilitzava antigament a l’Orient Mitjà, Egipte i Àfrica amb aquesta mateixa finalitat.
Tot i que el microbiòleg i agricultor Fukuoka va patentar la tècnica el 1998, no va poder estendre-la a tots els països, ja que alguns ja en feien un ús habitual i tradicional. El seu mèrit, pensem, és posar-la de nou en circulació, així com crear les bases en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial per a una agricultura natural, que contribuïra a millorar la terra i a obtenir resultats òptims en l’agricultura i la reforestació. Va establir uns principis prioritaris per aconseguir un mínim impacte i un màxim rendiment en l’agricultura. De fet, la producció d’arròs dels seus camps va propiciar que el govern japonès es plantejara utilitzar els seus mètodes per l’alt rendiment i la qualitat del gra.
Els quatre principis bàsics de la tècnica ‘nendo dango’ són: no llaurar la terra, no fer servir pesticides, utilitzar compost en lloc de fertilitzants i deixar créixer les anomenades «males herbes», que tenen una funció en l’equilibri del sòl.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez. Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Enllaços
Array
