23.05.2014 - 10:40
Què cal fer perquè els nens tinguin una dieta saludable, sabent que és fonamental per la seva salut present i futura?
La situació de la infància al nostre país, i al conjunt del continent europeu, ha canviat molt en els últims trenta anys, els mateixos que fa que va nàixer la Fundació Roger Torné. Una de les claus és l’evolució radical en la nutrició, els hàbits alimentaris i l’activitat física que realitzen els infants. De tot això hem parlat amb Joao Breda, gestor del programa de nutrició, activitat física i obesitat de la divisió europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Fa tres dècades, la màxima preocupació de salut pública infantil a Europa era “assegurar que els infants rebien una alimentació suficient, que tinguessin una dieta que proporcionés els nutrients bàsics, amb especial atenció a les proteïnes i les vitamines: calia garantir que rebien l’energia necessària”, afirma el doctor Breda. Ara, en canvi, “l’obesitat infantil és un dels problemes més seriosos del segle”. A Europa, un de cada tres nens o nenes d’onze anys pateix obesitat o sobrepès, i les conseqüències sobre la salut seran de per vida.
Normalment, s’entén que la causa de l’obesitat és el resultat d’un excés entre les calories consumides i les empleades, però la realitat de l’obesitat infantil és encara més complexa. Els aliments processats, amb dosis elevades de greixos, sucre i sal però amb escàs valor nutritiu han esdevingut productes habituals en la dieta de molts infants. I a més d’un excés de pes, poden comportar el desenvolupament de diverses afectacions de la salut. Si se sumen uns hàbits de vida sedentaris, el resultat és el que l’OMS ja qualifica d’epidèmia.
Més quantitat de menjar, però menys qualitat nutricional
El pas de les carències en l’alimentació bàsica dels infants a l’expansió de l’obesitat entre els menors no ha esdevingut sobtadament d’un dia per l’altre. “Ha estat un canvi progressiu. Any rere any hem tingut no només més accés al menjar en general, sinó sobretot a productes processats: els aliments llestos per menjar estan disponibles a tot arreu, i són aliments amb una gran quantitat de calories i una elevada densitat d’energia”, explica el doctor Breda.
No es tracta només, doncs, de la quantitat de menjar, sinó de la qualitat de la dieta: menys fruita i verdura i més greixos i sucres. “Paradoxalment, països que tenien dietes molt equilibrades com ara Espanya, Itàlia o Portugal són dels que tenen una prevalència més elevada d’obesitat infantil”, remarca Breda. “I, sovint, es dóna més en famílies amb baixos recursos econòmics”. Per dir-ho clar i ras: menjar ‘malament’ és, a molts llocs, més barat que menjar ‘saludable’. De fet, hi ha dades recents a diversos països que indiquen que l’obesitat apareix lligada a certs indicadors de malnutrició infantil: “estem veient que falten alguns dels grups alimentaris més importants, com ara les verdures fresques”.
La dieta excessiva acostuma a combinar-se a més amb uns hàbits de vida sedentaris. “Fa 30 anys a la majoria de països –inclòs el nostre– els infants solien passar molt de temps a l’aire lliure, i jugaven a coses que suposaven algun tipus d’activitat física”, diu Breda. Com és ben sabut, la situació actual és ben diferent, i tot i que l’Organització Mundial de la Salut indica que els infants necessiten com a mínim una hora diària d’exercici moderat o intens, molts no arriben a aquest desgast energètic. De fet, les dades de l’OMS sobre adolescents indiquen que el 30% no fan prou activitat física.
L’epidèmia, en unes quantes xifres
Potser pot sonar exagerat sentir parlar d’epidèmia en referència a l’obesitat infantil, però les xifres són clares: no és un problema menor, i afecta a un gran sector de la població.
Per fer-se una idea:
– A Europa, un de cada tres infants d’onze anys, pateixen obesitat o sobrepès. A Espanya, ho són el 35% dels nois i el 24% de les noies d’aquesta edat. La xifra es redueix durant l’adolescència, i als 15 anys tenen sobrepès el 23% del nois i el 14% de les noies a Espanya.
– Els percentatges més alts es registren a Grècia (33%), Portugal (32%), Irlanda (30%) i Espanya (30%). Els més baixos corresponen a Holanda (13%) i Suïssa (11%).
– Més del 60% dels infants amb sobrepès abans de la pubertat en tindran també en l’edat adulta.
– L’obesitat infantil afecta la salut de per vida, i està directament relacionada amb el desenvolupament de diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars, afectacions de l’aparell locomotor, trastorns mentals, baix rendiment escolar i problemes d’autoestima.
– La prevalència d’obesitat infantil és més elevada en entorns familiars de baixos recursos econòmics.
Recuperar dietes locals i tornar a cuinar per a un futur més sa
L’OMS està invertint molts esforços en la lluita contra l’obesitat infantil, per a la qual cosa reclama la implicació de governs, escoles, famílies, mitjans de comunicació i la pròpia indústria alimentària. La regulació del màrqueting adreçat als infants d’aliments alts en greixos, sal i sucre és clau per reduir l’obesitat. De fet, diversos estudis han vinculat el consum de televisió amb l’obesitat infantil no només pel sedentarisme que suposa sinó per l’exposició a la publicitat d’aquest tipus de productes. L’OMS recomana restringir aquestes estratègies comercials, i en això els governs i els mitjans hi tenen molt a dir. Espanya, de fet, és un dels sis països europeus que ha pres mesures per limitar-ho, juntament amb Dinamarca, França, Noruega, Eslovènia i Suècia.
Cal, a més, seguir educant la població sobre els riscos de certs aliments i els beneficis d’una dieta equilibrada. “Però només l’educació no és prou”, afirma el doctor Breda. “Hem de fer que la gent triï les opcions més saludables, però també hem d’assegurar que el sistema alimentari ofereix els productes que componen una dieta saludable a un preu assequible per tothom. Per una banda, els menjars processats han de deixar de ser tan barats i estar tan a l’abast a tot arreu. I, per una altra, totes les famílies han de tindre la possibilitat de comprar aliments frescos i sans”.
La col·laboració de la indústria alimentària és fonamental per canviar el panorama actual i, de fet, ja han afirmat que “volen ser part de la solució. La indústria alimentària no vol ser vista com el problema, i algunes empreses ja estan incorporant productes més saludables. Però això no és suficient, perquè a més tot sovint aquestes noves opcions tenen preus més elevats”, diu Breda.
Una de les claus per a una dieta saludable, equilibrada i amb menor risc d’obesitat és ben simple: cuinar a casa. I incorporar més verdures i fruites fresques, llegums, cereals integrals o fruits secs, en lloc de l’excés de greixos, sobretot els trans, presents a molts plats precuinats, snacksi bolleria industrial. “Hem de tornar a aprendre a cuinar. És la base fonamental per a la dieta saludable de les famílies. És més: cal recuperar els plats tradicionals, les dietes locals de cada indret, que no només són més sanes sinó que a més tenen un significat, són part de la cultura”, conclou el doctor Breda.
