22.05.2014 - 19:14
Si entenem la crispació com l’estat personal de viure determinades situacions de manera formalment ofesa, irritada i amb enuig, podríem dir que, efectivament, a la nostra societat hi ha crispació. Però no es tracta de la crispació, inexistent, que diuen que ha provocat el procés pel dret de votar i que els unionistes denuncien insistentment. Es tracta, més aviat, de la crispació que es percep pels incomptables casos de corrupció, pels enganys institucionals, pels atacs a la llengua, per la desigualtat social, per la manca de treball, pels favoritismes a la banca o per un sistema judicial que tan sols inspira desconfiança. I podríem seguir… De la primera no-crispació, en direm provocació.
Quan parlem de mentides, és provocació i, quan diem la veritat, és crispació. Tots sabem l’origen de les accions que tenen com a finalitat desgastar el procés pel dret de decidir: polítics, opinadors i altres irresponsables que s’entesten a propagar que, a casa nostra, la ciutadania està enfrontada i les famílies barallades pels intents independentistes de fracturar l’Estat espanyol.