Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  23.05.2014  06:00

Jaume Sastre: 'La meva vida és a les mans del president Bauzá'

Entrevista al mestre de Mallorca que fa vaga de fam per l'escola en català · Diu que no pensa cedir fins que el govern no reprengui el diàleg amb els docents

Men?ame
 

Mestres, polítics de tots els colors i ciutadans de tota mena el visiten i li donen suport diàriament a la Casa Llarga de Palma: el mestre Jaume Sastre (Twitter i Facebook), en vaga de fam des del dia 8 de maig, assegura que no cedirà i que no tornarà a menjar fins que el govern de José Ramón Bauzà no reprengui el diàleg amb els docents, que es troben en peu de guerra de fa mesos per l'aplicació del polèmic decret del trilingüisme que discrimina el català a l'escola. 'La meva vida és a les seves mans', diu. I avisa, convençut, que no farà ni un pas enrere: 'Cadascú té la seva trajectòria i jo sóc una persona que no s'hi posa per poc.'

Entre els visitants que s'hi han solidaritzat, hi ha dirigents històrics del PP, com l'ex-president Cristòfol Soler i l'ex-president del parlament Joan Huguet, a més de l'ex-president socialista Francesc Antich. En aquesta entrevista, Sastre explica que confia que els ciutadans castiguin el PP, i de retruc Bauzá, en les eleccions europees de diumenge i que serà llavors que es trobarà obligat a negociar amb els mestres. Si això no passa, diu, Bauzá en sortirà reforçat: 'I ja ens podem preparar perquè es multiplicaran els expedients als docents, les mesures repressives, etc.' També explica com ha viscut aquestes dues primeres setmanes de vaga de fam i com encara els dies que vénen, bevent només aigua, dolça i salada, i seguint les indicacions dels metges. Ara com ara, ja ha perdut onze quilos.

Com s'hi ha arribat, a una mesura tan dràstica?
—L'objectiu de la vaga és reclamar al president Bauzá que reobri el procés de negociació amb els comitès de vaga, tant de l'assemblea de docents com dels sindicats. La negociació va quedar interrompuda el mes d'octubre i només deman que es reprengui. Era d'esperar que aquest curs, com que no hi ha hagut un canvi d'actitud del govern, no podia acabar normal. Si el curs no va començar normal, no podia acabar normal. I una de les opcions que es va proposar dins el comitè de l'assemblea de  docents era la vaga de fam. Per això som ara aquí. No deman res de l'altre món: només deman és que es reobri el procés de negociació.

Com us trobeu?
—D'ànims em trob molt fort, però físicament això comença a passar factura. Encara no he tengut mal, no he tengut vòmits ni marejos, però sí que començ a notar una fluixedat  a les cames i els metges em diuen que em dosifiqui perquè quinze dies ja són dies. Anem superant fases i sé que ara comença l'etapa més dura. Però bé, tot és una qüestió psicològica, una qüestió de voluntat i determinació.

Beveu només aigua...
—A hores d'ara he perdut uns onze quilos. El metge em diu que la primera fase sol ser així. Després ja no perds tant de pes cada dia. Només bec aigua dolça i també unes petites dosis d'aigua de la mar filtrada, comprada a la farmàcia, per les sals minerals. Vaig cremant etapes: he passat una etapa en què he cremat glucosa, ara cremo greixos i estic mentalitzat per, a partir dels quinze dies, entrar en una fase nova que serà molt més dura.

No sentiu dolor? No teniu gana?
—A mi m'ho deien i jo no m'ho creia, però aquests primers quinze dies no he tengut ganes de menjar. És insòlit, però és així. I en aquesta nova fase serà més difícil perquè hi haurà marejos, vòmits i també hi pot haver ganes de menjar. Però el fet més important és la fortalesa psicològica, i jo em sent molt fort. Com deia en Tito Vilanova, que jo admirava molt: seny, pit i collons. El seny ens ha de dir l'estratègia, d'una manera freda i gèlida; ens ha de dir quan, com, on, en quin moment... ha de marcar el calendari. Després hi ha el pit, que són les emocions. I després, digueu-n'hi collons o ovaris, que són la determinació i la voluntat. I d'això no me'n falta.

Fins on aguantareu?
—Molta gent em fa aquesta pregunta i jo pas la pilota al president Bauzá. La meva vida és a les seves mans. D'altra banda, cadascú té la seva trajectòria i jo sóc una persona que no s'hi posa per poc. A més, si volem que ens respectin tant la nostra gent i com també els contraris, els enemics, a vegades una persona s'ha de jugar la pell. Si no, et tenen per un bocamoll, un cínic o una persona que xerra per xerrar. És una qüestió de conviccions, de valors.

Algú del govern s'ha posat en contacte amb vós?
—No. I no em sorprèn, perquè estam en plena campanya electoral i per tant pens que si hi ha cap moviment, serà segons els resultats electorals del dia 25 de maig. Per això faig una crida a anar a votar, encara que siguin eleccions europees. Faig una crida a les cent vint mil persones que es van mobilitzar, que van sortir al carrer el 29 de setembre a les Balears, que vagin a fer un vot de càstig al president Bauzá, que és el gran responsable d'aquell desgavell, d'aquest caos. Si miram enrere, dins el PP de les Balears, els tres presidents del PP que hi ha hagut, en Biel Cañellas, en Cristòfol Soler i en Jaume Matas, cap no va anar a la guerra contra els docents i mai no van convertir les escoles en un camp de batalla. Al contrari, la llei de normalització lingüística es va fer en temps de Biel Cañellas, amb consens. En temps de Cristòfol Soler es va fer la llei de la funció pública que equiparava català i castellà a l'hora de fer feina a l'administració pública. I durant el govern de Jaume Matas, el 1997, es va fer el decret de mínims, amb Joan Flaquer de conseller. Cap no va anar contra la llengua. Mai no hi havia hagut aquesta bel·ligerància, visceralitat i fanatisme del president Bauzá. De fet, tant el president Soler com altres figures històriques del partit, com en Joan Huguet, que havia estat president del parlament i senador, diuen que Bauzá ha segrestat el partit. Bauzá es va presentar com a l'ala moderada en el congrés del partit, però un cop al capdavant ha aplicat la política més dura. I molta gent que el va votar en el congrés intern dins del partit ara se sent traïda.

De fet, aquí a la Casa Llarga, durant la vaga de fam, us han visitat dirigents del PP...
—Sí, és que això és una acció transversal. Encara que jo personalment sigui significat políticament, per jo és molt important que la defensa d'una escola digna, de qualitat i en català no sigui cosa de les esquerres, sinó transversal. A la manifestació del dia del 29 hi havia gent del PP, com en Cristòfol Soler. Estic molt content que en els primers dies de vaga de fam vingués a veure'm l'ex-president Soler. Però per aquí ha passat més gent, també gent important del PP, encara que algun ho facin amb discreció, sense fotos. És gent que farà feina a l'ombra, cosa que també és molt important. Per aquí també ha passat l'ex-president Francesc Antich, regidors... Estic molt content que vingués la batllessa del meu poble i continua passant gent de diversos partits. També gent del PSM, gent d'Esquerra, gent del PI...

I, tal com es veu, només amb aquesta estona aquí, també molts mestres...
—Sí, el suport dels mestres és fonamental. I és emocionant, però allò que m'ha emocionat més és el suport d'alumnes i d'ex-alumnes meus. Els professors de batxillerat no estam acostumats que els alumnes exterioritzin aquestes emocions cap als seus mestres. És molt emocionant, sí.

També heu rebut suport d'arreu dels Països Catalans...
—Sí, i tant. I em consta, per experiència personal, aquest gran suport que rebem tant de València com de Catalunya. Contaré una anècdota: vaig anar a Vic i, per una qüestió personal, vaig haver d'anar a l'hospital; amb l'infermer que ens va atendre vam parlar, vam explicar que érem docents i va sortir la qüestió de la vaga: ens va dir que havia fet un ingrés a la caixa de resistència i a més ens va oferir casa seva per si era necessari, abans d'anar a un hotel. Això és emocionant. I vull dir a totes aquestes persones 'moltes gràcies'. Han passat uns mesos en què la nostra lluita no ha estat tant als mitjans de comunicació, però la lluita continua, nosaltres continuam batallant i nosaltres no decebrem totes aquestes expectatives, aquesta il·lusió i aquest entusiasme que ens ha arribat. Per tant, hi posarem tot el que s'hi ha de posar. Podem guanyar, podem perdre, però a una persona que fa tot el que pot no se li pot exigir res més.

Dèieu que les eleccions europees poden ser decisives per a l'evolució d'aquesta lluita i en concret de la vaga de fam...
—Diumenge és clau. Si Bauzá en surt reforçat ja ens podem preparar perquè es multiplicaran els expedients als docents, les mesures repressives, etc. Aquest govern segueix les directives de la FAES: pensau que ara es proposa de tallar la reciprocitat entre TV3 i IB3; a Mallorca ens podem quedar sense TV3, al cap de trenta anys... Serà un terratrèmol. Però si en Bauzá surt debilitat de les eleccions, estic convençut que no nosaltres, sinó l'entorn, l'obligarà a encarar la negociació. Per una altra banda, ja transcendeix internacionalment: aquesta setmana s'ha enviat una carta a la UNESCO, candidats a eurodiputats i ex-eurodiputats s'han significat en favor de la vaga de fam i el sector hoteler, que és molt sensible i molt important a les Balears, em consta que ja ha començat a preocupar-se. Em consta que hi ha hotelers que ho han expressat. Jo diria a aquests hotelers que parlin amb en Bauzá i li facin veure i entendre que quan hi ha un conflicte laboral, en aquest cas amb els docents, amb una vaga indefinida i comitès de vaga, cal convocar els comitès i cal cercar una via de solució, una sortida al conflicte.

Com preveieu que començarà el curs que ve?
—És molt difícil de dir: tot dependrà de com acabi aquest. Si no hi ha negociació, no començarà normal, d'això en podeu estar convençuts. És important de tenir en compte que al 2015 hi ha eleccions a les Balears. És un detall important, perquè el PP aquí ha davallat la pressió els darrers dos mesos perquè volia arribar a les eleccions amb una certa tranquil·litat, per desmobilitzar-nos, perquè abaixàssim la guàrdia, perquè ens confiàssim. Però no ho ha aconseguit.

Per què heu escollit la Casa Llarga per fer la vaga de fam?
—Aquí ens ha acollit la fundació Can Gazà, que és una fundació que es dedica a ajudar els exclosos socials, els marginats. De fet, va més enllà: la fundació Can Gazà vol dignificar els exclosos socials i ha creat un sistema d'autogestió perquè aquestes persones recuperin l'autoestima i la dignitat de sentir-se útils i de fer de fer feina. Els docents i l'escola també som víctimes de les retallades. I ajuntar en aquest cas la lluita contra les retallades socials i la lluita contra les retallades a l'escola és interessant. Que aquests dos moviments es trobin està molt bé, perquè tots som víctimes del mateix.

Men?ame