29.05.2014 - 06:00
El Consell General d’Andorra ha de decidir si pren en consideració la reforma de la llei del matrimoni per a permetre el casament entre persones del mateix sexe. L’actual llei es va reformar el 1995 per legalitzar les unions civils i des de llavors no ha variat. Ara, arran d’una petició popular assumida pel Partit Socialdemòcrata, a l’oposició, la proposta de reforma ha arribat al parlament. Demòcrates per Andorra, al govern, hi ha donat el vist-i-plau, però amb matisos. L’escull principal és com s’anomenarà la unió entre persones del mateix sexe.
El procediment d’un vidu, casat amb un home a l’estat espanyol, que demanà a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que li reconegués la pensió de viduïtat fou l’origen de la iniciativa popular. Se’n van encarregar quatre advocats andorrans i demanaren que es reconegués el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Els quatre advocats, entre els quals Maite Bourgeaud, van començar una campanya de recollida de signatures per veure què opinava la societat andorrana sobre la reforma de la llei de matrimoni. Bourgeaud explica que, després de reunir-se amb els grups parlamentaris i institucions, i amb unes tres mil signatures favorables recollides, ‘va ésser el grup socialdemòcrata que va recollir el guant i va presentar la proposta de modificació de llei’.
Segons Bourgeaud, la nova proposta de llei podria tenir ‘un problema institucional, però no pas constitucional’, perquè la nova llei obeiria la constitució: ‘És la constitució, la que ens obliga a no discriminar.’ En aquest punt, Bourgeaud es demana: ‘Per què el matrimoni, que és compromís de mútua protecció entre dues persones, no el poden assumir dues persones del mateix sexe?’ Contra allò que s’ha dit a Andorra, que era una campanya per desestabilitzar el coprincipat, Bourgeaud afirma que ‘és una campanya pro-drets humans i pro-constitució’.
L’escull més gran amb què es pot trobar la proposta de llei és el nom que tindrien les unions del mateix sexe. Si el Partit Socialdemòcrata defensa que la unió ha de dir-se matrimoni, el partit al govern defensa que, per no ferir sensibilitats, se n’hauria de dir d’una altra manera. Bourgeaud es demana: ‘Com es pot dir a un mateix contracte de dues maneres diferents segons si els personatges són un home i una dona o dos homes o dos dones? Això jurídicament és una barbaritat. No pot ser i no serà.’
La parlamentària del grup socialdemòcrata Mariona González explica que la proposta de llei presentada ‘és molt senzilla; només es toquen tres articles de l’actual llei’. González explica que en comptes de referir-se al fet que el matrimoni és la unió d’home i dona, els socialdemòcrates proposen de dir dues persones; en comptes de parlar de marit i muller proposen de dir-ne consorts, i on la llei diu que l’infant concebut en matrimoni té per pare el marit proposen dir que és fill del cònjuge o parella estable. En aquest sentit, González afirma que volen ‘modificar la llei de matrimoni perquè, dient el mateix, sigui vàlid per a les parelles del mateix sexe’.
La consellera socialdemòcrata explica que no han pogut arribar a cap consens amb Demòcrates per Andorra, perquè els van dir ‘que la paraula matrimoni no els agradava’. Així i tot, el govern, en mans de DA, va emetre el criteri favorable en relació amb la proposta de llei. Malgrat trobar-hi algun però, l’ha acceptat totalment. Ara podria passar que el govern de Demòcrates per Andorra acceptés de reformar la llei, però que el seu grup al consell general s’oposés a debatre-la.
El cap de govern, Antoni Martí, en una entrevista a SER Andorra, va dir que ‘la proposició de llei dels socialdemòcrates és millorable, des d’un punt de les garanties jurídiques, més enllà que sigui matrimoni o unió civil’.
En relació amb la possible oposició del copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, els socialdemòcrates diuen: ‘El copríncep és una institució i la defensa de la igualtat de les persones no pot ser impediment per a cap institució d’un país democràtic. La reforma de la llei del matrimoni del 1995 el copríncep episcopal no la va signar i n’hi va haver prou amb la signatura del copríncep francès; de manera que ara podria posar una cosa semblant.’
Per una altra banda, Joan-Enric Vives va deixar entreveure en una entrevista a la Ràdio Nacional d’Andorra que podria ser incompatible continuar essent cap d’estat amb l’aprovació del Consell General de la reforma de la llei del matrimoni. Vives va declarar que ‘el Consell General sabrà què ha de fer, però que l’església té una posició claríssima que és la de llei natural, té visió de llei natural’.
Les adopcions, problema de fons
La legalització del matrimoni homosexual té de rerefons el principal problema que arribaria posteriorment: el debat sobre si s’ha de permetre l’adopció a les parelles del mateix sexe o no. Mentre que els demòcrates serien majoritàriament partidaris de la legalització del matrimoni, quan es tracta d’autoritzar les adopcions la situació varia sensiblement. Hi ha una part dels consellers que s’hi oposen i recorden que hi ha països que directament són contraris a les adopcions internacionals quan es tracta de parelles homosexuals. Si els enllaços homosexuals quedessin finalment com a unions civils, segurament tindrien vetat l’accés a les adopcions.
En aquest punt és on govern i partits tornen a topar amb el copríncep Vives, que en unes declaracions es va mostrar contrari a l’adopció de les parelles homosexuals i va afirmar que ‘el món es pren amb molta lleugeresa les adopcions de parelles homosexuals, però que és un qüestió poc investigada’.
Petició de residència de dona homosexual casada amb una andorrana
Fa poques setmanes una dona resident va presentar una demanda de petició de nacionalitat andorrana al govern. Va fer la sol·licitud en qualitat de dona casada amb una persona andorrana, és a dir, apel·lant a l’article 10 de la llei de la nacionalitat. Bourgeaud explica que la diferència amb la resta de peticions és que per primera vegada la petició la fa una dona casada amb una altra dona.
La parella, totes dues de nacionalitat espanyola, viuen conjuntament a Andorra des del 2000. Fa poc temps, una de les dues dones va adquirir la nacionalitat andorrana per residència contínua de vint anys. Ha estat ara la seva companya sentimental qui ha decidit de fer el mateix pas, després d’haver residit al país més de tres anys, i sempre que superi l’examen d’assimilació.
Bourgeaud confirma que ja té damunt la taula més d’un expedient de situacions semblants, o relacionades amb el registre civil que cal regularitzar, i així correspondre amb la realitat del país. L’advocada no dubta que el govern es trobarà obligat a acceptar l’expedient i concedir la nacionalitat andorrana a la demandant, i més comptant amb la jurisprudència generada pel cas de l’homosexual vidu que podrà rebre la pensió gràcies a la sentència del Tribunal Superior. Bourgeaud confia que ‘les institucions donin resposta a la petició; si no s’haurà d’anar per la via judicial’.
