20.05.2014 - 17:35
El govern espanyol vol que la Generalitat de Catalunya tanqui la meitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de vuit a quatre. Això fa perillar la reciprocitat amb IB3 i, per tant, l’emissió dels canals de la CCMA a les Illes Balears. Ho adverteix Més per Mallorca: ‘Per la informació que transcendeix, l’estat posarà en perill la recepció dels canals de la CCMA que actualment es poden sintonitzar a les nostres illes (TV3-Cat, Súper3/33 i 3/24). El diputat David Abril afirma: ‘Els ciutadans de les Illes Balears ja no tenen l’opció de veure un film en català, i amb aquesta retallada, a més, perdríem el poc que quedava d’oferta cultural i televisiva en la llengua pròpia.’´
El grup Més instarà el govern balear a defensar la pluralitat d’oferta audiovisual, el model audiovisual propi, la reciprocitat de les emissions de les televisions en català i la recepció del màxim nombre possible de canals de televisió en la nostra llengua a les Illes Balears.
L’ofensiva arriba al Principat
El conseller de Presidència del govern català, Francesc Homs, va alertar ahir del risc de la decisió del govern espanyol de fer tancar la meitat dels canals de la CCMA. Va dir que aquesta mesura afectava el ‘cor del funcionament’ de la televisió pública i que podria voler dir renunciar a l’alta definició o enterrar definitivament la reciprocitat amb les Illes Balears i el País Valencià. La decisió del govern espanyol s’aplicaria a tots els canals públics, de manera que faria que els canals de TVC deixessin de veure’s a les Illes, on arriben pel segon múltiplex d’IB3.
La mesura implicaria tancar un dels dos múltiplexs de què disposa la televisió pública catalana. Cadascun pot portar senyal de quatre canals de televisió convencionals, o bé dos d’alta definició, o bé un d’alta definició i dos de convencionals. Actualment, en un dels dos múltiplexs hi ha TV3, Esports 3, Super3 i 3/24. En l’altre hi ha el canal d’alta definició.
‘Sobre la base d’una qüestió en aparença tècnica, que és com es distribueix l’espai radioelèctric, se’ns ha comunicat que s’ha d’alliberar la meitat de l’espai que ocupa la CCMA’, va dir Homs: ‘Teníem destinats dos múltiplexs a emetre canals diversos, i ara un dels dos ja no es podrà emprar.’
‘Això ve de molts mesos de comunicacions i intents de negociació per part nostra, de cartes que ni tan sols han estat respostes’, va dir. Per això va dir que tot plegar era un acte d’unilateralitat de l’executiu de Mariano Rajoy. El govern català preveu que la mesura s’anunciarà divendres al consell de ministres espanyol.
Si tot això es confirmés, Homs pronostica tres conseqüències immediates: haver de tancar canals de Televisió de Catalunya; haver de renunciar a l’alta definició, ‘una aposta estratègica de país i del sector audiovisual’; i haver d’enterrar definitivament la reciprocitat, la possibilitat de veure la televisió de les Illes i un possible nou canal del País Valencià.
Homs va alertar que la decisió que és a punt de prendre el govern espanyol afectaria quasi exclusivament els canals que explota Televisió de Catalunya. ‘Malauradament, el govern espanyol té credibilitat, a l’hora de tancar canals. En són capaços. Ho fan i es queden com si no passés res. Aquelles coses que els molesten tenen tendència a mirar de silenciar-les’, va dir. Va insistir que la denúncia que feia el govern català no era per una qüestió tècnica: ‘Volen restringir al màxim Televisió de Catalunya.’
Més risc per al català
Francesc Homs va recordar la minsa presència del català a la televisió, que es va fer encara més palesa amb l’aparició de més canals de televisió per TDT. Actualment –va recordar– l’oferta en català és entre el 22% i el 24% i, amb el tancament de canals, encara es reduirà més. Per això es va adreçar als qui defensen una Catalunya bilingüe, ‘que també ens facin costat amb el català’. Finalment va remarcar que, paradoxalment, tot i una presència tan limitada, aquesta programació en català té uns índexs d’audiència molt bons.
