Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  15.05.2014  13:38

Autor/s: Pol Castellví Payés i Marina Castillo Ariza

La segona vida del 'crowdfunding'

Les plataformes "no generalistes" irrompen a l'escena del micromecenatge i se'n multiplica el nombre i l'oferta

Men?ame
 

El micromecenatge passa per una cruïlla important des de la seva aparició. Només són unes poques plataformes les qui reben la majoria de projectes i idees per ser finançades. Però existeix una possibilitat per seguir enfortint el finançament col·lectiu i passa per l’especialització.

text de la imatge

L’èxit del 'crowdfunding' ja és una realitat. Aquesta nova manera d’impulsar projectes culturals, socials o tecnològics ha fet capgirar els horitzons del finançament. Per posar exemples d’aquesta ràpida ascensió només cal citar a Kickstarter, la plataforma “mare” del finançament col·lectiu. En un període de cinc anys ha aconseguit tirar endavant amb èxit més de 61.000 projectes.

La nova tendència ha crescut a través del boca-orella i les xarxes socials, com també ho han fet les plataformes que impulsen els mateixos projectes. En pocs anys moltes persones han vist del micromecenatge un nínxol econòmic important. Però lluny dels interessos econòmics, projectes sense ànim de lucre com ONG’s i projectes cooperatius veuen com és una possible sortida a la situació actual.

Verkami, Goteo o Lánzanos són les plataformes que han capitalitzat fins ara tot aquest embalum de projectes. Se les pot anomenar perfectament “generalistes” pel seu caràcter global. Perquè sigui quin sigui l’àmbit de la iniciativa té cabuda al seu web. 

Es pot dir que s’estàn especialitzant?

De mica en mica veiem com neixen més i més plataformes pel finançament col·lectiu d’idees. Les noves han d’aportar quelcom diferent per tal que el públic no recorri a les tradicionals i una de les sortides és especialitzar-se temàticament. Aquestes són només uns exemples prou il·lustratius del que podem trobar ara mateix a la xarxa:

-Founds for research: Plataforma que focalitza esforços per finançar la recerca científica. Els creadors ho fan de forma totalment desinteressada i no se n’emporten cap tipus de comissió.

-MolaFM: Plataforma dedicada únicament a la indústria musical. El grup de professionals que composen la iniciativa pretenen dinamitzar la transició que està visquent la música en aquests moments. Però no només serveix per finançar els teus projectes, Mola.fm ha intervingut en alguna ocasió en els mateixos projectes aportant productors musicals, estudis de gravació i masterització.

-Apontoque: Iniciativa que agrupa a projectes de caire esportiu. Plataforma enfocada a professionals dedicats a l’esport o clubs esportius que necessiten finançament. Com és el cas de projectes d’hoquei patins o automobilisme. 

-CoopFunding: Diferents creadors s’han agrupat entorn aquest projecte, que dóna empenta a qualsevol idea que giri entorn el cooperativisme. A part, té característiques diferenciades de les plataformes convencionals. Ens ho explica millor Joan Blanco, un dels impulsors, que a la vegada  afirma que entre plataformes “no cal fer-se la competència, són totalment complementaries”. 



Això només és un recull. Algunes d’elles acaben d’aparèixer, és per això que les trobem en fase beta. Un dels punts que pot ajudar a entendre aquesta nova via poc generalista del micromecenatge es deu a un motiu geogràfic.  És raonable que un català li reperesenti desconfiança financiar un projecte des d’una pàgina americana o d’un altre continent. TotSuma ha aconseguit fer-se un lloc abraçant aquesta característica, i és que amb un marc territorial centrat als Països Catalans i amb la voluntat de promoure la llengua i cultura catalanes ja ha aconseguit 6.000 aportacions i 130.000€ de recaptació. 

L’especialització passa per l’originalitat del format de la nova plataforma. És a dir, els últims en arribar han d’aportar quelcom diferent a allò que ja existeix o s’han de centrar en un àmbit molt específic per poder sobreviure.  


Les plataformes socials, en alça

Antigament les ONG’s tenien una presència a Internet gens estratègica. Sota el punt de vista de Jaume Albaigès, s’està éssent cada vegada més previsor i es comença a dedicar-hi molts més esforços. N’explica els detalls al següent vídeo:


Si bé hem apuntat com creixen les diverses plataformes, cal conèixer que les ONG’s, en un primer moment, van adreçar-se als portals convencionals i generalistes. Algunes organitzacions, degut a la seva complexitat i a la capacitat de tenir una àmplia oferta de projectes, van crear portals propis. Però en són pocs perquè es necessita d’una injecció important de capital tant pel desenvolupament tècnic inicial i com pel manteniment posterior. Així doncs, és només una opció reservada a les ONG’s que s’ho poden permetre. Segons Jaume Albaigès, “sembla raonable que cada organtizació no vulgui inventar la roda”, a més, “ser a una plataforma o a una altra no significa que el teu projecte hagi de quedar amagat, el seu èxit depèn de la intensitat dels interessats en difondre-ho”.

Men?ame